La injecció intracitoplasmàtica d’espermatozoides (ICSI) s’ha convertit en la tècnica de fecundació predominant als laboratoris de reproducció assistida. A diferència de la fecundació in vitro convencional, en què l’espermatozoide fecunda l’ovòcit de manera espontània en un medi de cultiu, la ICSI implica la introducció directa de l’espermatozoide seleccionat a l’interior de l’ovòcit madur mitjançant micromanipulació.
Aquesta diferència tècnica es tradueix en una taxa de fecundació més elevada, fet que explica que, actualment, «el 88% dels cicles realitzats a Espanya recorrin a aquesta modalitat», segons les dades del Registre Nacional publicades per la SEF.
Tanmateix, l’extensió del seu ús no implica que la ICSI sigui sempre l’opció més adequada. «La decisió d’utilitzar un mètode de fecundació o un altre no depèn d’un únic paràmetre, sinó d’una avaluació integral tant de la qualitat seminal com dels antecedents reproductius de la parella», va assenyalar el director del Laboratori d’Andrologia d’IVI Múrcia, el doctor Juan Carlos Martínez Soto.
Segons el seu criteri clínic, els casos en què es recomana l’elecció de la ICSI són l’oligozoospèrmia severa, amb una concentració espermàtica inferior a cinc milions per mil·lilitre; l’astenozoospèrmia severa; la teratozoospèrmia severa, amb un percentatge de formes normals inferior al 4%; i l’ús d’espermatozoides obtinguts mitjançant extracció quirúrgica testicular.
També els antecedents de fallada de fecundació o una taxa molt baixa en cicles previs de FIV convencional, així com la realització d’un diagnòstic genètic preimplantacional de tipus monogènic (PGT-M).
«En tots els casos, l’elecció de la tècnica s’ha de fer després d’un estudi individualitzat de les característiques de cada pacient», va concloure aquest especialista.
PERSONALITZACIÓ DEL TRACTAMENT
Un dels biomarcadors amb una presència creixent en l’estudi de la infertilitat masculina és la fragmentació de l’ADN espermàtic. La seva avaluació rutinària no està recomanada per les principals guies clíniques, però la seva rellevància diagnòstica va en augment.
«Nivells elevats de fragmentació de l’ADN espermàtic s’han associat a una menor probabilitat d’embaràs, un pitjor desenvolupament embrionari i una taxa d’avortament més elevada», va explicar Martínez Soto.
No obstant això, aquesta troballa no determina per si sola l’elecció entre la ICSI i la FIV convencional. En aquests casos, el laboratori d’andrologia d’IVI Múrcia recomana «incorporar mètodes avançats de selecció espermàtica previs a la fecundació, com la microfluídica o la tècnica MACs, abans de decidir l’estratègia de fecundació més adequada per a cada pacient».
La fragmentació de l’ADN espermàtic constitueix, per tant, un factor més dins de l’avaluació global de la fertilitat masculina. Tant la ICSI com la FIV convencional «són tècniques consolidades i avalades per l’evidència científica, amb indicacions específiques segons les característiques clíniques i reproductives de cada cas». «No es tracta que una tècnica sigui millor que l’altra, sinó d’identificar quina és l’opció més adequada per a cada pacient i maximitzar així les seves possibilitats d’èxit», va concloure Martínez Soto.
IVI RMA GLOBAL
IVI es va crear l’any 1990 com la primera institució mèdica a Espanya especialitzada íntegrament en Reproducció Humana. Des d’aleshores ha contribuït al naixement de més de 250.000 infants gràcies «a la constant innovació i a la realització dels tractaments de reproducció assistida més avançats», van indicar fonts de la mateixa entitat.
«Es tracta d’un dels centres europeus amb les millors taxes d’embaràs; de fet, la majoria de les parelles que consulten IVI per problemes d’infertilitat aconsegueixen el seu objectiu», van afegir. A més, compta amb un equip de més de 2.500 professionals, «entre els quals es troben els millors especialistes en reproducció assistida del món».
IVI forma part del grup IVI RMA Global, present a 15 països. A més d’Espanya, compta amb clíniques a Portugal, Itàlia, la República Txeca, els països nòrdics, el Regne Unit, els Estats Units, el Canadà, Panamà, el Brasil i Xile.
