No és que no hi hagi noms masculins, que n’hi ha i molts. Però l’aposta per les autores és molt destacada. Així serà la rentrée literària de la tardor al Grup 62. Com cada juliol, aquest gegant del món editorial català ha fet balanç del darrer curs aquesta setmana i ha anunciat les novetats que té preparades per al setembre, l’octubre i el novembre, el pròleg de la campanya de Nadal. En la llista, hi ha dos títols que sobresurten i que el mateix grup editor ha volgut destacar, i tots dos tenen la signatura d’una autora: Laura Gost i Montserrat Duch Plana.
Gost (Sa Pobla, 1993) està cridada a ser l’estrella comercial de la temporada amb la novel·la distòpica ‘El preu de néixer’, que publicarà Proa, i Duch (Tarragona, 1959) ha dirigit ‘Història de les dones. Una nova història de Catalunya’, del segell Edicions 62, és un volum que es presenta com a “obra monumental” i està destinat a omplir “un buit” en la historiografia nacional.
La novel·lista mallorquina –que el 2023 va guanyar el Premi Proa amb ‘Les cendres a la piscina’– ja és un fenomen abans que el seu nou títol arribi a les llibreries. El llançament en català serà el 9 de setembre, però la novel·la ja s’està traduint a set llengües (francès, anglès, italià, castellà, neerlandès, grec i turc) i se n’han venut els drets audiovisuals per a una pel·lícula als EUA. Les traduccions es publicaran l’any que ve i, del projecte audiovisual, envoltat de secretisme com és habitual en aquests casos, encara no se’n sap res.
Amb només 200 pàgines, Gost s’endinsa en una societat imaginària superpoblada on una llei determina que tothom que vulgui tenir un fill ha de tenir el dret de “relleu” cedit per algú altre, algú altre que ha de morir per deixar-li aquest espai. Els dilemes que genera aquest punt de partida són el motor d’un thriller distòpic que ha fet que editorials de set països la vulguin publicar sense ni tan sols esperar a veure el resultat comercial de l’edició catalana.
Refer la història de Catalunya amb una mirada femenina
En un altre univers literari completament diferent, hi ha ‘Història de les dones’. L’obra, coordinada per la catedràtica d’història contemporània de la Universitat Rovira i Virgili Montserrat Duch, juntament amb un equip de cinc assessores, té la voluntat de generar una nova lectura de la història de Catalunya a partir d’una mirada femenina. L’eslògan amb el qual es presenta indica que es tracta d’una “nova història de Catalunya explicada amb una concepció femenina”. Més de 600 pàgines per a un centenar d’episodis firmats per autores i autors, però que parlen d’àmbits en què les dones han tingut un paper decisiu en “la conformació de la societat catalana”, des de la prehistòria fins a l’actualitat. “La història total vol dir la història amb les dones, de les dones i en els camps en què se situen les dones”, afirma Duch. En la trobada amb la premsa d’aquesta setmana, la historiadora assegurava que ha volgut “refer la història de Catalunya”. Veu al país un “dèficit crònic” perquè la historiografia encara està “dominada per un filtre masculí”. I es proposa començar a capgirar aquesta situació.
Camilla Läckberg, Ada Castells, Eva Comas-Arnal
A més de Gost i Duch, la campanya de tardor del Grup 62 ofereix moltes firmes femenines més, com ara Camilla Läckberg, que serà de les primeres d’arribar a les llibreries, el 26 d’agost, amb ‘La ploramorts’, que ja s’ha convertit un dels llibres més venuts a Suècia aquest any. En els dies posteriors, desembarcarà Ada Castells amb una altra distopia, ‘L’antropòloga’, una història on una dona intenta curar la tristesa generalitzada d’una societat governada per la IA després del col·lapse. L’acompanyaran Mònica Usart amb ‘Canvi de temps’; Care Santos amb ‘Buidar la casa’; Marta Roqueta amb ‘Maternitats sense tribu’ i Ada Parellada amb ‘Cuina d’hivern’. Totes compartiran temporada una altra perla, ‘Nit blava a Ginebra’, d’Eva Comas-Arnal. L’autora que va guanyar el Premi Proa de 2024 amb ‘Mercè i Joan’ continua en el redescobriment novel·lat de la vida de Mercè Rodoreda. Aquesta vegada, la història arrenca el 1959, quan un tramvia atropella Rodoreda a la ciutat suïssa on vivia exiliada i aquest fet greu la porta a revisar la seva vida i la relació sempre turbulenta amb Joan Prat (o Armand Obiols) i a donar impuls a la seva carrera literària, una etapa que desemboca en la publicació de la seva obra més cèlebre, ‘La plaça del Diamant’.
Martí Gironell, Puyal, Kavafis, Carner
Per no marginar els homes –i no repetir els seus patrons històrics a la inversa–, cal deixar constància també hi ha moltes obres amb signatura masculina previstes per a la tardor literària del Grup 62. Destaca ‘Malaveïna’, la nova obra de Martí Gironell, situada a l’Empordà i protagonitzada per una fetilleria i curandera que fa front als prejudicis i les supersticions de la seva època. Entre els altres títols previstos, es troben ‘El factor Puyal’, de Josep Maria Deu, coincidint amb el 50è aniversari de la primera retransmissió radiofònica en català d’un partit de futbol després de la Guerra Civil, que se celebra el 5 de setembre. I també, ‘Manual de flotació’, de Jordi Marrón, Premi BBVA Sant Joan 2026; ‘Les conseqüències’, de Pere Antoni Pons; ‘Marques que marquen’, la nova obra de Ramon Solsona; ‘Sense pietat’, de Jo Nesbø i clàssics com la ‘Poesia completa’ de Konstantinos P. Kavafis o ‘Poesia 1957’, de Josep Carner, que ha estat introbable durant anys.
Les vendes de llibres continuen augmentant
La tardor que ja tenen a punt i la posterior campanya de Nadal tancaran un any en què, segons les estimacions del director editorial de Grup 62, Emili Rosales, continuen augmentant les vendes, com en tot el sector editorial. De fet, podria ser que superin una mica l’increment del 4% amb què es va cloure el 2025. El creixement del grup és sostingut des de la pandèmia, i l’acumulat ja arriba al 30%. “La pandèmia va ser un punt d’inflexió, perquè durant el confinament la gent no es volia limitar a les pantalles, però després s’ha mantingut, segurament per un atipament del consum digital en el dia a dia. Es llegeix més, sobretot els joves, i la lectura reposada es vol en paper”, conclou Rosales.
