La vida de Neus Català arriba al cinema amb la pel·lícula Un cel de plom, una producció de Principal 2 Films i Comando de Gandulas AIE en coproducció amb TV3, la participació d’Aragón TV i el suport de l’ICEC. És la història d’una de les últimes supervivents del camp d’extermini de Ravensbrück, activista de la resistència francesa i referent de la lluita antifeixista, i s’estrena a les sales comercials aquest divendres 28 d’abril, distribuïda per Filmax, després la première que se’n va fer a la Secció oficial del Barcelona Film Fest dissabte.
L’òpera prima de Miquel Romans, coproduïda per TV3, és una adaptació lliure del llibre homònim de Carme Martí (Editorial Amsterdam, 2012). Romans recrea els fets reals narrats en un dels episodis del llibre: el retorn a casa d’una jove Neus Català, interpretada per l’actriu Nausicaa Bonnín (Tres dies amb la família, La llum d’Elna), després d’haver estat presonerade l’exèrcit alemany durant la Segona Guerra Mundial i de fer treballs forçats en una fàbrica nazi a Txecoslovàquia. Rachel Lascar (A través de mi ventana), Roger Batalla (Com si fos ahir), Iria del Río (Visitant), Natalia Barrientos (Les de l’hoquei), Paula Vélez (Polseres vermelles) o Laura Conejero (La Riera), completen el repartiment.
“Aquesta és una història de superació, d’absències i de lluita per la memòria, una història de dones lluitadores i somniadores. La Neus va morir l’abril del 2019 a l’edat de 103 anys i aquesta pel·lícula vol ser un homenatge a la seva persona”, explica el director, que debuta en el llargmetratge de ficció. Per a Miquel Romans, Neus Català és un referent a nivell de consciència social i política, que és el que falta avui, sobretot als joves”.
Tant el director com l’actriu que interpreta la protagonista, Nausica Bonnín, consideren que la pel·lícula és el seu “granet de sorra” en la tasca de reivindicar la memòria històrica. La prova que la mateixa Català tenia l’objectiu de fer que l’infern que havia passat es recordés és la fotografia icònica, que tothom ha vist alguna vegada, que es va fer amb la roba de deportada mig any després de ser alliberada: en lloc de voler esborrar el record, amb tota la determinació del seu caràcter, es va tornar a posar aquella roba de ratlles i es va fer retratar. La pel·lícula també reprodueix aquell moment.
El director va presentar el projecte als dos fills de Català, que viuen a París, i a Carme Martí, autora de la novel·la Un cel de plom, que han assessorat en alguns aspectes del guió. Segons relata Romans, un cop acabada la pel·lícula, la família la va poder veure abans que s’estrenés al festival i es va emocionar i va reconèixer Neus Català en la interpretació de Nausica Bonnín.
La pel·lícula, que s’ha rodat en localitzacions de Catalunya i l’Aragó, també ha tingut molt en compte la particularitat del camp de Holleschein, que no era de concentració, sinó en què les deportades treballaven per a una fàbrica per proveir l’exèrcit alemany.
El director ha recalcat que la vida de Neus Català sencera seria material per a una sèrie, i l’actriu ha remarcat que s’han centrat en un període concret de la vivència de la protagonista, que és el que explicar amb més claredat “per què va voler fer perdurar la memòria històrica”.
La voluntat dels responsables del film és que arribi també al públic adult, però sobretot a la gent jove, ja que a hores d’ara és possible que no coneguin la figura de Neus Català i és un referent imprescindible.
Testimoni inesborrable del segle XX
Neus Català va néixer el 1915 als Guiamets, al Priorat. La Guerra Civil la va agafar al seu poble, on ja d’adolescent havia participat en una vaga al camp per la igualtat de salaris de les jornaleres. Amb la guerra, va marxar per defensar la República com a infermera i, després de passar la frontera cap a França amb 180 nens i nenes d’una de les colònies de Negrín, es va incorporar a la Resistència acompanyada del seu primer marit, l’occità Albert Roger. Detinguda i torturada a la presó de Llemotges, va ser deportada el 1944 al camp d’extermini de dones de Ravensbrück. D’allà va ser traslladada al camp de treball d’Holleischen, on va iniciar una lluita combativa.
5
11
