Manolo García: "’El último de la fila’ es va trencar perquè Quimi Portet volia cantar en català"

El cantant Manolo García explica en una entrevista a la revista cultural Jot Down, que el grup ‘El último de la fila’ es va trencar perquè el seu col·lega Quimi Portet volia cantar en català i ell no. Segons García, va ser una ruptura pactada i parlada, i es mostra comprensiu amb les intencions de Portet.

Aquí teniu un petit fragment de l’entrevista:

I quan es va trencar? ¿Conserves alguna mena de malenconia per la forma en què es va trencar El Último de la Fila o en canvi va ser una ruptura amigable?

Va ser una ruptura parlada, pactada. Jo entenia que Quimi començava a estar incòmode amb el tema lingüístic . El tema de la llengua per a ell és important, ell és català . Jo sóc dels «altres catalans»: sóc català, evidentment, i amb tot l’orgull, però la meva llengua materna és el castellà. A ell li venia de gust que féssim alguna cançó en català, i jo encantat, vam fer alguna cançó amb Maria del Mar Bonet, en algun vídeo està ja alguna picada d’ull meva com la de «que sóc de Barcelona i em moro de calor», de cara a Quimi, per fer riure una mica i complaure’l a ell. A mi m’era indiferent. Jo defenso absolutament que els catalans parlin català, evidentment, i jo puc parlar català, però no tinc aquesta sensació de pàtria, igual que tampoc la tinc de pàtria espanyola. A mi això dels Estats i els governs no m’interessa gens.

 

Em fa molt angúnia, no m’agrada que ningú em governi. A mi m’agraden els indis de les praderies, eren petits grups tribals que, usant el sentit comú, el primer que van fer bé és no admetre els avenços dels blancs que els arribaven, ni tan sols la roda, van seguir amb els seus pals arrossegats , si havia problemes els dirimien en un consell tribal… Jo, en aquest sentit no tinc apetències de govern, no m’interessa gaire, sóc bastant anarcoide, he de confessar, amb tot l’orgull. Entenc que l’ésser humà ha de tenir consciència d’equitat, de justícia, i si no potser cal recordar-li-ho, però d’una manera adequada, no a garrotades. Si no, com a molt, si algú és un perill per al grup potser cal apartar-lo del grup, però no maltractar-lo. En fi, tinc les meves idees. I Quimi començava a necessitar una mica de música en català. Eren disset anys ja de treball junts i s’estava acabant.