Espanya i Hongria són els únics països de l’àmbit europeu amb un impost excepcional a la banca per compensar el cost per a les economies domèstiques derivat de la guerra a Ucraïna. Àustria, Bulgària o Finlàndia apliquen impostos al sector, segons la Direcció General de Fiscalitat i Unió Duanera de la Comissió Europea, però no per la conjuntura actual, sinó per a contribuir als seus respectius fons de garantia de dipòsits.
A més, països com Itàlia, el Regne Unit, Grècia i Bèlgica han anunciat imposicions extraordinàries sobre els sectors energètics seguint la recomanació de la Comissió Europea a favor d’aquesta mesura per a compensar la pujada dels preus de l’electricitat i el gas.
Les mesures anunciades pel govern espanyol van en paral·lel a les quals aplica el primer ministre d’Hongria, Viktor Orban, salvant les diferències amb Espanya, atès que Hongria està sotmès a major vigilància per part de la UE respecte a independència judicial, corrupció d’elits o atacs a la societat civil, a la llum de l’últim informe sobre l’Estat de Dret de la Unió Europea.
Respecte a la comparativa amb el nou impost a la banca anunciat per l’Executiu espanyol, l’hongarès va anunciar un extraordinari a sectors “beneficiats” per la pujada de la inflació i els preus energètics que no sols aconseguiria als bancs i les elèctriques, sinó a més empreses d’altres sectors, amb l’objectiu de recaptar 2.040 milions d’euros en 2022 i 2.080 milions en 2023.
La banca hongaresa afronta una situació diferent de l’espanyola, atès que a Hongria el tipus basi aplicat pel banc central del país ha passat del 0,6% al juliol de 2020 al 9,75% actual i la rendibilitat de les seves entitats mesura com a ROE se situa entorn del 10%-12% a mitjà termini.
Això se suma al fet que Hongria és també un país de baixa tributació a Europa i l’impost de Societats és del 9%, el més baix de la UE. També hi ha altres avantatges fiscals com a deduccions, imposat zero sobre els dividends i interessos o més de 70 tractats de doble imposició.
En canvi, el sector bancari espanyol suporta més càrregues fiscals com l’impost sobre dipòsits, el d’Actes Jurídics Documentats, un tipus en Societats del 30% o la restricció a l’exempció fiscal dels dividends.
L’associació bancària d’Hongria ha criticat rotundament la mesura tributària en considerar que reduirà la capacitat de donar crèdit del sector i afegirà incertesa al context macroeconòmic actual. Particularment, preocupa l’impacte en el flux d’inversions directes a Hongria i que els bancs internacionals que operen en aquest país decideixin abandonar-lo pel nou càrrec fiscal.
