Els accidents greus en atraccions de fira i parcs d’oci a Espanya han superat el centenar de ferits en els darrers deu anys, després del succés registrat dimecres passat a la festa major de Tona (Barcelona), en què nou persones van resultar lesionades, vuit de les quals menors d’edat.
Així ho recull l’Institut Coordenades per a la Governança i l’Economia Aplicada en l’actualització del seu informe especial sobre sinistralitat greu i molt greu en atraccions de fira, que eleva el còmput del període 2016-2026 a 17 episodis documentats, amb set persones mortes i prop de 103 ferits. D’aquests, 14 episodis, sis morts i 50 ferits corresponen a fires itinerants.
En l’accident de Tona, una de les portes de l’atracció coneguda com a ‘Disco Show’ —una plataforma inclinada que gira al ritme de la música— es va obrir mentre l’aparell estava en ple funcionament. Dos menors van patir fractures i van ser traslladats a l’hospital de Vic, on també es van derivar tres ferits lleus més, mentre que la resta va ser atesa al mateix recinte. Els Mossos d’Esquadra van precintar l’atracció a l’espera de la revisió pericial.
L’Institut subratlla que es tracta del segon episodi en quatre dies, després que el 2 d’agost cinc persones resultessin ferides lleus en sortir disparades d’una atracció durant les festes de Lieres, a Siero (Astúries). Amb el de la Feria de Sevilla del passat abril, l’any 2026 acumula ja tres episodis en vuit mesos i podria igualar el 2025, que amb quatre va ser el pitjor de la sèrie.
Un error comprovable
El document incorpora arran d’aquest succés una cinquena família causal, la dels errors dels sistemes de tancament i retenció dels ocupants, que agrupa els casos de Tona i Lieres d’aquest any i, en una instal·lació fixa, la mort registrada a Terra Mítica el 2014.
Segons l’Institut, es tracta de la tipologia “de conseqüències més immediates, perquè l’error no danya l’estructura: expulsa o colpeja directament l’usuari”, i també de la més fàcilment verificable, ja que es pot comprovar mitjançant un simple assaig funcional abans de l’obertura al públic, sense necessitat de tècniques de detecció de fatiga del metall.
El treball insisteix que les xifres que maneja constitueixen “un sòl i no un total”, perquè a Espanya no existeix cap estadística oficial d’accidents en atraccions de fira: no hi ha registre estatal, ni autonòmic, ni sectorial, i cap organisme públic consolida els sinistres, les seves causes ni les seves conseqüències.
L’informe recorda, així mateix, que no existeix cap reglament estatal específic en aquesta matèria, que la norma tècnica de referència UNE-EN 13814 és d’aplicació voluntària tret que hi hagi una remissió expressa, i que el sistema de control vigent és “declaratiu i documental, no verificatiu”: l’operador aporta certificats i l’Administració comprova que l’expedient estigui complet.
D’aquí la conclusió que manté l’Institut en aquesta actualització: en cap dels sinistres documentats va fallar la documentació, i el balanç de responsabilitat de la dècada continua sent de dues persones detingudes i cap sentència ferma coneguda.
El vicepresident executiu de l’Institut, Jesús Sánchez Lámbas, va afirmar que “no és acceptable que a Espanya no existeixi ni tan sols un registre que permeti saber quantes persones resulten ferides cada estiu en les atraccions de les nostres festes populars” i va sostenir que el que s’ha documentat “no és una successió de desgràcies aïllades”, sinó “un sistema que acredita amb una enorme diligència i no verifica gairebé res”.
Sánchez Lámbas va reclamar un consens entre l’Administració General de l’Estat, les comunitats autònomes i les entitats locals amb un termini màxim de dotze mesos, amb l’objectiu que “l’estiu del 2027 es tanqui sense cap mort i sense ferits greus a les atraccions de les nostres fires”.
L’Institut proposa deu mesures, entre les quals hi ha la creació d’un registre estatal de sinistralitat, assajos no destructius obligatoris sobre elements crítics, la separació econòmica entre qui certifica i qui és certificat, i una comissió estatal independent d’investigació d’accidents en espectacles públics.
