El Món - Notícies i actualitat d'última hora en Català
El IEE creu que l’impost a la banca pot ser inconstitucional

L’Institut d’Estudis Econòmics (IEE) assenyala en un informe que l’impost a la banca i entitats financeres presenta “greus problemes” des del punt de vista constitucional, a més de la no adequació al dret comunitari. També denuncia un impacte sobre l’economia de gairebé 5.000 milions d’euros i la pèrdua de 72.000 ocupacions. L’informe, elaborat sota la direcció del catedràtic de Dret Financer i Tributari de la Universitat de València, Juan Martín Queralt, compte entre els seus signants amb figures molt importants dins de la judicatura com Álvaro Rodríguez Bereijo, catedràtic de Dret Financer i Tributari de la Universitat Autònoma de Madrid.

Bereijo va ser president del Tribunal Constitucional des del seu nomenament per Felipe González des de 1995 fins a 1998 i, entre 1999 i 2000, va participar en la convenció que va elaborar la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea per designació del Govern. També va ser conseller d’Estat (2000-2004).

A més dels dos citats, en l’informe han participat prestigiosos experts com Gabriel Casado Ollero, catedràtic de Dret Financer i Tributari de la Universitat Complutense de Madrid; Jorge Onrubia Fernández, professor titular d’Hisenda Pública i Sistema Fiscal de la Universitat Complutense de Madrid; Germán Orón Moratal, catedràtic de Dret Financer i Tributari de l’UJI de Castelló, i José Manuel Tejerizo López, catedràtic de Dret Financer i Tributari de la UNED.

Les conclusions del IEE avisen sobre la potencial inconstitucionalitat i la no adequació al dret comunitari dels nous gravàmens temporals establerts en la proposició de llei. Consideren que es vulnera el principi general de seguretat jurídica de l’article 9.3 de la Constitució per la seva retroactivitat i els principis tributaris de generalitat, igualtat i capacitat econòmica de l’article 31.1 de la Constitució.

En l’informe expressen també que existeix “un frau de llei en la tramitació de la norma com a proposició de llei ja que mitjançant aquest procediment s’eludeix la consulta pública, la Memòria d’Impacte Normatiu i el Dictamen del Consell d’Estat, que haguessin estat preceptives en la seva tramitació”. A més, destaquen, que no existeixen informes del Banc d’Espanya ni de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), organismes als quals el projecte de llei assigna funcions que no els correspon.

La banca ha reiterat que els impostos sobre beneficis extraordinaris són una mesura ineficaç que no ajuda a combatre la inflació i rebaten i neguen el ‘mantra’ que s’ha volgut instal·lar des del Govern i els seus socis de coalició que obtenen grans beneficis “caiguts del cel”. “El concepte de ‘beneficis extraordinaris’, amb la seva connotació de benefici ‘excessiu’, és clarament subjectiu i la seva determinació queda a l’atzar de l’Executiu sense que existeixi un element objectiu que el sustenti”, segons fonts del sector.

En aquest sentit, el IEE s’alinea amb l’opinió de la banca quant al terme de ‘beneficis extraordinaris’ i assenyala que és un concepte “clarament subjectiu i la seva determinació queda a l’arbitri del Govern, sense que existeixi un element objectiu que el sustenti”. Al seu judici, això “crea una incertesa especialment desaconsellable en l’actualitat, donada la complexitat de l’escenari econòmic, amb elevades taxes d’inflació i un alentiment del creixement”.

Un altre dels punts de l’informe considera “especialment desafortunada és la configuració del règim sancionador, que no respecta les garanties mínimes exigibles en el nostre ordenament jurídic”. Cita que la infracció per repercutir, directament o indirectament, el gravamen temporal o els seus ingressos anticipats vulnera els articles 9 i 25 de la Constitució, per poder aplicar-se a conductes que poden haver estat dutes a terme abans de l’aprovació de la norma.

A més, prohibir la repercussió del gravamen suposa un límit a la llibertat d’empresa, contrari a l’article 38 de la Constitució i incompleix els criteris de l’Autoritat Europea de Banca, per a qui qualsevol cost cert vinculat als préstecs ha d’incloure’s en la seva fixació. Finalment, l’informe també planteja la inconstitucionalitat de la sanció per vulnerar el principi de proporcionalitat, al no concebre cap element modulador.

La inseguretat jurídica és, segons els experts, una altra de les conseqüències de l’impost, ja que eludeix la consulta pública, la Memòria d’Impacte Normatiu i el dictamen del Consell d’Estat. A més, inclouen que la qualificació de l’impost com a prestació pública no tributària suposa vetar a la participació de les comunitats autònomes en la recaptació, en clar “conflicte amb la Constitució”.

Finalment, l’informe del IEE valora en les seves conclusions l’impacte que tindrà l’impost en l’economia i en l’ocupació. En aquest sentit expliquen que es reduirà la inversió, el creixement i augmentarà la desocupació. L’estudi calcula un impacte sobre l’economia de gairebé 5.000 milions d’euros (quatre dècimes del PIB) i 72.000 ocupats menys, amb el que l’efecte sobre l’economia en general serà fins i tot més rellevant que el que incideix sobre els sectors afectats.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa