El Palau Robert de Barcelona ha inaugurat aquest dilluns l’exposició Avui 50+. Des de 1976, notícies llengua i país, que repassa el mig segle d’història del primer diari en català després de la dictadura franquista. Comissariada pel grup Hermes Comunicació i la Direcció General de Difusió, i amb relat i continguts a càrrec de Toni Brosa, Carles Sabaté i Jordi Panyella, la mostra compta amb fotografies, material audiovisual, documents històrics, portades emblemàtiques i fins i tot les obres realitzades per artistes com Joan Miró o Antoni Tàpies, entre molts altres.
La mostra, que es podrà visitar gratuïtament fins al 24 de maig a la sala 3 del Palau Robert, arrenca amb una anàlisi comparativa entre el 2026, on vivim en una “societat complexa” amb més de 460 mitjans de comunició a Catalunya, i el 1976, l’any de la fundació de l’Avui, quan només n’hi havia 34. De fet, el diari cinquantenari va ser el primer rotatiu en català després després de la guerra civil i la dictadura franquista. El diari es va fundar el dia de Sant Jordi del 1976, però per aconseguir aquesta gesta va haver de passar tota una dècada d’intents, ja que, segons han detallat els organitzadors, la primera idea de fer un diari en català va sorgir el 1966.
A la mostra també es poden veure documents històrics, com els informes que va redactar el Ministeri d’Informació de Manuel Fraga, denegant el permís per a la publicació, primer com a setmanari. Una part important de la mostra inaugurada aquest dilluns se centra en el llançament del mateix diari, amb imatges de gent als carrers de Barcelona, davant dels quioscos, esperant la sortida de la nova publicació en català. A més a més, es recrea com era la redacció en aquells anys setanta, amb objectes de l’època.
L’art de l’Avui
La mostra del Palau, a més, també posa l’accent en el paper cabdal de l’Avui com a aparador de la literatura i les arts. Així, també s’hi pot veure una part dels originals del fons d’art del diari, que formen part del Museu d’Art de Girona i del Museu d’Història de Catalunya. En formen part obres de Salvador Dalí, Antoni Tàpies o Joan Miró, entre molts altres. Finalment, Brosa Panyella han subratllat que la fundació del diari va ser possible gràcies a les aportacions de personalitats com el cantautor Joan Manuel Serrat, que hi va posar 100.000 pessetes de l’època, però també va ser gràcies a 34.000 ciutadans anònims que volien una premsa en català després d’anys de repressió. De fet, una de les parts finals de l’exposició se centra en l’emergència lingüística i les retallades de drets dels catalanoparlants durant els últims 50 anys
