L’estiu està ja en plena temporada de propostes musicals i festivals. Tot i que les cartelleres que presenta cada esdeveniment són diferents per acontentar el seu públic, hi ha certs grups que es repeteixen. Els artistes estan encantats que la demanda de grups sigui molt elevada quan comença l’estiu, però diverses veus del sector debaten sobre si és necessari que existeixin tants festivals a Catalunya concentrats en aquests mesos, ja que això genera la sensació “d’overbooking” i pot acabar saturant l’espectador.
Aquest mes de juliol arrencaven més de quinze festivals que s’assemblen força d’alguna manera. Per exemple, Stay Homas forma part del cartell de festivals com el Cruïlla, El Tingaldu o el Sons del Món –a part dels concerts que tenen en altres esdeveniments. Són tres dels principals certàmens que s’organitzen aquest mes de juliol. Això vol dir que una persona que vulgui gaudir dels tres festivals es trobarà amb la mateixa actuació tres vegades seguides. I, el cas de Stay Homas és relativament nou, però amb els Catarres, per exemple, que ja fa anys que formen part del circuit, fa temps que passa. És positiu això per a l’espectador i per al sector en general?
Miguel Zamarripa, productor d’espectacles musicals que actualment treballa amb 31 FAM i Ceaxee i que té una llarga experiència en organitzar festivals, considera que l’aparició de tants nous esdeveniments d’aquestes característiques ha acabat “saturant” el sector. Si bé és cert que la major part d’aquest tipus de propostes artístiques es concentren a l’estiu perquè és el moment en el qual els grups de música estan de gira i, a part, és el moment de les “vacances” dels espectadors, Zamarripa remarca la importància d’apostar per festivals més enllà d’aquesta “temporada alta”, ja que considera que també es poden trobar moltes propostes adients fora de temporada.
Una idea que també comparteix a trets generals l’expert i crític musical Jordi Bianciotto, però que matisa sobre si els efectes que comporta són del tot positius. En aquest sentit, Bianciotto considera que “és cert que hi ha molts festivals”, però creu que és un bon símptoma perquè ha trencat amb totes les previsions que es va fer el sector després de superar la pandèmia. Mentre es creia que el sector canviaria per complet, l’auge de nous projectes ha fet mantenir els festivals com a punt de festivitat i gran font de concerts per als artistes. De fet, tal com considera Bianciotto, “Catalunya sempre s’ha caracteritzat per la seva música de festa” i és bo que això no hagi canviat després de la pandèmia.
Dues maneres d’entendre el sector
Ara bé, el fet que es creïn tants projectes després de la pandèmia –alguns ja existien d’abans i han resistit el sotrac de la Covid– no és del tot positiu. Per Zamarripa cal separar els festivals en dos: els que ja estan consolidats, com ara el Cruïlla, el Porta Ferrada (el primer festival de Catalunya) o el Primavera Sound, i els de nova generació, que són tots aquells que han anat creixent els darrers anys. En aquest sentit, Zamarripa llança un petit retret a les organitzacions d’aquests certàmens més nous, ja que considera que “no tenen massa idea del que comporta” preparar un festival, cosa que els pot portar a repetir fórmules que “sobresaturen” el panorama i no exploren nous horitzons.
Per a Bianciotto i Zamarripa, el canvi de paradigma musical de Catalunya i la fi del “component Txarango”, que ha passat de la rumba al mestissatge, i del mestissatge a la ‘música urbana’ -tot i que l’indie o la música d’autor també han fet un gran boom últimament- obre noves fronteres a explorar. És una oportunitat, segons considera Zamarripa, per crear nous projectes que no repeteixin les mateixes fórmules: “Hi ha lloc per a tothom si se sap diversificar”, apunta: “És com les botigues de souvenirs a les Rambles, alguna de tant en tant està bé, però que tot sigui botigues de souvenirs satura. Seria millor posar una cafeteria, una de souvenirs, un bar… diversificar, en resum”, explica: “Animo els promotors de concerts i organitzacions a pensar en el seu ‘target’ i llavors muntar els cartells, compensant caps de cartell amb talent jove per donar espai a tothom”, afegeix, ja que considera que una major compensació entre cartelleres donaria un bri d’aire fresc per descongestionar el panorama.
Una oportunitat per als artistes
Aquesta és una idea que també comparteix el cantant del grup ‘Habla de mi en Presente’, entre altres projectes, Max Grosse Majench. Si bé és cert que als artistes ja els va bé fer molts concerts, “romànticament parlant, per a l’art seria més positiu diversificar l’oferta”. El component que xoca amb aquesta idea romàntica és la “indústria” catalana, gestionada per grans empreses i el departament de Cultura, que té molta força a l’hora de decidir el rumb del sector: “S’ha d’anar amb cura de quins discursos es compren”, afirma. Per a Grosse, el pes que s’ha donat a les empreses que dirigeixen des de l’ombra la indústria ha fet que s’hagin acabat “formant lobbies” de grups que repeteixen cartells dia si dia també, cosa que no acaba de ser del tot positiva per al sector a l’engròs. Una mica la idea que Zamarripa qualifica de “grups que col·leccionen cartells”.
Seguint per aquest fil, cal tenir en compte, tal com comenta Bianciotto, que els festivals no són l’únic aparador musical de l’estiu, ja que a la teranyina de festivals també se’ls afegeixen les festes majors. El fet que ara tots els pobles tinguin una festa major o vulguin un festival que capitalitzi la seva població és el clar símptoma de “l’orgull de poble”, per a Zamarripa. El productor considera que abans “el motiu d’orgull” era un poliesportiu, i que ara és una jornada d’espectacle. Una idea que també s’entén amb “la cultura festiva de Catalunya” que defensa Bianciotto.
Així doncs, hi ha una saturació del sector, però se’n pot fer una lectura positiva i de creixement. I el principal efecte positiu que es pot veure és que “la gent té accés a la cultura”, afirma Grosse Majench.
1
