Ana Obregón és protagonista avui dels titulars de la premsa en haver concedit la primera entrevista després de la mort del fill fa ara sis mesos. En ella, l’actriu reconeix que ha tocat fons i que ha pensat en el suïcidi: “He estat tres mesos sense poder sortir del llit. No podia suportar tant de dolor… He plorat cada dia des de llavors”. Ara, però, comença a recuperar l’ànim gràcies al desig de satisfer l’última voluntat d’Álex Lequio: crear una fundació per a la investigació contra el càncer.
El pare del seu fill, el comte Lequio, ha reaccionat a aquest dur testimoni poc després. Ho ha fet a El programa de Ana Rosa, on ha deixat clar que seguirà al costat d’Ana: “És un dolor etern amb el qual haurem d’aprendre a viure fins al final de la nostra vida”.
Fins ara Ana només s’havia manifestat públicament via xarxes socials, en les quals ha trobat una petita finestra per poder sincerar-se. La seva exparella, Alessandro, prefereix no parlar gaire al respecte: “La meva opció la coneixeu perfectament, jo prefereixo viure-ho per dins sense compartir-ho… Però entenc que cadascú vivim amb el dolor com podem”.
Alessandro Lequio reacciona a l’entrevista d’Ana / Telecinco
“Per molt que ens abracin, que ho agraïm moltíssim, només Ana i jo podem entendre el que estem passant i pel que passarem la resta de la nostra vida”, ha reconegut visiblement afectat. Ana Rosa ha volgut traslladar-li el seu condol un cop més: “Ambdós teniu dret. Com ha dit Ana en una frase molt especial, teniu la condemna de tirar endavant i no teniu més remei”.
Ana Obregón ha explicat després que tots els beneficis recaptats per la revista es destinaran a la Fundació Álex Lequio, la que està creant: “Aquesta fundació tindrà com a únic objectiu la investigació del càncer. S’estan invertint milers de milions d’euros en tot el món per a la vacuna, tant de bo es fes el mateix per investigar el càncer ja que és l’única cosa que salvaria vides. Espero, Álex meu, seguir amb el teu llegat solidari amb aquesta fundació a la qual dedicaré la meva vida i aportaré el meu granet de sorra. Tu continuaràs brillant en l’eternitat salvant vides, la que a tu et van negar”.
