TV3 ha decidit recuperar l’esperit Bola de Drac posat al dia, adaptat al segle XXI, i fer una clara aposta pel contingut infantil i juvenil. Les línies mestres del projecte transmèdia que ho ha d’aconseguir encara estan immerses en un gran secretisme per part de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Però el fet que es treballi en nous continguts per atraure el públic jove ja és un èxit segons els partits i experts consultats per El Món. El director de TV3, Vicent Sanchis, defensa el projecte com “un gran canvi més que una declaració d’intencions”. Assegura que el canvi no ve d’ara, i nega que s’hagi fet a conseqüència de les crítiques a la programació: “S’està gestant des de fa temps”, va assegurar en l’última comissió de control de la CCMA al Parlament.
Per fer aquesta renovació tan ambiciosa, TV3 comptarà amb 2.600.000 euros en dos anys per dotar de més recursos tots els treballadors del canal Super3. Els responsables dividiran els continguts, ja que aniran destinats a diferents franges. Una d’elles, la franja preescolar, de 5 a 6 anys, que anirà seguida d’una altra dels 6 als 12. “En aquesta s’obrirà un espai d’experimentació, es crearan videojocs, nova ficció i un hub de recerca”, explica Sanchis, que es compromet a què tot estigui desenvolupat durant el 2022.
La tempesta perfecta
“Teníem una programació no adequada en uns canals no adequats: la tempesta perfecta”, lamenta Sanchis. Per això, el director de TV3 posa el focus en la necessitat de passar a les plataformes per interactuar amb els joves. “Aquest és l’objectiu del projecte que trobo més interessant”, afegeix.
En aquest marc, Esquerra Republicana assegura que ha insistit a cada comissió de control que cal enfortir el contingut juvenil perquè la considera una qüestió “cabdal i primordial”. La portaveu dels republicans, Raquel Sans, aplaudeix l’adjudicació d’un projecte transmèdia que s’acaba d’anunciar perquè suposa un procés de digitalització i l’abandonament de la televisió lineal per passar a les plataformes. Gestmusic és la productora que ha guanyat el concurs.
“Cal un replantejament de quins són els canals utilitzats, perquè el canvi d’hàbits ha fet que el consum es faci a les plataformes i no a la televisió com la coneixíem”, assegura Sans en declaracions a El Món. La republicana afegeix que la generació Bola de Drac no tornarà perquè “la televisió no serà mai més així”, però reclama un posicionament de TV3 amb continguts propis que tinguin “l’imaginari català”.
Tornar a les sèries exitoses que reforcin el català
Els republicans consideren que TV3 té un repte molt potent al davant: tornar a programar sèries exitoses que triomfin en tot el món, com va ser el cas de Polseres Vermelles o Merlí, entre d’altres. Per fer-ho, assenyala Sans, cal una estratègia global, i per tant, un “replantejament”. “S’ha de posar el 3alacarta al dia i ser presents als nous canals de comunicació, com Tik Tok i YouTube“, assegura la portaveu republicana abans d’afegir que aquest procés “no s’ha de fer perquè toca i punt, sinó de manera competitiva”.
En el mateix sentit, el portaveu de Junts a la comissió de control a la CCMA, Francesc Ten, considera que s’ha de posar el focus en els joves i no només en els infants, segons va defensar en l’última comissió de control. A banda, creu que és “un error” migrar audiències als sistemes tradicionals, perquè els joves “estan a les xarxes i la televisió només la mirem els grans”. Ten assegura que s’ha d’aprofitar el llenguatge fresc dels joves i afegir-hi catalanitat perquè es reforci el llenguatge. El junter celebra que mentre encara no hi hagi renovació dels membres de la CCMA es vagin preparant “embrions de grans canvis”.
Enfortir el català per socialitzar
La pedagoga Sylvie Pérez valora com un dels punts més importants del projecte la promoció del català entre els joves. “Tant si és la seva llengua com si no, com més contingut en català puguin consumir més es produirà la socialització d’interessos compartits”, explica l’experta, que ho exemplifica amb sèries mítiques com Bola de Drac o Shin Chan. “Quan les vèiem, ho fèiem en català i si en parlàvem també era en català amb les expressions en el nostre idioma”, assenyala Pérez, que considera crucial donar el lloc que li pertoca a la nostra llengua.
“Si no és la seva llengua, encara és més rellevant. Si ets castellanoparlant i estàs aquí, poder tenir accés a sentir l’idioma amb expressions fresques i actuals et permetrà l’aprenentatge”, afegeix. A banda, l’experta reclama que si aquest procés es fa de forma pública es doni cabuda als diferents parlars del país: “Que es senti el català de les Terres de l’Ebre, el de Lleida, el de la Catalunya Nord, i no només el normatiu central”.
Les claus perquè funcioni el nou contingut
Pérez considera que per complir amb aquests objectius tan ambiciosos el producte ha de ser “realment interessant” i això passa per ser “interactiu”. Els continguts per a nens petits han de ser “estructures repetitives i senzilles, amb interaccions [preguntes] i un reforç del vocabulari en català”. “Es reforça el vocabulari a partir de la repetició de les mateixes frases fins que els nens s’acostumen a la cantarella de l’idioma i comprenen les frases fetes”, explica l’experta, que puntualitza que ha d’haver-hi música i cançons, perquè en cas contrari “la feina no serveix”.
El contingut per a joves, en canvi, ha de ser més centrat a compartir temes, augmentar el vocabulari d’adult i trobar referents i models positius. “S’ha de comptar que els joves estan acostumats a unes plataformes on trien el contingut en tot moment, hem d’oferir-los els continguts allà on van a buscar-los”, conclou l’experta.
