Aquest dimecres se celebra la Diada de Sant Fèlix, un dels dies més especials per als Castellers de Vilafranca. Carles Mata i Cusiné és una de les cares conegudes dels Verds, coneguts per aquest nom pel seu color de camisa, la colla de la qual va començar a formar part el 1994. El 2020 es va convertir en el president de l’entitat, i durant el seu mandat la colla ha aconseguit grans fites, com ara carregar el primer pilar de 9 de la història, i organitzar el 75è aniversari de l’entitat, que se celebra enguany i culminarà amb una gran gala al Liceu. Abans del Liceu, però, els Verds s’enfronten al repte de Sant Fèlix, en la festa major de la població que els ha vist néixer i créixer.
Com encaren Sant Fèlix?
El Sisco Benet, cap de colla, diu que tenim set castells de gamma extra en cartera i que podem fer qualsevol dels set. Llavors, han fet uns assajos i una planificació per arribar aquí amb aquests set castells i segons com vagi la diada, segons com vagin anant els castells, triaran en funció del que ell vegi més adequat en aquell moment. El que és segur, però, és que algun de gamma extra entrarà.
Què suposa per als Castellers de Vilafranca aquesta Festa Major?
És el súmmum. Per a nosaltres és el dia més especial per la colla. La Diada de Sant Fèlix és un dels motius pels quals fem castells. Sí que després tens més actuacions, però per a nosaltres la festa major és el súmmum de les actuacions de castells. Per a nosaltres és jugar a casa. Per això és diferent la festa major. És un sentiment.
Com ha canviat el món casteller en els darrers 30 o 40 anys?
Ha canviat molt… Jo sempre li agraeixo molt al Carles Domènec, qui va ser cap de colla durant molts anys nostre, i amb el seu predecessor, el Melilla [conegut així pel seu lloc de procedència], que ho van revolucionar tot, no només els Castellers de Vilafranca. El Melilla va ser el primer cap de colla que va introduir tres assajos per setmana, va fer augmentar la intensitat i els reptes. Això va fer que les altres colles també volguessin posar-se el mateix llistó. Les colles han vist que, com més assages, millor poden arribar a sortir les coses, i això ha fet que la mateixa rivalitat i les ganes de poder fer més que l’altre fessin que el món casteller tirés amunt.
Podem dir, doncs, que existeix i ha d’existir rivalitat entre colles?
És essencial perquè els castells segueixin existint i que segueixin existint amb ele nivell que tenen avui en dia. Hi ha molta rivalitat a les colles. I qui digui que no, menteix. La rivalitat hi és i sempre hi serà. És una rivalitat sana, que apareix a la plaça, però que un cop s’acaba desapareix i te’n vas a prendre una cervesa amb aquests companys de les altres colles. Això passa sovint i no hi ha cap problema. Aquesta rivalitat ha fet que el nivell de castells sigui on és avui en dia, sense rivalitat entre colles, tot seguiria igual que sempre, els castells no haurien evolucionat.
Així doncs, la rivalitat és una de les claus del món casteller. Quines són les altres claus?
Les hores d’assaig. I, sobretot, poder guanyar massa social. La massa social és importantíssima per fer els castells. Tu pots tenir moltes hores d’assaig, pots tenir rivalitat, però si no tens gent als assajos, poca cosa faràs. I la gent s’aconsegueix captivant-la, fent coses perquè vingui. De fet, en aquest sentit, nosaltres hem tingut 90 persones noves a la colla aquest últim any, de les quals la majoria estan entre 14 i 22 anys. Estem començant a crear el futur de la colla ja.
A què es deu que ara la gent s’interessi més pel món casteller?
Aquí a Vilafranca ja fa uns anys vam crear un concurs que és un concurs entre instituts que es diu El Jovert. És un concurs on participen els diferents instituts de Vilafranca i alguns de la comarca i, dins l’hora lectiva d’educació física, el que fan és preparar-se construccions castelleres. I això els motiva molt. El fem cada dos anys, i l’edició d’enguany va ser tot un èxit. Vam aconseguir aplegar més de 1.200 persones a El Figarot [nom del local dels Castellers de Vilafranca]. El fet que vingués tanta gent ha provocat l’efecte crida, i diverses persones s’han acabat interessant per aquest món.
Més enllà de Vilafranca, cada vegada hi ha més colles en llocs de Catalunya on no hi eren? Cada vegada hi ha més voluntat de perpetuar tradició?
Hi és, és cert, però la pandèmia ha fet molt mal. Hi ha colles que avui en dia encara no han aconseguit fer castells. Especialment, aquelles colles petites que en el seu moment els costava tenir gent ha fet que continuïn sense tenir tanta gent o menys gent. És per això que, de les 104 colles que hi ha a tot Catalunya, n’hi ha algunes que encara no han pogut reprendre la seva activitat. Sense gent no es pot fer res, i no es pot evolucionar, i això està costant la supervivència d’algunes colles.
Durant la pandèmia van aturar-se?
Per molt que diguin que no vam parar, evidentment vam parar. El sentit de responsabilitat el tenim al 100% i vam parar durant molts mesos. Tot i parar, però, el que sí que tenim és que som una colla que des de l’inici vam lluitar per poder tornar a començar tan aviat com es va poder i recuperar la normalitat. Fins que alguns esports de contacte, com el rugbi, no van començar a recuperar l’activitat, nosaltres no vam demanar poder tornar a fer castells. I amb mascareta sempre.
Els castells tenen projecció internacional?
Efectivament, i un clar exemple és en Travis Scott fa poques setmanes…
Com ha anat el cas de Travis Scott?
Travis Scott és un multimilionari, és un crac de la música. A escala dels Estats Units està a l’altura d’una Beyoncé. Número 1 de música trap i hip-hop. Va veure castells en algun vídeo del concurs de castells de Tarragona i volia que això aparegués al seu videoclip. Per això, quan va tenir clara la idea del que volia fer, va començar a buscar productores fins a trobar la Canadà. Curiosament, una noia de la productora havia sigut castellera amb nosaltres de petita i ens va trucar. Després d’estudiar la proposta vam dir, ‘per què no?’. Va ser una cosa diferent, però la gent va respondre. Vam portar 350 camises per poder fer un castell de nou a la TAP [abreviatura de Tarraco Arena Plaça, la plaça castellera de Tarragona].
Formar part d’un projecte d’aquestes característiques i aquesta complexitat ha de tenir molta repercussió.
Sí que en té. Quan li donin un Grammy potser podem anar a fer un castell allà, no? [somriu]. La repercussió és que, a escala mundial, la gent s’interessarà per una cosa de la cultura catalana que potser ara no sap ni que existeix. Nosaltres som una colla que sempre ens ha agradat exportar la cultura catalana. I de fet, aquest any, dins del marc del 75è aniversari, anirem a Mèxic a fer castells. Des de la delegació del Govern a Mèxic estan molt contents que hi anem 200 persones de la colla per representar la nostra tradició.
Què suposen els castells en la Catalunya del segle XXI?
Jo crec que la gent quan veu castells ho relaciona molt amb la catalanitat i la cultura catalana. Però nosaltres no ens emmarquem exclusivament dintre del catalanisme a l’hora de fer castells. Sí que sempre s’han marcat els castells dintre de la cultura catalana, però som una colla oberta de tothom. Tothom qui tingui ganes i vulgui fer castells pot venir-hi. El nostre himne de la colla ho diu: “Siguis de dretes o d’esquerres“. És igual, nosaltres aquí, el que venim a fer és castells, cultura catalana, no política.
Si els castells no són una eina política, són una eina social?
I tant, són una eina d’integració social. Aquí hem tingut gent que en el seu moment anava pel mal camí, i ha sigut entrar a la colla, poder conèixer noves amistats, conèixer gent i reconduir la seva vida cap a una de millor. Nosaltres tenim gent de tot arreu, sense distincions. Sempre ho diem: “La porta del Figarot és sempre oberta, tant per entrar com per sortir”. El clar exemple d’això és un veí meu que és francès. Ell tenia família a Catalunya i hi va venir a viure quan es va jubilar. Com que no coneixia gairebé ningú de Vilafranca, va decidir venir a provar els castells per conèixer gent. I ara no falla cap dia, està molt motivat. Els castells són un punt d’integració dins la ciutat.
Els castells són el baluard més important de la cultura catalana?
És una de les més fortes, és evident. La sardana també és molt forta. Inclús els gegants, els dracs o tot el bestiari català. De fet, aquí a Vilafranca tenim un drac que té més de 200 anys. Però sí que és veritat que els castells són els que tenen més repercussió avui en dia.
Per què?
Potser és la que té més repercussió perquè no només surts a la premsa o a les teles quan fas un castell, sinó que surts perquè has fet un videoclip amb en Travis Scott. Al final de castells n’hi ha cada setmana i, quan arriba l’època important de castells, a les notícies sempre surt. Podria ser que en l’àmbit mediàtic o de repercussió, els castells estan una mica per sobre de la resta. Però clar, això ja no és cosa nostra, això és cosa de la premsa.
Parlant de premsa, noteu que hi hagi una norma no escrita en el periodisme de només explicar els èxits dels castells?
Ahir vam caure amb el 4 de 9 amb agulla i a tota la premsa ho posa, és el que va passar i ja està. Jo no tinc aquesta percepció, que s’amaguin les caigudes, els castells poden caure, evidentment. Són accidents que passen i s’ha d’explicar. És veritat que algú es pot fer mal amb una caiguda, però com amb moltes altres coses.
