De la salvaguarda republicana a la confiscació indirecta per part del franquisme. Aquest és el viatge que van fer les 135 obres que ara s’exposen al Museu Nacional d’Art de Catalunya en la mostra Recuperado del enemigo. Els dipòsits franquistes al MNAC. Són peces de procedència molt diversa que, durant la Guerra Civil, havien estat dipositades en refugis repartits pel país habilitats per la Generalitat republicana amb l’objectiu de protegir-les de l’amenaça de temps convulsos. La intenció era tornar-les als propietaris quan s’acabés el conflicte armat, i per això se n’havien registrat les dades bàsiques en fitxes. Però la victòria de les tropes franquistes va capgirar els plans. En lloc de retornar-les, el règim dictatorial –malgrat que les va trobar amb les fitxes que n’haurien permès el retorn– va decidir retenir-les i dipositar-les al MNAC. Se’n va ocupar el que van anomenar Servicio de Defensa del Patrimonio Nacional (SDPAN). A moltes de les obres, hi va estampar l’etiqueta “recuperado del enemigo“, essent l’enemic la Generalitat de Catalunya. Vuitanta-set anys després, aquesta expressió dona títol a la mostra en què les peces tornen a veure la llum, que s’ha presentat aquest dijous i que es podrà veure fins al 28 de juny.
Comissariada per Eduard Vallès, cap de col·leccions del MNAC; Gemma Domènech, exdirectora general de Memòria Democràtica de la Generalitat i actual directora de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC), i Eduard Caballé, investigador de l’ICRPC, l’exposició posa més l’accent en la memòria històrica que en el valor artístic de les peces, que és irregular, de la mateixa manera que n’és desigual la procedència i que són variades les èpoques de creació i els estils. En paraules d’Eduard Vallès recollides per l’Agència Catalana de Notícies, el projecte és un “acte de transparència”. Per aquesta raó les obres es mostren d’una manera poc habitual, muntades sobre unes estructures que permeten veure’n també el revers i descobrir-hi totes les dades que contenen aquests darreres, que normalment quedarien contra la paret. Es vol que el visitant vegi els bastidors de les obres, amb les etiquetes i les inscripcions que porten. “Aquestes inscripcions parlen de la història de l’obra, el que coneixem com a traçabilitat, el recorregut que van fer”, explica Vallès.
És en aquests reversos que en alguns casos els visitants trobaran la inscripció “recuperado del enemigo“. “Estàvem en un context de propaganda contra propaganda”, recorda Vallès. El relat que construïa el règim era que “els franquistes recuperaven i salvaven aquestes obres que se suposava que els republicans destruïen. Res d’això era veritat, però és el que transmetien”, afegeix.
Molt a prop de les pintures de Sixena salvaguardades per Gudiol i reclamades ara per l’Aragó
L’exposició inaugurada aquest dijous és la continuació Museu en perill!, que el 2021 ja va permetre, a partir d’una intensa recerca, treure a la llum la complicada operació de salvaguarda de peces d’art que havia fet la Generalitat republicana durant la guerra. Ara, curiosament, aquestes peces es poden veure a poca distància d’on encara hi ha els murals de Sixena salvats per Josep Gudiol, ara reclamats per via judicial per l’Aragó. El MNAC encara batalla perquè els frescos de Sixena no es malmetin amb l’execució de la sentència que ordena traslladar-los. I mentrestant, ofereix l’oportunitat de descobrir el destí que van tenir les obres retingudes pel franquisme.
