El president del Col·legi Oficial de Metges de Ceuta, Enrique Roviralta, ha advertit aquest dilluns que hi ha un «risc real d’epidèmia» a la ciutat autònoma i ha qualificat la situació de «bomba de rellotgeria», tot just un dia després que la ministra de Sanitat, Mónica García, visités Ceuta i negués que el seu sistema sanitari es trobi col·lapsat.
Roviralta ha assegurat que els metges discrepen del diagnòstic realitzat per la ministra després de comprovar sobre el terreny la situació sanitària derivada de l’entrada massiva d’immigrants de finals de juliol. García va reconèixer aquest diumenge que el sistema està «tensionat», tot i que va sostenir que «no està col·lapsat» i va assegurar que hi ha recursos suficients per respondre a la demanda assistencial.
El president dels metges ceutins sosté, però, que l’increment de l’activitat s’està suportant essencialment gràcies al sobreesforç dels professionals. «Els metges discrepem d’aquesta opinió», ha assenyalat Roviralta, que ha recordat que Urgències ha arribat a suportar increments extraordinaris de pacients mentre es manté bàsicament la mateixa estructura sanitària.
La mateixa ministra va xifrar aquest diumenge en 5.800 els migrants atesos pels serveis sanitaris de Ceuta durant els últims 15 dies, dels quals al voltant de 3.500 van ser atesos a Atenció Primària i 2.300 a l’Hospital Universitari. En el moment de màxima pressió es van arribar a registrar 1.149 assistències en només 24 hores, mentre que actualment es mantenen entre 200 i 400 atencions diàries.
«BOMBA DE RELLOTGERIA»
La principal preocupació del Col·legi de Metges és ara epidemiològica. Roviralta ha advertit que entre les persones que han arribat a Ceuta hi ha casos de gastroenteritis, sarna i tuberculosi, en un context en què milers d’immigrants romanen o han romàs en condicions precàries d’higiene i salubritat. «Això és una bomba de rellotgeria», ha assegurat el president del Col·legi, que tem que es puguin produir nous brots si no s’adopten mesures preventives i assistencials addicionals.
El cap de Medicina Preventiva de l’Hospital Universitari, Julián Domínguez, ja havia confirmat l’existència d’un brot de gastroenteritis i casos puntuals de tuberculosi i sarna, i havia advertit de la sobrecàrrega assistencial. García, per la seva banda, va defensar aquest diumenge que el risc epidemiològic per als ceutins és baix i moderat per als immigrants, i va rebutjar identificar immigració i malaltia.
El Col·legi reclama reforçar de manera immediata els recursos disponibles. Entre les seves propostes hi ha reobrir l’antic hospital militar de Ceuta com a instal·lació sanitària transitòria o habilitar un hospital de campanya, a més d’enviar professionals des de la Península per evitar que la resposta continuï depenent del sobreesforç de les plantilles existents.
Roviralta també ha qüestionat que el Govern consideri suficient la contractació temporal d’uns 60 professionals fins a finals d’agost i ha reclamat una resposta estructural davant les mancances que, segons els metges, ja existien abans de l’actual emergència.
SANITAT ENVIA REFORÇOS EPIDEMIOLÒGICS
La visita de García va concloure, però, amb noves mesures. Sanitat va anunciar l’enviament de personal propi especialitzat en control epidemiològic i medicina preventiva, que treballarà coordinadament amb les autoritats sanitàries ceutines, a més de mantenir els aproximadament 60 professionals contractats com a reforç fins al 31 d’agost.
La ministra va defensar que Ceuta encara disposa de capacitat per afrontar escenaris de major demanda i va sostenir que no ha estat necessari suspendre vacances ni mobilitzar reforços extraordinaris procedents d’altres comunitats. L’Ingesa, dependent del Ministeri i que té totes les competències sanitàries a la ciutat autònoma, manté igualment que aproximadament la meitat dels llits hospitalaris continuen disponibles.
El Col·legi de Metges sosté una interpretació oposada. Abans de la visita de García, ja havia reclamat formalment el seu desplaçament «urgent» a Ceuta i havia advertit d’una «catàstrofe assistencial», al·legant que no era suficient gestionar la crisi des de la distància i reclamant «presència, lideratge i decisions immediates».
