L’escriptor Quim Monzó assegura en una entrevista a la revista Jot Down Cultural Magazine que votaria sí “claríssimament” a la independència de Catalunya si es fes un referèndum sobre aquest tema però ho faria amb “el cul petit”, és a dir, “calculant quins ineptes ens caurien al damunt aleshores”, però afirma que com a mínim “almenys ens hauríem tret de sobre altres ineptes” que ara ens “porten pel camí de l’amargor”.
“Per què quedar-se amb uns ineptes que no tenen a veure amb tu…? Ja sé que la ineptitud és part bàsica de la naturalesa humana, però amb la ineptitud dels meus ja en tinc suficient. Allibereu-me de la ineptitud aliena, si us plau …”, demana encara que després haguem inevitablement d’aguantar la pròpia.
Ara bé, l’escriptor no creu pas que la independència sigui una realitat immediata: “Diuen: ‘Ara guanyarem, perquè la Pepita ha fet una enquesta que diu que som el 51% del tal i qual’. Ja! El dia del referèndum ja ho veurem. És la independència self service? Vas a un restaurant Wok i dius: mira, agafaré una mica d’això i una mica d’allò … ‘Nena, et poso una mica de nous, amb la independència?’ (No sé com ho posaràs, tot això …)”.
Monzó també denuncia que, malgrat no ser genèrica “a Espanya hi ha una actitud clarament xenòfoba contra Catalunya” i que molts d’aquests xenòfobs tenen “càrrecs oficials de les institucions literàries del Govern espanyol -sobretot als Estats Units i a la Unió Europea- tant de les èpoques socialistes com peperes”. I afegeix: “Als intel•lectuals espanyols d’esquerres, tan solidaris amb qualsevol cosa que passi a l’Univers, quan s’enfronten amb la qüestió catalana els surt l’Espanya Imperial i no aixequen el braç perquè se’ls notaria massa”.
Monzó critica la dualitat convergent
Per altra banda l’escriptor critica la dualitat de Convergència respecte el tema independència: “Són uns tios que sempre van fent la puta i la Ramoneta. Per una banda tenen un grup d’independentistes que de tant en tant fan callar i d’altres no. Van jugant amb una pota aquí i l’altra. Són els minyons bons del PP. O del PSOE. O de qui vingui i de qui toqui. Van jugant amb aquesta ambivalència i això els dóna un rendiment”, ha assegurat.
I retreu als polítics catalans la manca de lideratge: “aquí no hi ha cap líder creïble. El PSC, què és? No és res. A Convergència fan la puta i la Ramoneta, el PSC és inexistent, ERC es va suïcidar i trigarà anys a ressuscitar. On són els líders?” i això, segons ell, serà un gran entrebanc per assolir la independència, “si mai s’arriba a aconseguir”.
