Successives crisis financeres i la pandèmia de la Covid-19 han conduït a una situació extremadament greu pel que fa a l’accés als serveis bancaris. La concentració d’entitats bancàries ha acabat generant un procés gradual de tancament d’oficines en territoris poc poblats o bé en barris de zones urbanes que no es consideren rendibles a ulls d’un sector financer voraç.
Qui coneix perfectament les vicissituds de viure en un poble on no existeixen oficines ni caixers és Concepció Giralt, de Castellgalí, un poble de 2.000 habitants del Bages sense accés físic a serveis financers. “Sense el meu home no puc treure diners, he d’esperar els divendres que em porti en cotxe a Sant Vicenç de Castellet, aprofitant que hi ha mercat”, explica. Quan no hi ha el seu home i en té la necessitat, ha d’acabar agafant l’autobús per arribar al caixer més proper. La Concepció, de 71 anys, ja no té llibreta i controla les seves finances pel mòbil, però reconeix que li va costar. “Ara ja m’hi entenc”, admet en conversa amb EL MÓN.
Les entitats bancàries no els donen resposta
Els caixers a Castellgalí van tenir una presència limitada d’alguns anys, abans de la crisi econòmica del 2008 i que es comencessin a produir les fusions bancàries, explica a aquest diari l’alcalde del municipi, Cristòfol Gimeno. El batlle reconeix que és un problema i que és un tema de discussió dels veïns, però de moment no han trobat resposta per part de les entitats bancàries. “Seguirem insistint perquè no és acceptable que ens trobem en aquesta situació”, es queixa. Per a aquest alcalde, l’aprovació aquesta setmana al ple del Parlament d’una proposta per dur al Congrés una llei que obligui a posar caixers als pobles ofereix una mínima esperança de resoldre el problema. “Veurem el resultat de tot plegat”, comenta.
L’opinió de l’Associació de Micropobles de Catalunya
La manca de caixers és també un problema que afecta especialment els pobles més petits. Mario Urrea, president de l’Associació de Micropobles de Catalunya, és també alcalde del poble de Torrebesses (Segrià). En declaracions a EL MÓN explica que el seu municipi es troba amb una població “molt envellida i no gaire avesada als sistemes digitals”. Això significa que moltes persones no operen amb targetes de crèdit i tenen dificultats a l’hora de fer servir el mòbil. “Per a ells el recurs més fàcil és els diners en metàl·lic, però no en poden aconseguir perquè als pobles petits no hi ha entitats bancàries”, apunta.
En algunes poblacions petites, per a les quals la llei que proposa ara el Parlament suposaria una millora, abans hi havia opcions que permetien aconseguir diners en metàl·lic sense haver de desplaçar-se a poblacions veïnes, amb oficines que obrien un dia a la setmana. Però ara, en el cas de Torrebesses, algú que vulgui diners en efectiu s’ha de desplaçar a un poble veï, a deu quilòmetres, perquè després de la Covid l’única oficina que hi havia ja no ha obert més. “Si no tens vehicle no pots treure diners al poble més pròxim, necessites un fill, un amic o algú de confiança”, explica. Aquesta exclusió financera deriva en una nova dependència. Alguns familiars fan arribar una quantitat de diners en metàl·lic de tant en tant per cobrir les necessitats.
Des de l’Associació de Micropobles de Catalunya es considera molt bona la iniciativa dels caixers automàtics per llei, si s’acaba materialitzant, perquè “els governs i l’Estat ens obliguen a treballar amb entitats bancàries privades per cobrar pensions o nòmines, per tant aquestes entitats han d’estar obligades a donar un servei públic de forma gratuïta”. Diversos grups parlamentaris que han donat suport a la proposta de Giró han incidit que la qüestió dels serveis financers és una qüestió de drets i han remarcat que no es podia considerar un tema purament mercantil.
Un problema greu per a la gent gran que no té habilitats digitals
Més enllà de tot això, però, l’exclusió financera fa temps que també és matèria d’estudi per part d’investigadors sobre les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i gent gran, com és el cas de l’experta Andrea Rosales, que treballa per a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). No disposar d’efectiu i haver de fer servir diner digital suposa “un canvi de paradigma que no és fàcil d’assumir” per tothom. La gent gran, recorda Rosales, està molt acostumada a “controlar els diners en metàl·lic” perquè “motles persones grans no tenen habilitats digitals” per usar sistemes de banca digital.
Aquesta situació deriva en una manca de control sobre un element molt important per a la vida de qualsevol persona, saber de quants diners es disposa per continuar vivint. “Acaben perdent autonomia en la seva vida quotidiana i depenen d’altres persones perquè els ajudin a fer gestions, a banda que donen accés a altres persones a la seva informació financera”, apunta. Tot i que bona part de la societat va integrant les noves eines, aquesta experta en TIC considera “la societat hauria de ser més flexible pel que fa a les formes d’apropiació i no apropiació de tecnologies” perquè “no tots hem de fer servir el mateix”.
La pèrdua d’independència en la vida quotidiana
La pèrdua de disponibilitat de serveis financers condueix també a “una pèrdua d’independència en la vida quotidiana” i Rosales adverteix que això s’estén a d’altres àmbits del dia a dia. “Acceptem que els bitllets d’avió i tren només es poden comprar online, això representa una pèrdua d’autonomia per a moltes persones, com també que les cartes en bars i restaurants es llegeixin a través d’un codi QR”, afegeix l’experta. Però és que aquesta investigadora de la UOC encara va més enllà i critica que a la ciutat de Barcelona, per exemple, no sigui possible pagar amb efectiu als autobusos urbans. “Es va imposar amb molt poques crítiques”, remarca.
Com han denunciat en els darrers anys molts col·lectius de gent gran, davant el fet que les noves tecnologies permetin prescindir de persones per treballs de gestó, experts en TIC com Rosales creuen que la societat “hauria d’estar preparada per ser inclusiva de la diversitat” de persones grans que no s’apropien de les innovacions tecnològiques. “Hem d’estar preparats per donar servei a aquestes persones menys interessades en la tecnologia, i no només gent gran”, defensa Rosales. No fer-ho implicaria una “imposició” que implica una pèrdua de benestar i en molts casos fins i tot podria derivar en problemes de salut, com podria ser un augment de l’ansietat.
El Parlament es posa d’acord per impulsar una mesura contra la desaparició dels caixers
El Parlament de Catalunya ha aprovat aquesta setmana una proposta del conseller d’Economia, Jaume Giró, per tal d’intentar corregir aquest problema d’exclusió financera. Giró ha defensat una proposició de llei, que s’ha de traslladar al Congrés dels Diputats, per tal de facilitar que hi hagi més presència de caixers i garantir un servei bàsic del qual ningú pot prescindir: disposar d’efectiu. La regulació dels serveis bancaris, però, depèn de l’Estat.
Aquesta iniciativa de Giró va trobar la complicitat de tots el grups parlamentaris –excepte Vox– en admetre tothom que la proposició toca el moll de l’òs d’una problemàtica innegable i sobre la qual ningú podia permetre’s un vot en contra. No obstant això, tant el PSC com Cs i el PP han indicat que la proposta es quedava curta, però hi han votat a favor. Alguns grups consideren que, més enllà d’una llei que obligui a ampliar la presència de caixers automàtics en zones rurals, també cal pensar en millorar la situació en barris de ciutats on moltes entitats bancàries també han procedit a baixar persianes.
Les dades mostren un retrocés evident dels serveis financers a Catalunya
Les dades mostren un retrocés evident dels serveis financers a Catalunya, que impacten principalment contra la gent gran, les persones que viuen en zones poc poblades i aquells que habiten barris humils en grans ciutats. El sector financer a tot l’estat espanyol va reduir la seva massa laboral amb 124.000 llocs de feina i, pel que fa a atenció al ciutadà, segons dades aportades per la CUP durant el debat, si cada treballador de banca havia d’encarregar-se de 167 habitants el 2018, el 2021 aquesta ràtio ha pujat fins a 300 persones.
A Catalunya la reducció dels serveis financers ha suposat que 502 municipis del país no disposin d’una entitat bancària ni d’una caixer automàtic. Pel que fa a oficines, si el 2008 n’hi havia 8.148, el 2015 es reduïen a 4.910 i actualment ja han baixat fins a 2.308; es tractaria d’una reducció de fins a un 51%. Pel que fa a zones urbanes, on més es tanquen oficines bancàries és als barris més empobrits i també als pobles amb menys habitants. Aquest descens del serveis bancaris ha anat en paral·lel a un augment de beneficis de les entitats i d’increment de sous de directius. Segons dades aportades pels comuns, els beneficis de les entitats han crescut un 34% i el sou dels dirigents s’ha incrementat en més d’un 37%.
5 
