L’escriptora Laura Gost s’ha alçat amb el Premi Proa per la novel·la Les cendres a la piscina, un retrat del pas de Mallorca del camp al turisme i l’abraçada de la societat als diners fàcils. L’obra estarà disponible a les llibreries a partir del 15 de novembre. El guardó, dotat amb 40.000 euros, persegueix l’objectiu de promoure l’excel·lència i renovació de la literatura catalana, una meta que assoleix l’escriptora guanyadora amb una novel·la que relata de forma irònica i amb llenguatge natural l’agonia d’un patriarca mallorquí i la desestructuració de la seva família. El jurat l’ha definit com una novel·la divertida i sobretot amb molta ironia, “l’idioma preferit” de l’autora “després del català” en les seves pròpies paraules.
La novel·la arrenca a Sa Pobla, on un patriarca mallorquí, en Sebastià, agonitza al seu llit i espera la trucada de les tres dones de la seva vida. Abans de morir, repassa la seva vida, en la qual va passar de ser pagès a enriquir-se construint hotels per als turistes. Les tres dones representen l’ascens social i la caiguda posterior d’un protagonista amb molts contrastos i ombres que està inspirat en l’avi de l’autora, que va tenir “una vida de pel·lícula”. De fet, la novel·la va néixer en els últims mesos de vida dels seus avis, quan l’autora va voler resoldre els seus dubtes familiars.
“He volgut aproximar-me a les seves vides i gràcies a la ficció provar d’omplir interrogants i incògnites que em quedaven. Ha estat una manera de provar d’entendre el que va motivar les persones a actuar d’una certa manera davant els grans canvis”, explica Gost.
Apropar-se a les generacions més grans per entendre les seves reaccions
“Mesos abans de la mort dels meus avis vaig començar a escriure la novel·la. Tenia la voluntat de retenir unes vides, històries, personatges i episodis que han afectat unes persones que he estimat, però que he viscut parcialment, perquè les vaig conèixer en el darrer tast de la seva vida”, explica l’autora. Els seus personatges viuen un canvi de paradigma “enorme”, l’arribada del turisme a Mallorca, i tots giren entorn del Sebastià, que encarna el canvi d’estatus, l’ambició i les expectatives de molts mallorquins durant la dècada dels cinquanta.
“No tenia la intenció ni de jutjar-los, ni de condemnar-los o validar-los, sinó d’entendre’ls. Veure les seves reaccions humanes davant un canvi tan gran”, destaca Gost, que ha inclòs a la novel·la un personatge homònim per donar un punt de vista actual a la situació de l’illa. “La Laura és l’última generació de la família i té una mirada que s’assimila a la meva. Em serveix per fer contrast amb les generacions més grans”, explica. Afegeix que els fills i nets no s’escapen del canvi d’estatus de la família propiciat pel turisme. “Els esquitxa i actuen segons el que creuen que el Sebastià espera d’ells”, raona.
També ho fan les tres dones del Sebastià, que ajuden a estructurar l’obra i el personatge del patriarca. “La Catalina estima l’home que va ser el Sebastià, la Mercedes estima l’home que podria arribar a ser i la Leidi estima l’home que no serà mai”, explica l’autora.
El “privilegi” de guanyar el Proa i contribuir a renovar la literatura catalana
El primer lector de la novel·la va ser el pare de l’autora, que, de fet, és el seu primer lector des dels set anys. Ell va ser qui va impulsar-la a presentar el manuscrit davant el jurat amb el pseudònim Antònia Serra i qui li ha permès viure “el privilegi de guanyar i formar part d’un segell amb tant prestigi com Proa”.
