Els personatges del Super 3 han acompanyat tota una generació durant molts anys. Pràcticament tots els nois i noies dels 90 reconeixen de seguida aquella mítica frase que deia Hola, petits energúmens. La protagonista era la Ruïnosa Gratandós, una de les primeres dolentes del canal infantil de TV3 que va estar-s’hi des del 1997 fins al 2006. Darrere hi havia l’actriu Anna Casas, que aquesta setmana ha concedit una entrevista a La Turra d’EVA.
Moltes noies van deixar-se les ungles llargues i van començar a fer-se monyos cridaners per intentar imitar l’estilisme de la Ruïnosa. Ara que han passat anys, la intèrpret reflexiona sobre tot el que ha pogut aportar el seu personatge: “Una de les coses més meravelloses és que va fer sortir de l’armari totes les frikitats. En aquell moment, no n’era gens conscient. Bàsicament perquè a mi em van contractar per cinc dies, però mira”.
I com és que va acabar triomfant tant? Anna Casas considera que darrere del seu èxit hi ha, clarament, un aspecte estètic: “Jo em deixava fer i em divertia. L’únic problema que hi trobava eren les ungles, ja que havia de manipular coses i recordo que eren molt incòmodes”. Explica que el Super 3 no tenia gaire pressupost en aquell moment i l’equip de vestuari feia jocs de malabars amb ella: “Agafaven una faldilla i a mi me la col·locaven de barret o de mitjó. Hi havia molta creativitat i reciclatge amb la premissa de la sofisticació”.
Des de la cadena tenien clar que aquest personatge estaria inspirat en una de les millors antagonistes del cinema, la Cruella de Vil. L’orientació que van donar-li a l’actriu per tal de posar-se en el paper? Que fos “felina”: “Em va semblar molt divertit fer de dolenta perquè t’has de posar a la pell de persones que no suportes i amb actituds que no t’agraden. Humanament, és interessantíssim acabar empatitzant amb el costat fosc, ja que tothom té la seva raó”.
Anna Casas parla de la seva feina com a Ruïnosa al Super 3
L’Anna Casas tenia un objectiu en aquesta feina, aconseguir que els nens s’adonessin que la vida no és tan senzilla com creuen: “Jo volia que els nens deixessin de tenir tan clar que el bo és bo i el dolent és dolent. La vida no és així. Jo volia exportar a la Ruïnosa tots aquests grisos de quan creixes i veus com és la vida. Que veiessin el personatge, que els atrapés i els agradés… però que pensessin, alhora, que no els havia d’agradar perquè era dolenta. Volia plantar aquest dubte en els nanos”.
La Ruïnosa feia de dolenta, però no era cruel. De fet, ara l’actriu deixa clar que li hauria agradat fer-la “més sinistra” si l’haguessin deixat. La bona notícia era que la maquillaven tant, que molta gent no la reconeixia quan anava pel carrer. Això no impedia, però, que s’autocensurés a vegades per evitar tenir problemes: “Tenia l’animaló a dins… Entenc que la correcció política té una raó de ser, però això sempre passa. Tu fas, proves i jugues. Tires cap aquí i cap allà”.
El millor de tot plegat, per a l’Anna, és adonar-se de tota la fama i bones crítiques que va aconseguir. Ella només tenia 21 anys quan va iniciar-se en aquest món, però va gaudir d’una llibertat que va fer-la molt feliç.
