L’escriptor i biòleg Martí Domínguez (Madrid, 1966), s’ha alçat amb el IV Premi Proa de Novel·la amb l’obra ‘Mater’. Així, ha guanyat el premi que està dotat amb 40.000 euros gràcies a una distòpia situada en un futur “no gaire llunyà” on els humans són engendrats fora del cos de la dona, i els embrions, purificats de malalties hereditàries. L’obra va començar a gestar-se en la ment de Domínguez quan va veure els avenços que s’estan produint en la ciència. De fet, la viu com un “relat d’anticipació”. La novel·la explica la història de la protagonista, una noia que en aquest món distòpic es queda embarassada de forma natural i ha de fugir de les autoritats, per acabar a una de les colònies d’humans (nascuts del ventre d’una mare) que viuen amagats als boscos. Segons l’autor, ‘Mater’ és un cant a la gestació i el part perquè “ens fa humans”.
“És una singular història distòpica que dialoga amb ‘Un món feliç’, de Huxley, ‘1984‘, d’Orwell, i especialment amb ‘El conte de la serventa’ de Margaret Atwood”, ha descrit el portaveu del jurat del Premi Proa, Xavier Pla, quan ha donat a conèixer el guanyador d’aquest premi. L’autor va ser guardonat per una obra prèviament amb ‘L’esperit del temps’ (2019), premi Òmnium a la millor novel·la.
“Post-humans” engendrats en bio-sacs
L’escriptor, assagista i biòleg explica en aquesta novel·la les inquietuds que té sobre la naturalesa humana i els avenços de la biotecnologia. Posa sobre la taula una pregunta: “Què és allò que ens fa humans?”. Per a ell la gestació i el part són el que ens singularitza més com a espècie, pel que les ha volgut reivindicar amb aquesta novel·la. “Quan ens allunyem d’això, serem una altra cosa”, ha avisat l’autor. Aquesta “altra cosa” es descriu al llibre. Se l’imagina com un món on el que avui són assajos de la biotecnologia sobre gestació fora del cos humà s’han convertit en l’estàndard, les dones ja no queden embarassades i els nadons són ‘dissenyats’ per néixer sense malalties hereditàries i engendrats en bio-sacs.
