JxCat registra una proposta de llei audiovisual catalana per avançar-se a Madrid

La formació demana combatre "l'ofensiva del govern espanyol contra el català"

Junts per Catalunya ha registrat aquest dijous una proposició de llei per tal que el Parlament s’avanci al Congrés dels Diputats i aprovi “d’urgència” una nova llei de l’audiovisual de Catalunya. Segons ha afirmat el president del grup parlamentari de la formació, Albert Batet, cal que la cambra catalana prengui “la iniciativa” i aprovi aquesta llei per combatre “l’ofensiva del govern espanyol contra el català”.

El govern espanyol va acabar aturant la tramitació d’aquesta llei i va assegurar que tenia intenció de negociar amb els diferents grups, però Junts per Catalunya afirma en un comunicat que “no es fia” del PSOE. En aquest sentit, JxCat afirma que no deixa “la defensa de la llengua catalana en mans del govern espanyol”.

“Catalunya necessita un instrument normatiu d’àmbit català, com ja teníem, que reculli i incorpori les noves mesures previstes en la directiva europea”, afirma Batet, que demana no anar “a remolc” de l’Estat espanyol. El text que ha presentat Junts per Catalunya pretén “promoure la producció audiovisual catalana i garantir una major oferta audiovisual en català als serveis de vídeo sota demanda” i atribuir de noves competències al Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC).

L’estratègia de Junts per Catalunya en aquest conflicte amb el govern espanyol sobre la llei de l’audiovisual és diferent a la d’Esquerra Republicana de Catalunya. Totes dues formacions consideren que la proposta de l’Executiu de Sánchez representa un atac a la llengua catalana, però mentre ERC insisteix que cal negociar-la a Madrid, des de Junts s’aposta per tirar pel dret i aprovar una llei de l’audiovisual catalana al Parlament.

De moment, la proposta de llei espanyola arracona el català. Es tracta d’una transposició de la directiva europea que obliga que les grans plataformes (Netflix, Amazon, HBO…) destinin part dels seus ingressos a finançar obra europea i que part d’aquesta es faci en les llengües del territori. El Govern demana que a la transposició espanyola s’especifiqui que un 30% dels continguts es facin en llengües cooficials, però l’Executiu de Pedro Sánchez no contempla, de moment, fer cap menció al català, l’euskera o el gallec.

Comentaris

    Anònim 23/09/2021 3:33 pm
    Dues coses. Una: en aprovar la Constitució Espanyola del 78 i l Estatut de Catalunya del 79, els catalans d'aleshores van posar la nostra llengua en mans del govern espanyol. Dues: no cal que us hi canseu promulgant una llei; el -T.C. l'anularà Ipso Facto.

Nou comentari