La intel·ligència artificial s’ha convertit en una de les principals prioritats tecnològiques per a les empreses. Tanmateix, l’interès creixent per aquesta tecnologia no sempre va acompanyat d’una estratègia clara per aplicar-la ni d’una visió concreta sobre el valor que pot aportar al negoci. Segons un informe recent d’Amazon, ‘Desbloquejant el potencial de la IA a Espanya el 2026’, el 64% de les empreses espanyoles continuen centrades en usos més bàsics de la IA.
Per a Docenteo, companyia especialitzada en dades, tecnologia i intel·ligència artificial, aquestes dades reflecteixen una realitat cada vegada més freqüent en les organitzacions: tot i que l’interès per la IA no deixa de créixer, moltes empreses continuen limitant-se a aplicacions bàsiques i experimentals, sense definir amb claredat quins objectius o indicadors de negoci pretenen millorar mitjançant el seu ús.
«Molta intel·ligència artificial, però les empreses encara no saben per a què la volen. Hi ha una enorme pressió per incorporar la IA a l’estratègia empresarial i una sensació generalitzada que totes les organitzacions han de fer alguna cosa en aquest àmbit. Tanmateix, en molts casos la conversa comença per la tecnologia quan hauria de començar per l’impacte de negoci que es vol aconseguir. Abans de parlar de models, assistents o automatització, les empreses s’haurien de preguntar quin indicador volen millorar, fins a quin punt volen ser més eficients o quin resultat concret esperen assolir», explica Álvaro Montero, cofundador i responsable tècnic de Docenteo.
La ràpida popularització de la intel·ligència artificial ha situat aquesta tecnologia al centre de les agendes empresarials. Tanmateix, des de Docenteo observen que moltes organitzacions continuen afrontant reptes molt més bàsics relacionats amb les dades, els processos i l’adopció tecnològica.
Assenyala que no és estrany trobar empreses que estan explorant noves solucions d’IA mentre continuen treballant amb dades disperses o de baixa qualitat, processos encara manuals, eines tecnològiques infrautilitzades o equips que encara no han incorporat plenament les solucions existents a la seva manera de treballar, fet que posa de manifest que el repte no és únicament tecnològic, sinó també cultural. L’adopció efectiva d’aquestes eines depèn que les persones les integrin en el seu dia a dia i hi confiïn com a part de la seva manera d’operar.
«En ocasions parlem de la intel·ligència artificial com si hagués de resoldre qualsevol problema per si sola, quan moltes organitzacions continuen tenint reptes previs que condicionen l’èxit de qualsevol iniciativa tecnològica. La IA pot multiplicar el valor d’una empresa, però necessita una base sòlida per fer-ho. Si les dades no són fiables, els processos no estan definits o els equips no adopten les eines, l’impacte serà necessàriament limitat», ha assenyalat Montero.
Per la seva banda, Alejandro Peris, cofundador i responsable de negoci de la companyia, ha destacat que «el potencial de la intel·ligència artificial és enorme, però no totes les empreses necessiten la mateixa solució ni tots els problemes requereixen IA. La qüestió ja no és quant s’inverteix en intel·ligència artificial, sinó quin retorn de la inversió (ROI) se n’obté. Avui, més de la meitat dels projectes d’IA fracassen o no superen la fase pilot perquè no tenen un ROI clar per a l’organització. En molts casos, això passa perquè les iniciatives es plantegen des de la tecnologia i no des del negoci. El repte és saber quan té sentit utilitzar-la, com integrar-la en l’organització i quin impacte real pot generar. Aquí és on es jugarà el veritable valor de la intel·ligència artificial en els pròxims anys».
