El Món - Notícies i actualitat d'última hora en Català
Mor el cantautor Pau Riba als 73 anys
  • CA

El cantautor mallorquí Pau Riba ha mort aquest diumenge als 73 anys víctima d’un càncer de pàncrees que li van diagnosticar fa uns mesos. El música, escriptor i poeta es considerat com un dels referents de la contracultura catalana. És autor d’una vintena de discos –l’últim l’acabava de publica fa tot just un mes–, entre els quals destaca Dioptria (1970), considerat el millor àlbum en català del segle XX i una referència del rock del nostre país.

Riba havia d’estrenar el seu nou disc, Segona florada, el 9 d’abril a Girona acompanyat de la formació gironina d’instruments de joguina Orchestra Fireluche, amb qui s’havia aliat els últims anys. El cantautor mallorquí no ha pogut superar el càncer que li van trobar al desembre, ja que el tumor “no es podia extirpar”. Fins i tot va estar ingressat a principis del 2022, tot i que sempre va intentar que la malaltia no l’allunyés de la música.

Pau Riba i l’Orchestra Fireluche acabaven d’estrenar disc / ACN

Hippy confés, Riba es va instal·lar uns anys a Formentera abans de mudar-se a Barcelona per fundar el Grup de Folk a finals del 60 després que els Setze Jutges d’Espinàs, Serrat o Maria del Mar Bonet no l’haguessin volgut al seu grup. En aquella època ja havia publicat diversos EP, entre ells Noia de porcellana (1968), una de les cançons més exitoses del cantautor i que es va incloure al seu celebrat disc Dioptria.

Esperit contracultural

Era un referent de l’escena alternativa del rock català i va participar en totes les edicions del Festival Canet Rock dels 70. La seva música sempre ha conservat l’esperit contracultural i combatiu dels primers anys, fet que li va permetre fer-se un nom propi en el panorama musical català col·laborant amb companys de generació com Pascal Comelade i Albert Pla.

Riba també havia publicat una quinzena de llibres, entre els quals diversos poemaris, la novel·la Ena (Quaderns Crema, 1987), alguns reculls d’articles i assaigs. Els dos últims títols eren un homenatge a la seva mare –Sa meu mare (Ara Llibres, 2014)– i una cosmogonia titulada Història de l’univers (Males Herbes, 2021). Tenia a punt un nou llibre sobre la història de la música del segle XX.   

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Ricard a març 06, 2022 | 18:08
    Ricard març 06, 2022 | 18:08
    Ens deixa un articta amb un caràcter trencador, competent i necessari, però massa poc habitual. Descansi en pau.
  2. Icona del comentari de: Assum a març 06, 2022 | 19:01
    Assum març 06, 2022 | 19:01
    Que allà on siga, envie a la nostra terra veus orgulloses de la llengua d'Ausiàs March. D.E.P

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa