El Departament de Cultura ha rebutjat catalogar la casa de Francesc Macià de Vallmanya, situada a Alcarràs (Segrià) com a Bé Cultural d’Interès Nacional perquè considera que no compleix els requisits “suficients”. Així ho ha revelat la plataforma Salvem Cal Macià, que va sol·licitar aquesta categorització fa “més d’un any”, i que es queixa que la notificació hagi sortit ara, “aprofitant que és agost”.
Cultura remarca en la notificació enviada a la iniciativa popular, que lluita per aconseguir que la Casa Macià sigui reconeguda com un espai al servei de la memòria nacional, que l’informe redactat pels tècnics del departament conclou que “tot i els valors històrics i arquitectònics de l’immoble” de Macià a Alcarràs, aquests no són suficients per ser declarada Bé Cultural d’Interès Nacional, “segons estableix l’article 7 de la Llei 9/93 del Patrimoni Cultural Català”.
D’altra banda, la Generalitat apunta que l’actual catalogació de la casa, considerada Bé Cultural d’Interès Local, és l’adequada i que “ja protegeix l’edifici patrimonialment i urbanísticament”. A més, la Generalitat recorda a la plataforma que amb la protecció actual que té la casa poden acollir-se “a les subvencions” per immobles “de notable valor cultural”.
Argumentari “simplista i vergonyós”
La plataforma Salvem Cal Macià discrepa obertament del posicionament del Departament de Cultura i exposa que “el pitjor és l’argumentari esgrimit per inhibir-se, d’allò més simplista i vergonyós” i denuncien que els tècnics de Cultura basen la seva opinió en l’informe de catalogació com a Bé Cultural d’Interès Local de l’any 2008.
També lamenten que els tècnics afirmin que “no es pot considerar un edifici únic”. “Ens en podeu citar un altre d’aquestes característiques arquitectòniques al Segrià? I una d’aquestes característiques arquitectòniques, socials i polítiques a tot Catalunya?”, es pregunten.
A més, els impulsors d’aquesta iniciativa popular qüestiones que hagi de ser un immoble “únic” per rebre la categorització de Bé Cultural d’Interès Nacional i posen els castells de la Segarra i les esglésies de la Vall de Boí com a exemples.
Un indret on Macià “hi estiuejava i prou”
També critiquen que els tècnics de la Generalitat determinin la Casa de Vallmanya com un indret on Macià “hi estiuejava i prou” i no hagin consultat la premsa històrica on consten perquè només en l’etapa presidencial (1931-33) hi ha “una quinzena d’estades a Vallmanya dins l’agenda oficial” amb “reunions polítiques, rebuda d’autoritats, sortida de comitives, etc”.
Crítiques al Departament
Des de la plataforma critiquen “la falta de sensibilitat” la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i la directora general del Patrimoni Cultural de la Generalitat, Sònia Hernández, i qüestionen els coneixements històrics i científics dels tècnics que han signat l’informe. “Només posen en evidència les mancances del document i la conselleria en la matèria. En definitiva, el Departament de Cultura ha perdut el nord i s’alinea amb els qui volen la casa a terra”, conclou.
2
