El frau fiscal i l’evasió d’impostos són un dels grans problemes de les societats. És per això, que el Govern ha posat molt èmfasi en intentar eradicar aquestes conductes i ha aconseguit descobrir un frau fiscal de 338,5 milions d’euros el 2021, un 55% més que l’any anterior. Aquesta xifra és un rècord històric, ja que s’ha convertit en la xifra més alta de frau detectat i retornat dels últims set anys. En aquest sentit, els diners identificats ja s’han aconseguit tributar.
“El frau fiscal es tradueix en la reducció dels recursos que té el Govern per poder finançar la despesa pública”, ha assegurat aquest dilluns, Marta Espasa, secretària d’Hisenda. En el marc de la presentació del balanç del Pla de prevenció i reducció del frau fiscal, la secretària i el conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró han remarcat la importància dels impostos i de la necessitat de contribuir a la societat mitjançant els pagaments de la despesa pública. “No hi ha cap fórmula més eficient que els impostos per lluitar contra la desigualtat”, ha dit el conseller d’Economia. El pla de prevenció ha estat la manera que té el departament per identificar i posar en marxa mesures per reduir i posteriorment eliminar el frau fiscal. De les 75 mesures designades, en l’horitzó 2019-2022 ja se n’han posat en marxa 73.
L’impost de successions i les residències fictícies acumulen la major part del frau
El pla de prevenció del Govern ha posat sobre la taula quins són els impostos que més frau tenen. En aquest sentit, el 73% del frau descobert es concentra en l’impost de successions i donacions i en el de patrimoni. En xifres, tal com ha exposat la secretària d’Hisenda, 146 milions d’euros aflorats, és a dir, un 43% del total que ha descobert la Generalitat. “Aquesta xifra és un 37,2% més alta que la del 2020”, ha dit Espasa. Pel que fa el frau en l’impost sobre el patrimoni i les transmissions patrimonials s’han trobat 100,8 milions d’euros i 86,9 milions d’euros, respectivament. Això, suposa un 30% i un 60% de la totalitat dels diners descoberts.
Un altra dels gran problemes de frau són les residències fictícies, és a dir, la gent que fingeix viure en un lloc per evadir impostos. D’aquesta manera, Espasa ha assegurat que en aquest cas “han trobat molt més frau en residències a l’estranger que en altres comunitats autònomes”. D’ençà que va començar el pla, el Govern ha aconseguit aflorar un total de 74,1 milions d’euros, el que “suposa un gran avanç”, ha dit la secretària d’Hisenda. En ser preguntat per la intenció de reduir aquest frau posant èmfasi en la demanda d’un pla conjunt amb l’Estat, Giró ha remarcat que “no ho tenen pensat i que de moment no és una qüestió sobre la taula en aquest pla”. Tot i això, el que sí ha dit que és objecte de debat és la necessitat de poder gestionar l’impost del reciclatge, ja que es va recentralitzar i Catalunya en va perdre el control. “He enviat una cartes i he trucat a la ministra Montero per demanar-li recuperar la gestió d’aquest impost”, ha dit Giró.
Les mesures efectives del Govern contra el frau
Les mesures que ha posat en marxa el Govern s’han fet des de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) i s’ha aconseguit un 92% d’efectivitat en les iniciatives, tal com defineix l’informe posterior al pla de prevenció. Referent a aquest percentatge, Espasa ha explicat que hi ha hagut 55 plans que ja s’han completat amb èxit i han assolit els seus objectius i uns altres 12 s’acabaran de completar -si tot va bé- a finals del 2022, quan es tanca el termini dictaminat en aquest pla. “Els objectius de les iniciatives són conscienciar la societat, minimitzar el risc d’incompliments i corregir el frau per reduir les desigualtats”, ha dit la secretària d’Hisenda. Pel que fa a les sis iniciatives restants del pla, n’hi ha tres que no han estat assolides i tres més que no han pogut ser avaluades. En aquest aspecte, Espasa ha recordat que són un percentatge petit envers totes les que sí que s’han aconseguit.
Seguint aquesta mateix línia, Espasa i Giró han coincidit en explicar que la digitalització de l’administració ha sigut un canvi positiu per el cobrament d’impostos. En aquest sentit, el conseller d’Economia ha recordat que el 96% dels tràmits a l’ATC ja es poden fer de manera telemàtica i això es tradueix en “més efectivitat i facilitats pels ciutadans”, ha dit Espasa. A més, també han obert el ventall d’opcions de pagament i tal com ha dit el conseller es pot pagar “als caixers, per internet, fent un bizum, de manera presencial i per telèfon o carta”. I és que tal com ha dit Giró, l’objectiu del Govern és que “pagar un tribut sigui més senzill que qualsevol operació per internet”.
1 
1 
