El propietari de Cal Macià –la Casa Vallmanya, un bé cultural d’interès nacional (BCIN) en la categoria de llocs històrics– es nega a preservar l’únic immoble que queda dempeus a Catalunya del president Francesc Macià. Després que s’esgotés el termini d’un mes que va establir la conselleria perquè l’amo iniciés el treball per drenar el deteriorament de la casa –la casa d’Alcarràs on l’Avi va passar llargues temporades gràcies a la seva dona, Eugènia Lamarca, que la va heretar del seu pare, l’arquitecte Agapit Lamarca–, fonts del departament de Cultura han explicat a El Món que la Generalitat va rebre ahir, 5 de maig, un recurs interposat per la propietat de l’immoble contra la notificació de l’Ordre d’Execució Subsidiària de les obres de consolidació i preservació de l’immoble. Les mateixes fonts indiquen que el recurs està en mans de l’assessoria jurídica, que l’està analitzant.
L’incompliment de l’ordre obre la porta al fet que la Generalitat demani autorització judicial per entrar a la finca i dur a terme les obres de preservació de forma subsidiària. És a dir, a càrrec de la propietat, però, el recurs presentat per l’amo actual de la casa deixa en suspens aquesta opció fins que no es resolgui el recurs. Enmig d’aquest litigi es troba la Plataforma Salvem Cal Macià, que troba “innecessari” el segon requeriment enviat pel Departament de Cultura a la propietat perquè ja se’n va enviar un fa dos anys i mig per l’Ajuntament d’Alcarràs “redactat en els mateixos termes que aquest. Fonts de la plataforma han detallat a aquest diari que el “risc imminent” d’esfondrament de l’immoble permet actuar unilateralment a l’administració.
Així mateix, creuen que la propietat, amb el recurs que ha presentat, vol “entorpir el procés, d’alentir-lo i fer-lo etern” i reclama a la Generalitat que “tiri pel dret”. “La Generalitat el que ha de fer és no caure de quatre potes en el parany i ha de procedir a l’execució de les obres d’apuntalament de la casa de manera urgent, davant del perill d’esfondrament imminent de l’immoble”, ha reclamat, i ha remarcat que la Llei de Patrimoni Cultural Català avala aquesta actuació i “marca el camí de l’actuació que ha de fer la Generalitat”. Concretament, l’article 67.2 estableix que “en cas de perill imminent per a l’immoble, l’administració competent pot executar les obres imprescindibles per a salvaguardar el bé sense necessitat de requeriment previ”. “Així, doncs, el recurs del propietari a un requeriment no necessari, és completament superflu i innocu”, conclou.
Silenci de Cultura amb la Plataforma Salvem Cal Macià
D’altra banda, fonts de la Plataforma Salvem Cal Macià lamenten en declaracions a aquest diari que el Departament de Cultura rebutja des de fa quatre mesos celebrar una reunió amb ells. “Fa pràcticament quatre mesos que la Generalitat no es vol reunir amb nosaltres, i molt menys encara compartir la documentació que elabora al respecte i molt menys establir una estratègia comuna per salvar la casa”, diuen, i lamenten que “està tancada en banda i no ens vol explicar els passos que té previst fer”. Cultura, per la seva banda, i preguntada per aquest diari no ha volgut pronunciar-se al respecte, però el fet és que l’entitat ha enviat correus electrònics a la Direcció General de Patrimoni per intentar celebrar una trobada entre les dues parts després d’una reunió telemàtica que es va fer a l’inici de la legislatura.
En els correus, la plataforma mostra la seva predisposició per mantenir una trobada i té interès a conèixer les actuacions que s’han fet des de la declaració de l’immoble com a BCIN el 8 de juliol del 2025 i les actuacions que té previstes dur a terme Cultura sobre l’immoble. “La Generalitat està tancada en banda, aïllada, i ni tan sols ens aporta o ens presenta la documentació o ens ensenya la documentació que hagi pogut elaborar al respecte”, lamenten les fonts de Salvem Cal Macià consultades per aquest diari. Cal recordar també que, a causa d’una denúncia presentada per l’entitat, la Fiscalia de Lleida investiga si l’Ajuntament d’Alcarràs i Cultura han permès el deteriorament de l’immoble.
