El Món - Notícies i actualitat d'última hora en Català
La Unesco suma més de 1.100 béns catalogats com a Patrimoni Mundial

L’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (Unesco) comptabilitza un total de 1.154 llocs reconeguts com a Patrimoni Mundial, els quals atreuen cada any milions de turistes atrets pel seu valor cultural i que aporten valuosos ingressos econòmics per als seus entorns.

El patrimoni cultural d’un territori és un pilar fonamental de la seva identitat present i un al·licient per als milions de turistes que fan de la cultura el seu principal motiu de viatge. De fet, l’Anuari d’Estadístiques Culturals apunta que en 2019 va haver-hi 13 milions de turistes internacionals que van viatjar a Espanya amb la finalitat de visitar part del seu patrimoni.

Un dels reconeixements més importants que pot rebre un país és el Patrimoni Cultural o Natural de la Unesco. Aquest segell suposa una important oportunitat a nivell econòmic per a la zona, més ara que el turisme és una de les primeres indústries a nivell mundial i constitueix bona part del PIB de molts països.

El llistat actualitzat de la Unesco inclou actualment un total de 1.154 béns catalogats com a Patrimoni Mundial, dels quals 897 pertanyen a la categoria cultural, 218 a la natural, altres 39 a ambdues. D’ells, la Unesco qualifica 52 en perill, la gran majoria d’ells a Àfrica i en països àrabs.

Alguns d’aquestes destinacions són mundialment coneguts, com el Taj Mahal, Machu Picchu, o el Caire, i altres passen desapercebuts per a la majoria dels turistes. A Europa, un dels més coneguts és Pompeia (Itàlia), una de les ciutats de l’antic imperi romà. Els seus més de 60 hectàrees d’extensió permeten al viatger conèixer com era la vida en el Sacre Imperi fa més de 2000 anys, la qual cosa li va valer en 1997 per a ser distingida com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

L’inici de les excavacions es remunta a 1738 i les primeres inspeccions arqueològiques van estar a càrrec d’un espanyol, Roque Joaquín de Alcubierre. Des de llavors, Pompeia ha estat una font de documentació històrica de valor incalculable, un terreny que continua sent explorat i visitat a parts iguals i que permet acostar al viatger a l’època en què es va gestar el bressol d’una gran part de la civilització.

A Àsia, la ciutat de Hegra roman gairebé intacta malgrat haver passat milers d’anys. Va ser el primer lloc de l’Aràbia Saudita que va rebre la distinció de Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Aquesta antiga localitat compta amb 111 sepulcres dels quals 94 d’ells estan ornamentados i l’element clau és que molts d’ells compten amb inscripcions. Aquesta circumstància ha permès als historiadors acostar-se més a la cultura nabatea, de la qual Hegra va arribar a ser la segona ciutat més important.

Fins fa pocs anys tan sols rebia 7.000 visites a l’any, però en 2019 va començar a obrir-se després dels esforços del país per convertir-la en una de les insígnies del Regne per a promocionar el turisme i diversificar la seva estratègia en línia amb la Visió 2030, un projecte de reforma econòmica i social per a obrir l’Aràbia Saudita al món.

Per part seva, a Amèrica destaca el Parc Nacional de Tikal, un complex natural que té fins a 575 quilómetros quadrats de selva que envolten un dels majors jaciments arqueològics de l’antiga civilització Maia. És tal la seva importància com a testimoniatge d’aquesta civilització i com a reserva natural que en 1979 va ser el primer lloc del món a rebre la categoria mixta de Patrimoni Cultural i Natural per la Unesco.

Els 16 quilómetres quadrats que ocupen les ruïnes de Tikal compten amb 3.000 edificis catalogats, entre els quals es conserven santuaris i centres cerimonials. En molts dels monuments que encara persisteixen es troben pintures, murals i jeroglífics que permeten acostar-se a la història de la ciutat i fins i tot conèixer les seves relacions amb civilitzacions tan llunyanes com les mexicanes Teotihuacan i Calakmul. No sols això, sinó que aquestes ruïnes han permès estudiar els principis cosmològics del sistema de creences de la civilització Maia.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa