La Fundació Artemisan ha presentat un informe en el qual analitza la problemàtica dels incendis forestals a Espanya, i en el qual ofereix respostes per què s’estan cremant tants boscos al nostre país, en un dels estius més tràgics des de l’any 1994, amb una superfície cremada que supera ja les 200.000 hectàrees.
Amb dades estadístiques i l’anàlisi d’experts, l’entitat analitza diferents qüestions que pretenen fer reflexionar a les Administracions Públiques sobre les mesures que es venen prenent els últims anys, i exposa propostes i mesures de gestió per a millorar la prevenció i extinció d’incendis en el medi natural.
La Fundació Artemisan apunta que la pròpia legislació ambiental està impedint exercir labors de prevenció per un excés de proteccionisme i burocràcia, que dificulta moltes vegades no sols agilitar aquestes labors, sinó directament executar-les.
Diverses cause dels incendis
Entre les causes dels incendis, Artemisan assenyala principalment l’increment de massa combustible a causa de la pèrdua de gestió forestal i ramadera, molt lligada a la despoblació rural. Tot això influenciat per les polítiques forestals realitzades en les últimes dècades.
En aquest sentit, assenyala que les Administracions Públiques, encara que han incrementat cada any la seva despesa en mesures de prevenció i extinció, “han reduït de manera dràstica i exponencial les inversions en reforestacions i en gestió forestal”.
Gestió forestal, com a eina de prevenció
Així, l’entitat aposta per la gestió forestal com a principal eina de prevenció, i proposa “adaptar la normativa per a facilitar als propietaris el desenvolupament d’accions, reduir les limitacions dels plans de gestió d’espais naturals protegits per a fomentar inversions i fomentar la figura de l’Enginyer forestal, Enginyer Forestal i Tècnic Forestal en les Administracions Públiques”.
Uns altres dels punts destacats en l’informe de la Fundació Artemisan serien facilitar l’aprofitament de la biomassa forestal com a energia renovable; l’incentiu de cremes prescrites i controlades a l’hivern; l’increment dels pressupostos regionals en matèria de prevenció en muntanyes o el desenvolupament d’un nou Pla Forestal Nacional amb objectius de reforestació a 10 anys amb espècies menys pirófitas que permetin una millor defensa.
Demana permetre la reforestació de terrenys no agrícoles
En la seva proposta, Artemisan insta a permetre que la reforestació de terrenys no agrícoles i al fet que el desenvolupament d’accions en matèria de prevenció d’incendis comptabilitzi per a la creació d’embornals de carboni, així com a incentivar i fomentar el desenvolupament de plans d’Ordenació Forestal.
També demana establir un òrgan de coordinació entre gestors públics i privats on la guarderia cinegètica i els gestors forestals, “veritables custodis del territori, puguin assumir competències de labors de prevenció”. Així mateix, inclourien en el Consell Assessor de Medi Ambient a aquests custodis, reduint el nombre d’associacions ecologistes d’aquest.
Quant a la influència de la fauna en la prevenció, advoquen per reconèixer les espècies cinegètiques, juntament amb les ramaderes, com a elements fonamentals per a l’aprofitament de la muntanya i com autèntiques desbrossadores que treballen en la prevenció d’incendis, així com per fomentar el desenvolupament de la ramaderia extensiva mitjançant incentivacions en la nova PAC.
Cal ordenar les muntanyes
A més de les qüestions citades, el document posa l’accent principalment en la necessitat de l’ordenació de les muntanyes públiques i la incentivació a l’ordenació dels privats per part de les administracions, a través d’instruments de gestió forestal, ja que només el 20% de la superfície forestal espanyola està ordenada, la qual cosa influeix negativament en la prevenció i lluita contra els incendis.
Per a Artemisan, és necessari que “una vegada acabat aquest tràgic estiu per a les muntanyes espanyoles, el Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic i les comunitats autònomes s’asseguin a analitzar amb autocrítica, i reflexionin si és possible fer més i millor en benefici del futur dels boscos, la biodiversitat i el medi rural”.
