Pilar de Borbó, Almodóvar, Messi, Putin, la dona de Miguel Arias Cañete, el pare de David Cameron, una dotzena de caps d’estat i de govern del món i un centenar llarg de polítics de diversos països estan en el punt de mira després que els seus noms hagin estat filtrats de forma massiva a través dels documents del bufet Mossack Fonseca de Panamà, que es dedica a crear i administrar estructures empresarials a l’estranger, les anomenades societats offshore, per a empreses i particulars.
Aparèixer a la llista dels ‘Papers de Panamà’ pot suposar ‘només’ un problema d’imatge si el titular del compte corrent o de l’empresa offshore està al corrent de les obligacions fiscals amb la hisenda del seu país. El seu nom s’haurà difós des de tots els mitjans de comunicació del món i se li haurà associat injustament l’etiqueta d’evasor fiscal. Els que no puguin demostrar que paguen impostos ho tindran més cru. Però la filtració de la llista no ha distingit entre aquests dos tipus de clients, els legals i els il·legals, “ha barrejat noms de forma indiscriminada i ha creat un gran problema. Pot ser el cas de Leo Messi, que diu que pot demostrar que ha pagat els seus impostos a Espanya tot i tenir una empresa domiciliada a Panamà, però el seu nom ja ha aparegut a les portades de tots els mitjans del món, amb un perjudici evident sobre la seva imatge”, argumenta a El Món Albert Sagués, professor associat de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i expert en fiscalitat.
Per què tenir un compte legal a Panamà Si un futbolista, un actor o un polític paga els seus impostos a Espanya -el 48% dels beneficis per a rendes altes-, per quina raó té diners en un compte bancari a Panamà, si no s’estalvia ni un euro en tributs i en canvi posa en risc la seva imatge professional si apareix en una llista com la dels ‘Papers de Panamà’ com a sospitós d’haver evadit impostos, al costat d’altres que efectivament sí que ho han fet? “Hi ha diverses raons, per exemple, buscar un país amb més estabilitat política que el teu, tenir privacitat en els teus negocis legals, com ara comprar un hotel o invertir una companyia i evitar que qualsevol pugui anar al registre mercantil i assabentar-se de tot, o simplement perquè ets lliure de tenir els teus diners on vulguis si estàs al corrent amb la hisenda del teu país”, explica Sagués.
Ara bé, muntar una empresa offshore i no pagar impostos al país d’origen pot acabar convertint-se en un negoci ruïnós. Suposem que un polític més espavilat del compte decideix crear una societat pantalla al Panamà, sense que aquesta empresa tingui cap activitat registrada i a través de la qual pugui moure els seus diners, invertir-los i treure’n interessos sense pagar ni un sol euro a la hisenda del seu país. Aquest evasor fiscal ha d’assumir que “els diners que té allà queden captius, aquestes empreses offshore, si són il·legals, es converteixen en gàbies d’or sense clau, és a dir els diners no els podran tocar si no és de forma il·legal”, avisa l’expert fiscal de la UPF.
La raó és que si aquests diners no són legals i el país d’origen no fa una amnistia fiscal a la qual es pugui acollir, “mai no podran sortir de Panamà o del paradís on els hagi ubicat via transferència, per tant, si no els vol perdre, el seu propietari s’haurà de traslladar a viure en aquest país per disposar dels diners que hagi anat acumulant”, explica Sagués. L’altra opció, que ja hem vist en alguna ocasió, és “endur-se els diners en maletins o bosses”. Morir-se i no veure’n ni cinc Enginyeria fiscal, una pràctica legal Prenem l’exemple de Pilar de Borbó, germana de Joan Carles I i tieta del rei Felip VI. Si l’empresa offshore que va presidir, Delantera Financiera S.A, a partir de l’agost del 1974 i fins el juny del 2014, ha pagat els impostos corresponents a Espanya i es demostra que l’empresa tenia contingut, és a dir, feia una activitat demostrable, la infanta podrà recuperar els seus diners quan vulgui sense donar cap explicació. Si per contra, no està al corrent de les seves obligacions fiscals, probablement es morirà sense haver gaudit del capital conservat a Panamà.
Tal i com explica Albert Sagués, “si el propietari d’uns diners posats en un paradís fiscal ha evadit impostos, i per tant, ha comès un delicte, només té una sortida per recuperar el seu capital i continuar vivint a Espanya, que hi hagi una altra amnistia fiscal, cosa que no sembla probable a curt termini, perquè se’n va fer una als anys noranta i una altra el 2012, i Montoro va deixar molt clar que qui no s’hi acollís, pagaria una multa espectacular, que en molts casos podria significar perdre tots els diners evadits i seguir devent-ne a hisenda”.
Què passaria en el cas de Pilar de Borbó o de qualsevol altre titular d’un compte si es morís abans que es produís l’amnistia? “Els seus hereus tindrien els diners, però es trobarien en la mateixa situació”. O se’n van a Panamà i s’ho gasten allà o al país on s’hagin desviat, o fugen amb maletins, o si els enxampen, afronten la multa de la hisenda del seu país”, conclou Sagués. Tenir els diners en paradisos fiscals i pagar els impostos al nostre país d’origen és legal. I també ho és l’elusió fiscal, és a dir, buscar el territori i les fórmules legals més favorables per a un negoci sense incomplir ni una sola coma de la legalitat. Això fan, per exemple, “grans corporacions com Facebook, Google i Amazon, o la catalana Grífols, que aconsegueixen pagar menys impostos de forma totalment legal radicant part de la seva activitat empresarial en països de fiscalitat molt baixa, com és el cas d’Irlanda. Tenir una política impositiva baixa per a les empreses és una decisió política d’una país que és totalment legal, perquè sí que hi ha transparència en la informació d’activitat d’aquestes empreses”, afegeix Sagués.
