L’Audiència Nacional, que l’any vinent complirà 50 anys, és un organisme judicial complex en tant que és un tribunal especialitzat i no pas especial. Una definició que manté sempre l’Audiència en el punt de mira de les crítiques. D’aquí que el president de l’òrgan judicial amb seu a Madrid, Juan Manuel Fernández, s’esgargamelli a defensar la feina dels magistrats destinats en aquesta plaça i a negar les acusacions de politització.
Fernández, que ha participat en el Fòrum de l’Associació de l’Empresa Familar de Castella-La Manxa, ha assegurat en a l’Audiència Nacional s’instrueixen i es jutgen casos de “significativa importància”. Una tasca que genera “crítiques” i a “parlar de politització”, però a l’Audiència Nacional, “com en qualsevol altre tribunal espanyol no s’hi fa política”. “Investiguem fets, jutgem conductes, però sota l’única autoritat a la que estem sotmesos, és a dir, la Constitució i la llei, sense cedir a cap altra forma d’influència”, ha remarcat el magistrat tot just com a preàmbul de la seva conferència “L’Audiència Nacional: guardià de l’Estat de dret”.
Crítica legítima si és sobre la sentència
En aquest sentit, el jutge reflexiona sobre l’abast de la crítica i assenyala que serà legítima “sempre que se centri en el contingut de la sentència”. Aixi ha retret “les crítiques dels responsables polítics quan travessen aquest marc i campen per terrenys que podem considerar extrajurisdiccionals tot invocant raons espúries com ideològiques o amb l’objectiu de voler produir un canvi polític”. Tot plegat, Fernández ha carregat contra el concepte “lawfare”. “Quan aquestes crítiques estan fetes pels responsables polítics els hi manca aquesta legitimitat”, ha afegit.
“El poder judicial que es configura a més a la Constitució del 1978, és un poder judicial que ha de ser independent i ho és realment”, ha remarcat. “Al llarg d’aquests anys n’hem donat mostres, i tot això a més en un sistema de plenes garanties constitucionals i processals”, ha ressaltat Fernández. “No tenim cap altra subjecció que la Constitució -que és de la qual deriva la nostra legitimitat democràtica – i no actuem mai moguts per cap altra influència politicopartidista, econòmica o social”, ha subratllat. “El nostre deure és ser ferms en la defensa de l’Estat de Dret, contribuir a fer que la vida dels espanyols sigui millor, més pacífica i ens hi dediquem, conscients d’aquest rol constitucional que duem a terme”, ha conclòs.
