La controvertida reforma de les pensions que vol fer el govern espanyol s’ha materialitzat aquest dijous en una proposta de cotització per als autònoms de tretze trams. Segons el ministeri de Seguretat Social els tretze trams van des de menys de 600 euros al mes fins a més de 4.050 i els autònoms podran canviar de tram fins a sis cops cada any. La reforma no aborda només les bases de cotització, sinó també el cessament d’activitat, incapacitat temporal o naixement de fills, entre d’altres. Des del Ministeri s’assegura que amb la reforma, 2 de cada 3 afectats pagarien cotitzacions inferiors a les actuals.
Aquesta polèmica reforma ja compta amb el suport dels sindicats, però no dels empresaris, que es van aixecar de la taula en la darrera mesa de diàleg social, prèvia a aquesta represa. Va ser precisament en aquesta reunió que govern espanyol i els sindicats CCOO i UGT van acordar la pujada de les cotitzacions socials un 0,6% durant deu anys a partir del 2023.
Però una de les conseqüències paral·leles d’aquesta reforma de les pensions que vol impulsar el ministre de Seguretat Social, José Luís Escrivá, és l’impuls dels fons col·lectius de pensions, un mecanisme molt estés internacionalment, però sense tradició a l’Estat espanyol. El professor de la UPF Barcelona School of Management Marcos Eguiguren Huerta considera que aquesta és la mesura més interessant de la reforma de les pensions.
Què són els plans de pensió col·lectius?
Els plans de pensió col·lectius consisteixen en un pacte amb les empreses mitjançant el qual una part de la nòmina es destina a una bossa d’estalvi per al futur. Aquest fons es regeix amb normes estatals però és de gestió privada. “Cada vegada que reps la nòmina et retenen uns diners que aniran a la bossa de pensions més enllà del que aportes a la seguretat social. Així, quan et jubiles reps el que has estalviat i el seu rendiment a més de la pensió pública”, explica l’expert.
“Ja existeix una normativa, però al final només ho fa un grup d’empreses molt grans, les que fins ara tenen capacitat de fer-ho”, lamenta Eguiguren, que afegeix que, per aquest motiu, arriben a un percentatge de la població “ínfim”. El pla del govern espanyol és donar una empenta perquè aquest tipus de plans de pensions arribin al 80% dels assalariats, el que aquest expert considera “una bona idea”.
En el mateix sentit, la catedràtica d’economia i empresa Montserrat Guillén assegura que els plans col·lectius “són molt positius” per negociar nous contractes, i a altres països ajuden a estalviar de manera automàtica. “Són complements a la jubilació, però no substituts de la pensió pública”, assenyala. Considera que s’ha de fomentar que les empreses ho facin i convertir-ho en tradició, però per fer-ho els sous haurien de ser suficients per estalviar.
Els avantatges dels plans de pensions col·lectius
El principal avantatge d’invertir en un pla col·lectiu de pensions és que la comissió per gestionar aquests diners és més avantatjosa que la dels plans individuals. “Permet negociar comissions de gestió més baixes i beneficia els treballadors perquè poden treure més rendiment dels seus diners”, explica Guillén.
Per això, considera que els governs han de fomentar aquests plans, però també supervisar-los perquè no es cobrin comissions abusives o el rendiment de l’estalvi quedi per sota de la inflació. “L’estalvi ha d’estar ben gestionat i l’Estat ha de vetllar per això, perquè garantirà que hi hagi jubilats amb poder adquisitiu”, defensa l’experta.
Inversions ètiques
Guillén també adverteix que l’Estat ha de garantir que els diners d’aquests plans no s’invertiran en coses poc ètiques, com ara armes o empreses que explotin el medi ambient o les persones. “També estaria bé fixar que els diners s’han d’invertir en empreses amb seu a Espanya”, afegeix l’experta, que considera que el regulador ha d’imposar condicions i subvencionar les empreses que els compleixin.
En la mateixa línia, Eguiguren veu com “una gran oportunitat” que els fons de pensions col·lectius –de control públic però gestió privada-, inverteixin en empreses o negocis ètics i sostenibles. “El govern espanyol hauria d’establir algunes normes perquè les gestores siguin sensibles a l’hora de seleccionar en què inverteixen”, defensa l’expert, que assenyala que aquests plans mouen milers de milions i és convenient fixar un estàndard d’inversió ètica i sostenible.
Tradició d’estalvi a altres països
“És una bona iniciativa perquè va en la línia d’altres països amb sistemes de pensions molt més bons, amb un sistema d’estalvi que fa quasi obligatori invertir en plans col·lectius que tenen una regularització estatal”, explica l’expert, tot i que adverteix que implementar-ho aquí portarà, com a mínim, deu anys.
Guillén lamenta que només un 10% dels treballadors puguin accedir actualment a un pla col·lectiu perquè només els apliquen empreses multinacionals que tenen aquesta tradició a altres països. Amb la reforma a l’estat espanyol, defensa, no serà obligatori participar d’un pla d’estalvi col·lectiu, però assegura que és positiu impulsar-los igual que es fa a molts altres països del voltant.
Un sistema fallit
Eguiguren diagnostica dos problemes al sistema de pensions espanyol. Per una banda, la inconsistència econòmica, és a dir, que és “profundament insostenible”. “Tal i com està el sistema paga les pensions d’avui qui treballa avui. Estaria bé amb la piràmide poblacional de fa anys, però ara hi ha més gent gran cobrant que joves treballant”, assenyala l’expert.
A banda, considera que hi ha un problema d’“inconsistència moral”, perquè l’actual sistema de pensions “no coresponsabilitza el ciutadà sobre la seva situació quan deixi de treballar”. “Tothom confia que el pare Estat vindrà amb una pensió suficient per viure. Així, la responsabilitat de proveir recau en l’Estat i això és un error moral descomunal”, denuncia.
Guillén situa el desequilibri entre ingressos i despeses a la seguretat social com el principal dèficit del sistema. Es dona, explica, per diverses causes, com ara la demografia, el mercat de treball -ja que si la taxa d’atur fos més baixa els ingressos pujarien-, l’excés de prejubilacions i les despeses impròpies de les quals s’ha de fer càrrec la seguretat social. A més, assegura que quan hi ha una crisi com l’actual el sistema pateix, perquè puja la inflació i també han de pujar les pensions. “No hi ha coixí per superar aquests moments”, assenyala.
Una reforma positiva
Per tot això Guillén veu que la reforma de les pensions plantejada pel govern espanyol és positiva. “M’agrada més aquesta que les plantejades anteriorment, perquè és tècnicament més sòlida”, explica, tot i que afegeix que li preocupa que arribin tard.
“S’està fent el possible perquè no siguin molt dràstiques, però el que realment s’ha de solucionar és el mercat de treball perquè no hi hagi atur juvenil i la gent tingui sous decents”, rebla. Afegeix que els sous en negre impedeixen que les pensions siguin més elevades, inclús, que les actuals, i lamenta que “nosaltres mateixos ens fem trampes”.
“Veure la pel·lícula completa” abans de cantar victòria
Per la seva banda, Eguiguren avisa que “només veiem la poteta de tota la reforma, com en el conte”. Considera que hi ha parts positives, però afegeix que “s’ha de veure la pel·lícula completa“. Tot i considerar que apujar les cotitzacions socials no és una solució factible, perquè “no es podrà fer front a l’increment de jubilats que vindrà”, defensa que es fomenti l’estalvi a través de l’impuls als fons col·lectius.
