3Cat ha emès un dels Sense Ficció més durs que es recorden. A Et faran un home, Mireia Prats i Joan Torrents han donat veu a una realitat silenciada que es mantenia oculta sota una capa d’encobriment militar que s’ha trencat. Cops, crits, pallisses, insults, tortures i violacions dels soldats veterans cap a aquells més joves en casernes arreu de tot l’Estat: això és el que denuncien uns testimonis que ajuden a radiografiar una violència sistèmica i aleatòria que pot obrir la porta a un Me too d’homes que van passar-ho realment malament durant la mili.
Molts dels homes que van patir aquest infern han optat per no compartir aquelles experiències traumàtiques amb ningú, fins al punt que n’hi ha hagut que les han arribat a oblidar per poder tirar endavant. El crític de cinema Àlex Gorina, que ha treballat a Catalunya Ràdio durant més de tres dècades, ha ofert un dels testimonis més brutals. En el seu cas, confessa que va ser violat i torturat per sergents espanyols a Melilla i aporta detalls esfereïdors.
El crític cinematogràfic Àlex Gorina va fer la "mili" a Melilla entre el 1976 i el 1977, un any d'infern en què va ser víctima d'abusos i maltractaments, forçat a fer contraban i, com tots els seus companys, sotmès a un règim disciplinari absurd i criminal que es va cobrar vides.… pic.twitter.com/ICkDXBitTy
— 3Cat (@som3cat) December 2, 2024
El crític de cinema Àlex Gorina relata l’infern que va viure a la mili
Allà només va estar-hi un any, entre el 1976 i el 1977, però va ser una etapa duríssima en què va estar sotmès a un règim disciplinari absurd i criminal. Diu obertament que va ser víctima d’abusos i maltractaments, sent violat i també forçat a fer contraban. La seva història relata perfectament la crueltat d’una mili que s’ha de denunciar. Recorda perfectament el dia que un sergent va despertar-lo i va dir-lo que l’acompanyés: “Quan vaig entrar a la sala, em vaig trobar que n’hi havia dos més i, llavors, es van tirar damunt meu. Estaven borratxos, evidentment, com gairebé sempre. I em van despullar”.
L’Àlex Gorina no coneix ningú que patís res similar, però té claríssim que ell no és l’única víctima: “Em resisteixo a creure que, en tota la història de l’exèrcit espanyol de tota la vida, jo hagi estat l’única persona que ha estat violada“. I, com ha demostrat aquest documental, el seu només és un dels moltíssims casos que van passar en les casernes militars en els anys 70, 80 i 90.
El seu cas implica directament alts comandaments, encara que la gran majoria d’aquests casos els patien els soldats més joves en mans dels veterans. Els militars feien veure que no passava res, és clar, ja que els estava bé que estiguessin “entretinguts” i que els altres aprenguessin “com és de dura la vida”. Després de més de 30 anys, els fets estan prescrits i aquest documental no servirà perquè els violadors i torturadors paguin pel que van fer. Ara bé, aquest no és l’objectiu d’un documental que, en veu de la seva creadora, fa de denúncia coral per intentar sacsejar la societat amb un tema que ha estat tabú fins ara.
A la mili van cometre’s autèntiques barbaritats i tot allò encara no s’ha reparat, tants anys després. En el reportatge d’aquest dimarts hem sentit un supervivent que va intentar suïcidar-se perquè no suportava més el que vivia allà a dins i un altre va intentar trencar-se una cama perquè el fessin fora. Era una situació horripilant, a la que també va haver de fer front Vicent Partal.
Els Serveis Informatius de 3Cat han posat a disposició de qui vulgui donar el seu testimoni una adreça de correu electrònic darrere de la qual hi ha periodistes experts en atenció a les víctimes. Una porta oberta a aportar més informació d’un passat que no podem oblidar i tampoc perdonar perquè va fer molt de mal.
