La llei de l’audiovisual: una batalla amb dos fronts

El català es juga el seu futur a les plataformes d''streaming' i en les lleis que s'aprovin al Congrés i al Parlament

Els plans del govern espanyol per tirar endavant una nova llei de l’audiovisual que marginarà el català han fet sonar totes les alarmes en les darreres setmanes. Madrid vol fer una transposició de la llei europea que obligui les grans plataformes com Netflix, HBO o Amazon a destinar part dels seus ingressos a invertir en produccions en castellà, però no preveu exigir una quota mínima de català, euskera o gallec a aquests noves majors del cinema i les sèries. Aquesta situació d’emergència ha obert un dilema a Catalunya: s’ha d’intentar pressionar el govern espanyol perquè inclogui el català en les normes que posarà a les plataformes o s’ha d’apostar per la llei catalana de l’audiovisual? La conclusió, si s’escolten veus diverses, és que cal anar als dos fronts d’aquesta batalla que pot ser crucial en la guerra del català per la seva supervivència al segle XXI.

El català és davant del repte d’audiovisual o mort perquè el joves, que són els que han de garantir la supervivència de la llengua, consumeixen una quantitat ingent de productes audiovisuals, i ja no ho fan a través de la televisió, sinó a través de les plataformes i les xarxes socials. En aquests espais, la presència del català és gairebé nul·la, i és fonamental que els joves integrin el català com una llengua d’oci per després utilitzar-la per socialitzar-se. I en un moment en què només el 14% dels alumnes catalans de secundària parla català al pati, aquesta qüestió esdevé vital.

Ara, per tant, comença una nova batalla dins la llarga guerra de defensa del català a l’Estat espanyol. El cas és que aquest conflicte no només tindrà lloc a Madrid. També es produirà a Barcelona, concretament al Parlament de Catalunya. El Govern va anunciar aquest dimarts que posava en marxa la renovació de la llei catalana de l’audiovisual, actualment vigent des de l’any 2005. 

El que es pot esperar de Madrid ( o no)

Si hem d’esperar que ens ajudin des de Madrid, ho portem clar”, exclama la presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, Judith Colell, en declaracions a El Món. La cineasta es refereix a unes declaracions d’aquest dijous de la vicepresidenta primera del govern espanyol, Nadia Calviño, en les quals assenyalava que l’avantprojecte espanyol d’aquesta llei blinda el castellà perquè “permet tenir un paper potent” dins del mercat internacional de l’audiovisual.

“Què vol dir això que s’ha de protegir el més fort? No té cap mena de sentit que digui això, sobretot quan les llengües que s’han de protegir són les que estan en risc de perdre’s; és una falta de respecte cap a les persones que tenen el català com a llengua materna”, afirma la presidenta de l’Acadèmia, que assegura que aquesta “mentalitat” se l’ha trobat molt a Madrid: “No entenen que la nostra llengua materna és el català, per molt que jo pugui ser bilingüe”. No obstant, tot i mostrar aquest pessimisme sobre la visió que hi ha a Espanya sobre les llengües cooficials de l’Estat, considera que negociar amb el govern espanyol canvis en aquesta llei “és tan important” com aprovar una llei catalana pròpia. “Les dues coses són igual de prioritàries”, afirma.

Sanchis reclama “pressió política efectiva”

En el mateix sentit, el director de Televisió de Catalunya, Vicent Sanchis, considera que és “necessari que hi hagi una pressió política efectiva” per garantir que la llei espanyola no tiri endavant com ara està plantejada i que garanteixi un percentatge de producció en català. Ara bé, opina que des del Govern sembla que només “ens resignem a això” i que cal veure que “la història és molt complexa” i entendre que a l’Estat espanyol fa falta una manera diferent de concebre “l’esquema constitucional”. “S’hauria de revisar i reinterpretar i entendre que el català no és només d’una comunitat autònoma i que l’Estat és el primer que s’ha d’encarregar de la defensa aquesta llengua”. Preguntat per si no és utòpic imaginar un escenari en què Espanya defensi d’aquesta manera el català, Sanchis etziba: “Allò utòpic és pensar que es compliran els percentatges, perquè d’això no hi ha ni motivació ni ganes”. “La pressió política hauria de ser més ambiciosa”, afegeix.

Rodatge de la cinquena temporada de 'La casa de papel', de Netflix | Europa Press
Rodatge de la cinquena temporada de ‘La casa de papel’, de Netflix | Europa Press

Els percentatges

El Govern plateja correccions a aquest avantprojecte de llei del govern espanyol, així com bona part del sector audiovisual català, com el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) o l’Acadèmia del Cinema Català. L’executiu de Pere Aragonès ha dit que seria just poder exigir que el 30% del percentatge destinat a l’obra europea fos en català, però el secretari de Mitjans Audiovisuals, Oriol Duran, explica en aquest diari que el més important és poder arribar a un acord amb el govern espanyol i amb el sector que garanteixi “uns mínims” pel que fa a la salut de la nostra llengua.

Així mateix, assenyala que la llei catalana en cap cas ha de contradir l’espanyola i que “s’ha de treballar perquè totes dues siguin millors que les que hi ha ara mateix vigents”. Duran assenyala que l’Estat espanyol podria arribar a fer una jugada tramposa que el Govern no pot permetre: “Ells podrien no regular gairebé gens i deixar que sigui la Generalitat la que marqui uns mínims percentatges de català; però això que sembla tan positiu de primeres, seria una trampa: seria una manera perquè aquestes plataformes no fessin producció catalana”.

Parlament vs. Congrés

Qui també defensa treballar de manera “paral·lela” la llei espanyola i la catalana és el president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), Roger Loppacher. Considera, a més, que la llei catalana s’ha de tirar endavant tant sí com no, perquè la Generalitat té les competències per fer la seva pròpia transposició de la directiva europea. “Les ha d’exercir i renovar la llei del 2005; és una qüestió urgent”, opina en la seva conversa amb El Món, ja que quan es va aprovar la llei vigent encara no existien les plataformes d’streaming.

El CAC vol competències de control sobre plataformes com Netflix, Amazon, HBO i fins i tot també xarxes com YouTube que puguin consumir-se dins del territori català. Per a això, Loppacher admet que cal que les institucions catalanes dotin el Consell de l’Audiovisual “amb molts més recursos”. Ho defensa així perquè assegura que “s’ha de fer complir la quota dels percentatges lingüístics que s’estableixin i també fer complir la normativa europea de protecció de menors”. Per a Loppacher, és “preocupant” que l’avantprojecte espanyol no contempli les competències reguladores del CAC.

Totes aquestes qüestions quedaran mitjanament resoltes quan se sàpiga què passarà al Congrés i al Parlament sobre aquesta qüestió. De moment, la postura de Junts per Catalunya és d’aposta per la llei catalana. De fet, la formació va presentar a finals de la setmana passada una propsició de llei audiovisual catalana per tal d’avançar-se a Madrid. Pocs dies després, el Govern feia el primer pas per encaminar aquesta llei feta a Catalunya. JxCat considera que la millor esmena a la llei espanyola és tenir-ne una de catalana; mentre que des d’ERC s’apel·la a la prudència per no acabar topant amb el mur del Tribunal Constitucional.   

‘Hub’ de l’audiovisual a Catalunya

Un altre projecte que vol impulsar el Govern és el hub de l’audiovisual i del videojoc, que es pretén que sigui “de referència al sud d’Europa i que representi una garantia per a la preservació de la “diversitat europea des de la identitat pròpia de Catalunya en un mercat globalitzat”. És la definició que va fer l’executiu en el pla de Govern presentat la setmana passada. Es tracta, en definitiva, d’un punt d’atracció pel sector i es pretén, des del Govern català, que sigui un pilar fonamental de la defensa del català a través d’aquesta indústria. 

Les Tres Xemeneies de l'antiga central tèrmica de Sant Adrià de Besòs, lloc on podria ubicar-se el 'hub' de l'audiovisual | ACN
Les Tres Xemeneies de l’antiga central tèrmica de Sant Adrià de Besòs, lloc on podria ubicar-se el ‘hub’ de l’audiovisual | ACN

Loppacher, Sanchis i Colell estan a favor d’aquest projecte. El president del CAC es manté prudent i diu que això “no serà immediat i requerirà temps”. Demana també agafar com a referents els hubs de l’audiovisual que hi ha a Munich i Àmsterdam. El director de TV3, per exemple, assenyala que a la televisió pública catalana estan “encantats” amb el projecte. “No pot ser que tot acabi a Madrid. Barcelona no hi pot renunciar”, apunta. I la presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català aplaudeix la idea d’atraure produccions estrangeres però demana que això sempre acabi “repercutint a les produccions d’aquí”

Òmnium i la “gran fàbrica de continguts audiovisuals”

El president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, també va anunciar aquest dimarts que l’entitat posarà el focus en el sector audiovisual per tal de garantir el futur de la llengua catalana. Tot i que no va voler avançar gaires detalls sobre un nou projecte anomenat “gran fàbrica de continguts audiovisuals”, va explicar que l’objectiu és fer que el català sigui vist com “una llengua d’oci, atractiva per als joves i els adults i amb presència a Internet”. En la mateixa roda de premsa, Cuixart va anunciar que Òmnium organitzarà un gran acte de rebuig a l’avantprojecte de la llei espanyola de l’audiovisual.

Comentaris

    Ningú respecta qui no es fa respectar 03/10/2021 7:24 pm
    El futur del català no depèn de cap llei ni de cap plataforma, si depengués de les lleis que fan els espanyols fa segles que hauria desaparegut. El futur de la llengua catalana depèn de l'actitud dels catalans, de si canviem o no de llengua davant els inadaptats, de si consumim o no productes culturals en la llengua que ens volen imposar, de si ens humiliem o no consumint en establiments físics i virtuals que no atenen en la llengua del país, de si comprem o no productes mal etiquetats. Per resumir: el futur de la llengua catalana depèn de si els catalans ens fem respectar o ens continuem comportant (la majoria) com a mesells que ningú respecta perquè no ens respectem a nosaltres mateixos
    Realitat 03/10/2021 11:12 pm
    El català no morirà, pero l'us social del mateix depen de la demografia que es una batalla que ja hem perdut fa molts anys. Aquestes lleis importen poc. Com ve diu l'article de la catalunya grassa per culpa del model productiu catalá pero sobretot per la baixisima natalitat dels catalans originals

Nou comentari