El Comitè del Patrimoni Mundial de la Unesco ha ampliat recentment la llista de llocs reconeguts amb 24 nous llocs emblemàtics, entre els quals hi ha quatre espais naturals. D’aquesta manera, ja compta amb 231 espais naturals protegits i un total de 1.233 ubicacions amb el distintiu de Patrimoni Mundial.
La designació d’aquests llocs com a Patrimoni Mundial de la Unesco serveix per reconèixer-ne la importància global però també per fomentar la cooperació internacional per preservar-la.
Entre els paisatges naturals més destacats hi ha la cadena muntanyosa de les Dolomites a Itàlia, el sistema de llacs de Kenya a la Gran Vall del Rift i els Parcs Nacionals de Doñana i el Teide a Espanya.
Turquia, Aràbia Saudita i Brasil també tenen espais naturals importants, com la Capadòcia, el Golf d’Aqaba i les Cascades de l’Iguaçú, respectivament, que ja han estat reconeguts per la Unesco o estan en procés de ser-ho.
En el cas de Turquia, són dos els espais naturals reconeguts per l’organització: per una banda, el Parc Nacional de Göreme i els Llocs Rupestres de Capadòcia i, de l’altra, Pamukkale juntament amb Hieràpolis.
Situada al centre de Turquia, Capadòcia és famosa per les seves formacions geològiques úniques, conegudes com a “xemeneies de fades”. Aquestes estructures de roca volcànica erosionada han creat un paisatge que sembla un altre planeta. A més, la regió alberga antigues esglésies, ciutats subterrànies i cases cova, estructures excavades a la roca que encara estan habitades avui dia.
Pamukkale, el nom del qual significa “castell de cotó” en turc, és un altre lloc natural de renom. Les terrasses blanques de travertí creen una sèrie de piscines naturals escalonades. Aquestes aigües termals han estat utilitzades des de l’època romana per a les propietats curatives.
Aràbia Saudita, que va rebre més de 27 milions de turistes l’any passat, també compta amb destacats ecosistemes marins que estan guanyant reconeixement mundial.
Els esculls de corall del Golf d’Àqaba i el Mar Rojo són un paradís submarí, per la biodiversitat i la bellesa. Aquests esculls s’estenen al llarg de la costa oest d’Aràbia Saudita, oferint un hàbitat vital per a milers d’espècies marines. Entre aquestes espècies hi ha els coralls del Mar Roig, particularment resistents als canvis de temperatura, un avantatge significatiu enfront del blanquejament de coralls que afecta altres parts del món.
Per això, aquests esculls s’han convertit en un focus de recerca per comprendre i mitigar els efectes del canvi climàtic als ecosistemes marins. Exemple d’això és el grup de recerca de la Universitat de Ciència i Tecnologia Rey Abdalá, que intenta identificar corals resistents a la calor per creuar-los amb poblacions d’altres llocs i augmentar-ne la tolerància a les altes temperatures.
Per la seva banda, el Brasil acull alguns dels ecosistemes més importants del planeta, com l’Amazònia i el Pantanal, l’aiguamoll més gran del món i la llar de més de 4,700 espècies de plantes i animals.
L’Amazònia Central és considerada una de les àrees amb més biodivesitat del món, ja que alberga aproximadament 16.000 espècies d’arbres i representa l’hàbitat d’un terç de les espècies conegudes de la Terra, inclosos jaguars, mandrosos i dofins rosats. A més, entre els paratges més famosos internacionalment hi ha el Parc Nacional d’Iguaçú, compartit amb Argentina, que destaca pel seu espectacular conjunt de cascades, amb més de 270 salts d’aigua.
