… i en el moment àlgid de ‘Child in Time’, amb la veu portentosa d’Ian Gillan portant el públic a l’èxtasi, un dels japonesos que omplia el Koseinenkin del Festival Hall, a Osaka, va decidir que després d’aquell concert ja no calia viure més i es va engegar un tret. Acabada l’actuació, van descobrir un cadàver en una graderia pròxima a l’escenari. Ningú no se n’havia adonat de res. Només que en el minut 9’44” de la cançó (16’38” d’aquest video) se sent, claríssimament, l’impacte sonor d’un tret.

No n’hi havia per menys. Era el vespre del 16 d’agost de 1972, en el segon concert -i el millor- d’una gira pel Japó que tindria tres dates. 15 i 16 a Osaka i 17 d’agost al mític Budokan de Tòquio. Els Deep Purple havien portat el seu enginyer de so, Martin Birch, perquè la seva discogràfica els pressionava per gravar un disc en directe. No n’eren especialment partidaris perquè consideraven que l’ambient dels seus concerts era irreproduïble, però també era cert que el prestigi i la qualitat de les actuacions havien convertit Deep Purple en una font inesgotable de gravacions pirates, la majoria de les quals amb un so horrible. I ni cinc de calaix.

La banda estava al màxim nivell creatiu. La formació clàssica (Mark II, per als purpleòfils) havia donat tres cops de puny damunt la taula del rock del moment: ‘Deep Purple in Rock’ (1970), ‘Fireball’ (1971) i ‘Machine Head’ (1972). Tot plegat, un seguit de cançons que, cinquanta anys després, s’han convertit en peces clàssiques que es reediten una i altra vegada. Totes tenien versió d’estudi, evidentment, però la força dels músics davant del públic va convertir ‘Made in Japan’ en el millor disc en directe de tots els temps. “Com que no hi crèiem gaire en aquella gravació, penso que això va permetre mostrar la cohesió i la creativitat del grup de forma espontània, no ens va condicionar“, deia Jon Lord, teclista, intentant donar una explicació a la immensa influència d’aquell disc doble, daurat i emblemàtic.

La versió en casset del doble en directe de Deep Purple 'Made in Japan'
La versió en casset del doble en directe de Deep Purple ‘Made in Japan’

Aquella portada condensa un moment insuperable dels Deep Purple i, per extensió de la història del hard rock. Què carai, de la música en general. D’allà se’n van extreure set cançons, la majoria de les quals rondaven els deu minuts de duració (‘Space Truckin” fregava els vint). Quan es va publicar el disc, a finals de 1972, l’impacte va ser fortíssim i mundial. Només posar l’agulla ‘Highway Star’ entrava directa al cervell, amb el solo de Ritchie Blackmore que encara sona d’un altre món. La segona, ‘Child in Time’ és una obra mestra, amb la veu d’Ian Gillan marcant límits nous i la competència Blackmore-Lord al màxim. Segueix, amb una gran feina de Roger Glover, baixista, ‘Smoke on the water’ -del primer concert d’Osaka, perquè Blackmore va equivocar-se, incomprensiblement, en les altres dues actuacions en aquell riff legendari- i ‘The Mule’, que certificava la glòria per a Ian Paice, un dels millors bateries del món. ‘Strange Kind of Woman’, ‘Lazy’ i ‘Space Trukin” tancaven dos vinils pels quals han passat diverses generacions. Per a la història del xoc cultural queden les tres vegades que els membres de la seguretat del recinte van retornar la guitarra elèctrica que Ritchie Blackmore havia destrossat prèviament per llançar-la al públic. Les fotografies ensenyen un Blackmore desesperat amb Jon Lord, en segon pla, en ple atac de riure.

Una entrada per al concert de Deep Purple d'Osaka del 16 d'agost del 1972 on es va gravar 'Made in Japan'
Una entrada per al concert de Deep Purple d’Osaka del 16 d’agost del 1972 on es va gravar ‘Made in Japan’

Però després del millor moment ve una altra cosa. En acabar aquell mes d’agost, Ian Gillan va manifestar als -estupefactes- mànagers del grup que tenia la intenció d’abandonar Deep Purple. L’èxit els havia abocat a unes gires intenses i constants que havien de compaginar amb l’enregistrament de nou material. A més, Ian Gillan i Ritchie Blackmore cada cop tenien la relació personal més deteriorada. El grup acabarà dissolent-se, deixant pas a d’altres propostes com Rainbow o Whitesnake, però aquesta és una altra història que no afectarà gens a la majestuositat de ‘Made in Japan’.

Un disc doble que encara es troba a les botigues de discos d’arreu

Cinquanta anys després, aquell doble en directe continua present a totes les botigues de discos del món, més encara quan el vinil ha retornat amb tots els honors. Del món i de més enllà. L’any 2003, l’astronauta Kalpana Chawla, nordamericana d’origen indi, va emportar-se a l’espai dos cd’s de Deep Purple i un de Rainbow. És l’últim que van escoltar els set tripulants del transbordador espacial Columbia abans que la nau es desintegrés entrant a l’atmosfera de la Terra. Diuen que cada matí es despertaven amb ‘Space Trukin”, aquella cançó que sembla que no s’acabarà mai a ‘Made in Japan’. I, com a totes les obres mestres, l’èpica s’acaba combinant amb la banalització… Sí, ‘Child in Time’ també ha servit per vendre perfums. D’aire oriental, per cert.

Els Deep Purple el 1971, un any abans de gravar 'Made in Japan' / Wikipedia
Els Deep Purple el 1971, un any abans de gravar ‘Made in Japan’ / Wikipedia

I qui era el pobre japonès que es va suïcidar al moment àlgid de ‘Child in Time’, ara fa cinquanta anys? Doncs, com en totes les llegendes, no se sap. Hi ha qui atribueix el so del tret a l’explosió d’un simple focus de llum, d’altres a un cable dels teclats de Jon Lord. Però els fans de veritat de Deep Purple creiem en el japonès i, cada cop que escoltem aquella cançó tenim més clar per què ho va fer.

Més notícies

‘Els Segadors’ de Deep Purple irriten l’unionisme

Notícia: ‘Els Segadors’ de Deep Purple irriten l’unionisme
Comparteix
Usuaris de Twitter expressen crítiques a la banda britànica per la seva actuació al Rock Fest
Notícia: ‘Els Segadors’ de Deep Purple irriten l’unionisme - Mobile

Puigdemont agraeix a Deep Purple la interpretació de ‘Els Segadors’

Notícia: Puigdemont agraeix a Deep Purple la interpretació de ‘Els Segadors’
Comparteix
El president de la Generalitat afirma que el grup serà sempre benvingut a Catalunya
Notícia: Puigdemont agraeix a Deep Purple la interpretació de ‘Els Segadors’ - Mobile

Tan Purple com Deep Purple

Notícia: Tan Purple com Deep Purple
Comparteix
Purpendicular, la banda del bateria Ian Paice, va convèncer a una sala Barts plena a vessar de fans del mític grup britànic
Notícia: Tan Purple com Deep Purple - Mobile

Deep Purple toca ‘Els Segadors’ a Santa Coloma

Notícia: Deep Purple toca ‘Els Segadors’ a Santa Coloma
Comparteix
La llegendària banda de hard rock interpreta les notes de l'himne català, davant milers de persones, en el seu concert del Rock Fest
Notícia: Deep Purple toca ‘Els Segadors’ a Santa Coloma - Mobile

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Doctor Strangelove a agost 15, 2022 | 09:56
    Doctor Strangelove agost 15, 2022 | 09:56
    Batxiller Cot, tant de bo tinguessis tan bon gust en política. Es fa estrany que algú a qui li agradi deep purple pugui ser un hiperventilat. En fi, misteris de la vida! Doc.
    • Icona del comentari de: Doctor Strangelove a agost 15, 2022 | 19:34
      Doctor Strangelove agost 15, 2022 | 19:34
      De fet batxiller Cot, estic convençut que ni els has escoltat mai. El que passa és que t'ha arribat que van fer una versió dels Segadors i per això escrius sobre ells, dubto que la mel estigui feta per la boca d'un ase com tu! Doc.
  2. Icona del comentari de: WS a agost 16, 2022 | 07:27
    WS agost 16, 2022 | 07:27
    Amb aquest disc que tenien els meus pares vaig descobrir el rock. De fet, en tenien un altre dels Deep Purple titulat "Made in Europe" del '73. Un disc que sonava diferent tot i ser dels Deep Purple. Personalment em va agradar molt més l'estil musical d'aquest segon, i així va ser com vaig descobrir el cantant David Coverdale i el grup que vindria després de la dissolució final al '76, els Whitesnake. Llarga vida al rock an' roll!
  3. Icona del comentari de: Jordi a agost 16, 2022 | 18:06
    Jordi agost 16, 2022 | 18:06
    Per mi és un dels millors directes de tota la història del Hard Rock,encara tinc el doble lp en vinil de la época.La millor època del grup per mi.Per el que fa Made un Europe es de 1975 ja sense Ian Gillan i Roger Glover,David Coverdale o Glenn Hughes reforçant els aguts tot i que en Blackmoore ja tenia l'ull al nou projecte Rainbow.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa