La pujada de la llum segueix sent una constant malgrat els intents del govern espanyol de rebaixar la factura urgentment. De fet, el Congrés vota aquest dijous la convalidació del decret llei que va impulsar el consell de ministres del govern de Pedro Sánchez en un intent desesperat per frenar l’increment del preu. Sánchez arriba a la votació sense que un fracàs de les seves mesures, que no han tingut efecte, i amb una galleda d’aigua freda de la Comissió Europea, que rebutja de moment la compra conjunta de gas, l’última aposta de l’executiu espanyol.
Mentrestant, la llum no afluixa en la seva escalada. Mentre que l’any 2020 la mitjana mensual de les factures era de 42,51€, aquest any ha pujat a 70,61 euros, una diferència notable que afegeix pressió a les famílies i alenteix la recuperació econòmica. De fet, el 2020 va ser l’any amb la llum més barata en l’última dècada, mentre que el 2021 és el més car de la història.
La pujada ha estat contínua des de l’agost, però abans, al gener, ja va escalar fins als 88,93 euros per quilowatt/hora. Al febrer, però, el preu màxim de la llum va ser més baix, descendint fins als 48 € l’11 de febrer, el dia més car del mes. A finals de març, la llum ja arribava als 64,82€ i pujaria deu euros més a l’abril, fins als 74,76€. Durant el mes de maig, la llum va registrar pujades i baixades constants com es pot veure en aquest gràfic.
Al juny, la llum continuava desfermada, i va arribar als 94,63€ el dia 16. Res comparat, però, amb les pujades que es registrarien tant al juliol com a l’agost. El dia amb el preu més elevat al juliol va ser el dia 21, quan l’energia costava 106,57 per megawatt/hora, i a l’agost, el darrer dia del mes, quan es va enfilar fins als 130,53€. Setembre ha deixat rècords històrics i octubre va pel mateix camí. Els dies més cars del mes van ser el setze de setembre, amb el rècord de 188,18€ superat dues setmanes després en arribar a 189 €.
El fracàs de Sánchez
L’octubre, per ara, està trencant tots els rècords: començant pels 216 € per megawatt/hora, passant pel rècord històric de 288 € registrat el dia 7 fins als 215 € que es pagaran avui. El pla de xoc de Pedro Sánchez, que després de la pressió social i la dels seus socis de govern de Podem es va veure obligat a moure fitxa al setembre, no ha servit en absolut per frenar l’increment del cost de l’energia. A la rebaixa fins a final d’any de l’IVA del 21% al 10% que va anunciar a l’agost i la suspensió de l’impost sobre el valor de producció d’energia elèctrica, l’últim consell de ministres hi va afegir una rebaixa del 5,1% al 0,5% de l’impost especial de l’electricitat. El balanç final, però, ha estat un fracàs per al president espanyol.
La factura va baixar alguns dies perquè es van reduir els impostos, però quan el preu del gas va tornar a inflar-se les mesures van quedar gairebé sense efecte. Així de taxatius es mostren els experts consultats per El Món, que consideren que una mesura efectiva seria la compra conjunta del gas amb la Unió Europea que proposa el govern espanyol.
La Comissió Europea refreda les expectatives del govern espanyol
Aquesta era l’esperança a la qual s’aferraven Pedro Sánchez i els seus ministres, que demanen un “enfocament a escala europea” de l’augment del preu de l’energia. La traducció d’aquest enfocament seria una compra conjunta del gas que redueixi el cost, que es preveu que estigui disparat fins al març. Aquesta compra conjunta, però, haurà d’esperar, perquè la Comissió Europea ja ha descartat grans canvis aquest hivern i ha refredat les expectatives del govern espanyol. En la proposta feta pública avui l’executiu comunitari es limita a recomanar als estats que donin ajudes o ajornaments de les factures als més vulnerables, així com també reduccions temporals d’impostos o suport a empreses.
La compra conjunta, per tant, és una mesura possible en el futur, però no es preveu a curt termini i la Comissió l’haurà d’estudiar abans de fer passos endavant. La Comissió presentarà una proposta de reforma del mercat del gas al desembre per fer front a la crisi energètica basada en la creació d’una reserva estratègica. “La transició a una energia neta és la millor garantia contra els xocs en els preus en el futur”, diu el document presentat avui.
Desvincular el preu del gas i l’electricitat
A banda de la compra conjunta, la principal proposta de la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, és desvincular el preu del gas i l’electricitat per evitar el que anomena “efecte contagi” que fa pujar els preus de manera estratosfèrica. Els experts consultats per El Món, però, consideren que la proposta de la ministra és “una bajanada” que tindria efectes molt perjudicials, com ara restriccions com les del Regne Unit, falta de distribuïdors i paralització del sistema.
Una altra solució, segons fonts del seu ministeri seria fixar un límit al preu en què es pot vendre l’electricitat, com passava fins al juny –quan el límit eren 180 euros– abans que es transposés una directiva europea que ho anul·lava. Ribera ha titllat la decisió de la Comissió Europea de rebutjar una compra conjunta de gas “d’incongruent” i ha instat l’Unió Europea a “estar a l’alçada”.
Reunió amb les elèctriques
La vicepresidenta tercera, Teresa Ribera, i l’elèctrica Iberdrola mantenen a hores d’ara una reunió per abordar un dels aspectes del decret que va aprovar el govern espanyol. Concretament, la mesura amb què l’executiu de Sánchez vol retirar els “beneficis extraordinaris” que han tingut les elèctriques amb la crisi energètica, que xifren en 2.600 milions. La iniciativa, que es votarà aquest dijous, no ha agradat gens a les elèctriques, que fins i tot van amenaçar d’aturar les centrals nuclears per evitar que tirés endavant.
En aquest marc, la titular de Drets Socials, Ione Belarra, ha exigit a la seva companya de govern que no “faci figa” davant les demandes de les companyies i s’apliquin totes les mesures preses “per reduir els beneficis caiguts del cel”.
L’avís de Podem als seus socis
El decret llei del govern espanyol per abaixar el preu de la llum no ha funcionat, però tot i això es debatrà demà al Congrés. Unides Podem exigirà que les mesures plasmades al decret siguin “estructurals” i s’allarguin més enllà del març, quan es preveu un descens del preu de l’energia. Consideren que les iniciatives preses no es poden “rebaixar” i avisen que si el PSOE cedeix a la “pressió” de les elèctriques no aconseguirà “vots al Congrés que els donin suport”.
Després de conèixer que la ministra Ribera s’ha reunit amb les elèctriques, les alarmes han saltat al partit liderat per la ministra de Treball, Yolanda Díaz. Podemos avisa els seus socis de coalició que si cedeix a “pressions, xantatges o amenaces” de l'”oligopoli” elèctric no tindran els seus vots per aprovar altres mesures. Reduir les mesures després de les pressions de les elèctriques, defensen, deslegitimaria el govern espanyol.
Els drets d’emissió intervenen en la partida
El director general de l’Institut d’Estudis Financers, Josep Soler, i el professor de Finances, Banca i Comptabilitat a la UPF Barcelona School of Management Joan Anton Ros coincideixen a assenyalar que un dels factors de la pujada del cost de l’energia són els drets d’emissió de CO₂.
El principal problema, expliquen, és l’especulació amb aquests drets, que “cada vegada seran més necessaris” en haver-se “accelerat” la transició d’energies contaminants a sostenibles. Ara, expliquen, cotitza a seixanta, però esperen que arribi a cent. L’Estat, considera Ros, podria fer més subhasta d’aquests títols per rebaixar la factura mentre no es puguin aplicar altres mesures conjuntes amb la resta de països de la Unió Europea.
Soler avisa que avançar cap a la sostenibilitat “costarà molts calés” i els efectes els patiran tant els consumidors, que hauran de pagar una factura més alta, com els inversors, que tindran menys rendibilitat. “S’ha instaurat l’especulació amb els drets d’emissió”, diagnostica Soler, que apunta que una possible solució seria aturar-ho durant un temps per pensar un sistema més adequat que no permetés l’especulació. “És fàcil de dir, però molt difícil d’implementar”, reconeix.
