AstraZeneca ha inaugurat la nova seu del AstraZeneca Global Hub de Barcelona, un espai que marca l’inici d’una nova etapa de creixement per a la companyia i consolida a la capital catalana com un dels pols d’innovació biomèdica i tecnològica més rellevants d’Europa. La multinacional té prevista una inversió de 1.300 milions d’euros fins a 2027, una xifra equivalent a tota la inversió anual en R+D del conjunt de la indústria farmacèutica a Espanya.
L’acte institucional, celebrat en l’emblemàtic edifici Estel —recuperat per a ús empresarial després de 15 anys tancat—, va reunir representants de l’àmbit polític, científic i empresarial, entre ells el president de la Generalitat, Salvador Illa; la ministra de Sanitat, Mónica García; el secretari d’Estat de Ciència, Juan Cruz Cigudosa; i l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, a més de directius globals d’AstraZeneca i una àmplia representació del món científic i de salut.
Durant l’acte, el president d’AstraZeneca Espanya, Rick R. Suárez, va subratllar que la inauguració “no celebra només un edifici, sinó una convicció compartida: que Barcelona i Espanya poden ocupar un lloc destacat en les ciències de la vida”.
“Quan les institucions i les empreses caminen en la mateixa direcció, els pacients guanyen, el país avança i la confiança creix”, va destacar Suárez, recordant que el projecte suposa “una aposta a llarg termini i una declaració de confiança en el talent d’Espanya i Catalunya”.
El directiu va assenyalar que la inversió de 1.300 milions d’euros constitueix “una de les majors en la història del sector farmacèutic a Espanya i la major inversió estrangera en R+D registrada a Catalunya”. A més, va posar l’accent en la necessitat d’agilitzar els processos d’accés a la innovació: “Reduir els 567 dies que separen l’aprovació europea de l’accés finançat és clau per a transformar la nostra fortalesa en lideratge real”.
El nou Global Hub compta amb 30.000 metres quadrats distribuïts en nou plantes de l’edifici Estel i acull prop de 1.600 professionals de 62 nacionalitats, dels quals el 58% són dones, la meitat en llocs directius. El centre impulsa més de 385 projectes de recerca i 190 assajos clínics, principalment en oncologia, malalties cardiovasculars, respiratòries i immunològiques.
La companyia ha anunciat la incorporació d’una nova planta, la qual cosa, segons Suárez, “marca l’inici d’una nova fase de creixement del Hub i reforça la seva projecció a llarg termini”.
El Hub també actua com a pol d’atracció de talent internacional i retorn d’investigadors espanyols que havien desenvolupat la seva carrera a l’estranger. Segons Farmaindustria, cada ocupació directa en el sector biomèdic genera quatre addicionals, la qual cosa eleva l’impacte total del Hub a uns 8.000 llocs de treball directes i indirectes en l’economia espanyola.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha fet valdre l’alt component estratègic d’aquesta inversió i ha assegurat que AstraZeneca és un element clau per a la prosperitat de Catalunya, d’Espanya i d’Europa, així com per al benestar de la ciutadania. En aquest sentit, Illa ha manifestat que “Catalunya ja és un referent indiscutible en innovació en salut a Europa en tots els àmbits”.
Per part seva, la ministra de Sanitat, Mónica García, va destacar que “l’edifici Estel reneix convertit en una llar per a guiar els reptes sanitaris cap a tractaments més precisos i més justos per a tota la ciutadania”. L’alcalde Jaume Collboni, per part seva, va celebrar que l’obertura “diu molt de la Barcelona del futur, una ciutat que situa el coneixement en el centre de la seva economia com a clau de progrés social”.
El Hub d’AstraZeneca s’emmarca en l’ambició global de la companyia de llançar 20 nous medicaments abans de 2030, secundant-se en tecnologies disruptives com la intel·ligència artificial, la genòmica i la medicina de precisió.
Amb la nova etapa que obre aquest projecte, AstraZeneca reforça la seva posició com a motor de la innovació biomèdica a Europa i el seu compromís amb el desenvolupament científic i econòmic d’Espanya, contribuint al fet que Barcelona continuï consolidant-se com un dels principals hubs tecnològics i de salut del continent.
