El mètode ROPA, o Recepció d’Òvuls de la Parella, és una tècnica de reproducció assistida destinada a parelles de dones que desitgen participar activament en el procés reproductiu. En aquest tractament, una de les dones aporta els òvuls, que es fecunden amb semen d’un donant anònim. L’altra dona és qui duu a terme la gestació, creant un vincle biològic diferent però complementari amb el nadó.
“El mètode ROPA permet que ambdues dones participin en la maternitat des de rols diferents, però igualment importants”, explica el doctor Guillermo Martínez Canillas, metge d’IVI Valladolid. “Fa deu anys era poc conegut. Avui és una pràctica habitual, impulsada pels canvis socials i legals, així com pel desig d’implicació de totes dues dones en la maternitat”, afegeix.
El tractament combina les preferències de la parella amb criteris mèdics. La dona que aporta els òvuls es selecciona en funció de la seva edat ovàrica, preferiblement inferior als 35 anys, de la reserva ovàrica —mesurada mitjançant l’hormona antimülleriana i el recompte de fol·licles— i de l’absència de malalties genètiques transmissibles. La gestant, per la seva banda, es tria segons la salut uterina, l’adequació de l’endometri i la minimització dels riscos obstètrics relacionats amb la hipertensió, la diabetis, les trombofílies o l’obesitat. “La informació mèdica permet que la parella prengui decisions conscients i segures sobre els rols”, assenyala Martínez Canillas.
L’edat influeix de manera diferent en cadascuna de les dones. L’edat de la donant determina la probabilitat d’embaràs perquè afecta la qualitat ovocitària i embrionària. En canvi, l’edat de la gestant condiciona la seguretat de l’embaràs i els riscos obstètrics associats. “La capacitat d’aconseguir la gestació depèn de l’ovari de la donant, mentre que la de portar-la a terme amb seguretat depèn de l’úter de la gestant i del seu estat de salut. Són factors independents que cal avaluar conjuntament”, explica l’especialista.
Les taxes d’èxit del mètode ROPA són comparables a les de l’ovodonació convencional quan les condicions clíniques són òptimes. “Si la dona que aporta els òvuls té menys de 35 anys i no existeixen altres factors reproductius rellevants, les taxes d’èxit poden ser molt similars a les de l’ovodonació convencional”, afirma el doctor Martínez Canillas. Tot i això, cada cas requereix un estudi individualitzat que tingui en compte la reserva ovàrica, la qualitat embrionària, la salut uterina i altres factors mèdics.
Més enllà dels aspectes tècnics, les parelles solen plantejar qüestions emocionals i familiars. Entre les més habituals hi ha qui és biològicament el progenitor del nadó, si és possible intercanviar els rols en un segon embaràs, com influeix la gestant en el desenvolupament del fetus, si el mètode ROPA comporta més riscos que una fecundació in vitro convencional o què passa en cas de separació de la parella. IVI ofereix acompanyament des de la primera consulta, amb informació clara sobre els intents possibles i suport psicològic especialitzat.
Fa una dècada, el mètode ROPA era una tècnica poc coneguda. Avui, segons l’expert, s’ha consolidat com una alternativa plenament establerta dins la reproducció assistida. “Cada vegada més parelles arriben amb una decisió meditada i amb la voluntat de participar conjuntament en la maternitat. El nostre paper és acompanyar-les amb rigor mèdic i sensibilitat”, conclou el doctor Guillermo Martínez Canillas.
