La sequera dels últims mesos està portant a recordar el comentari sobre el prec a la Moreneta perquè plogués que va fer l’any 2008 l’aleshores conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar. En aquell moment hi havia una preocupant escassedat d’aigua, com ara, i aquelles declaracions van ser considerades frívoles i van provocar una gran polèmica. Tanmateix, aquelles paraules descrivien, d’alguna manera, un aspecte de la religiositat catalana que, com a catòlica i mediterrània, històricament ha confiat en la providència en situacions de gran preocupació col·lectiva o individual. D’aquesta fe en la capacitat d’obrar miracles dels sants en surten els exvots, objectes d’agraïment que tenen interès etnològic i fins i tot artístic i que expliquen, en part, qui som com a poble, com a societat.
El Museu Etnològic i de Cultures del Món recull ara aquest plantejament en una interessant exposició titulada Exvots. Miralls de l’agraïment, comissariada per Josep Roca i que es pot veure des d’aquest dijous, 20 d’abril, fins al 15 d’octubre, a la sala Montcada del museu.
La importància dels objectes que s’exhibeixen en la mostra és l’infinit poder de la creença i de l’agraïment que genera quan es considera que ha donat resultat. Per això els exvots tenen una funció doble: són la representació del prodigi i alhora, quan s’exhibeixen en temples o capelles, són un testimoni col·lectiu de la comunicació amb l’ésser transcendent o diví. L’agraïment es fa públic i explícit, a través d’un objecte que és una ofrena, perquè l’acció benefactora es torni a produir si torna a caldre. Per aquest motiu, la producció d’objectes votius (exvots) constitueix un dels elements distintius de la religiositat popular arreu del món.
El fons d’exvots del Museu Etnològic
A l’exposició s’hi troben dos tipus de peces del fons del Museu Etnològic: taules pintades amb escenes miraculoses, de gran vivacitat plàstica, expressió de la religiositat catalana dels segles XVIII i XIX, i exvots que expressen les preocupacions socials de l’època que, de fet, no estan tan lluny de les actuals: catàstrofes naturals, naufragis, malalties, accidents al camp o laborals. També s’hi podran veure imatges votives d’agraïment a suposades curacions miraculoses: per això hi ha parts del cos reproduïdes en cera, ulls metàl·lics i figures humanes. Un altre element són taules procedents de la col·lecció del museu representatives de la diversitat de cultures que tenen en comú l’exvot.
A la mostra també s’hi troben un simulacre d’altar amb imatges votives, a l’estil dels llocs de devoció que es troben arreu de la geografia catalana. S’acaba amb una selecció d’imatges de les noves formes de compromís individual amb la voluntat que transcendeixi al col·lectiu, que és la manera com perviuen aquestes cerimònies de l’agraïment en les societats del segle XXI.
