Les dues principals associacions de consumidors del nostre país estan enfrontades. OCU i Facua mantenen des de fa temps una disputa, que Rubén Sánchez, secretari general de Facua, ha plasmat en diferents capítols del seu nou llibre Per què deixes que et robin?. En el llibre, Sánchez es refereix a l’OCU com a “organització oportunista” i relata que al costat de Ryanair és l’única entitat que ha portat a Facua als tribunals. La demanda va sorgir en 2010 després que Facua denunciés que OCU s’aprofitava de la seva imatge per a vendre les seves revistes, l’accionista majoritari de les quals és l’organització belga ‘Test Achats’ que, segons l’autor, “va rescatar a l’OCU de la fallida en 1987”.
El conflicte va arribar per les cerques de Google, en constatar que els usuaris que realitzaven cerques de Facua es trobaven com a primer resultat la pàgina d’enllaç a la web on s’oferien les revistes d’OCU edicions. Rubén Sánchez detalla que durant tres anys es van dirigir a OCU perquè “s’abstinguessin de continuar usant la nostra imatge per a captar subscriptors, ja que molts entraven en les seves pàgines creient que era la web de Facua. Molts consumidors creien que OCU i Facua eren el mateix”.
Facua va denunciar el que estava passant en un comunicat públic que no va tenir cap efecte ja que la gent de l’OCU sabia “com de costum, que l’Administració no anava a fer res”. El que va fer OCU va ser posar una demanda per mal moral i reclamar 30.000 euros, intentant poder utilitzar il·lícitament la marca Facua “quan volguessin”. Finalment, al novembre de 2011, el Jutjat de Primera Instància número 19 de Madrid, va dictar sentència en contra la de l’OCU, a la qual va condemnar a les costes. “El que fa Facua és comunicar públicament el que considera que, en la seva opinió, constitueixen conductes que infringeixen la legislació”, diu la sentència.
En el llibre, el directiu de Facua també acusa l’OCU de censura, després que “en 2016, el periodista David Placer va destapar que el director general d’una empresa vinculada a OCU a Hong Kong, el belga Ahmed Nejai, estava al capdavant d’una signatura en el paradís fiscal de les Illes Verges Britàniques, dada que es va fer públic arran dels anomenats Papers de Panamà. Relata que “Nejai dirigia Worldcado Limited, societat d’Hong Kong dedicada a adquirir i subministrar a OCU i les seves filials els productes que utilitzen com a obsequis de benvinguda en la captació de subscriptors de les seves revistes. Des de telèfons intel·ligents a tauletes, auriculars, altaveus, teclats…”.
“La societat hongkonesa era propietat al cent per cent de Euroconsumers S.A, empresa amb seu a Luxemburg que pertany a l’organització europea de la qual forma part OCU, al costat de la portuguesa DECO Proteste, la italiana ALTRO consum o la belga Test Achats. Dos consellers de Worldcado ho eren també d’OCU edicions”, explica.
Facua, segons Sánchez, es va posar en contacte amb OCU per a sol·licitar aclariments i mai va obtenir resposta, i sí que van demandar al periodista que va destapar l’escàndol. El mateix mitjà havia publicat reportatges on qüestionaven els resultats d’anàlisis de cremes hidratants publicats per OCU que, a Espanya, situava a la marca Lidl en primer lloc a diferència del que ocorria en altres països.
També van publicar que Test Achats, l’organització belga, és la que controla tota l’entitat, amb l’organigrama de Euroconsumers en el seu poder i els que coordinen el lobby de tot el grup a la UE.
“OCU ha justificat que la seva seu central estigui a Luxemburg, país sense organització de consumidors, al·legant que és un país neutral, separat del grup. Més rar és rebre subvencions públiques a l’estructura i nosaltres no les rebem”. Aquesta afirmació, conclou el llibre, “va caure pel seu propi pes ja que dos anys després OCU va rebre 222.000 euros de subvenció del Ministeri de Consum per a finançar la seva estructura”, indica Sánchez.
Resposta de l’OCU
Servimedia s’ha posat en contacte amb l’OCU i comenten que “no farem cap valoració sobre el que publica un representant d’una altra organització de consumidors. En OCU practiquem des de sempre la transparència i publiquem en la nostra web la memòria i una descripció completa de les nostres activitats i estructura, que per descomptat s’ajusten totalment a la legalitat i a la missió d’una organització de consumidors”.
