La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio d’aquest 2022 ja està en marxa, centrada en la salut cardiovascular. La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) sempre s’ha mostrat molt orgullosa d’aquest espai solidari, descrit com “el programa dels programes i un artefacte televisiu extraordinari” en la presentació d’enguany. Aquesta emissió suposa reiteradament un dels millors dies per a TV3 a nivell d’audiència. El 2021, per exemple, la cadena va aconseguir un 19,8% de quota mitjana aquell dia i aquesta va ser la segona millor xifra de l’any, només superada pel dia de les eleccions al Parlament de Catalunya del 14 de febrer.
Des del Departament d’Audiència i Anàlisi de TV3, destaquen que la xifra que s’està assolint darrerament “té molt de mèrit” perquè s’està obtenint l’interès majoritari dels teleespectadors, un seguiment de més de dos milions de persones que es manté estable durant les 14 hores d’emissió. El share o quota de pantalla final és una xifra, un percentatge, que es calcula a partir de la mitjana de persones que han seguit cada minut del programa en relació a l’audiència televisiva total a Catalunya en cada moment. Aquest mètode, però, resulta massa exigent en una emissió que dura tantes hores.
Quines han estat les edicions més vistes i les menys vistes ‘La Marató’?
Sempre genera curiositat saber quin tema haurà interessat més i quin menys. Doncs bé, gràcies a la gràfica de l’audiència mitjana podem observar que el programa centrat en el dolor crònic del 2006 ha estat el que més quota de pantalla ha obtingut amb un espectacular 24,8%. El segon lloc en aquesta classificació el té el programa dedicat a la sida, molt a prop del primer amb el 24% de share el 2001. La Marató sobre el càncer, el 2004, i el programa que va tractar les malalties minoritàries, el 2019, empaten en la tercera posició de les més vistes amb un 23,1% cadascun.
I pel que fa a les edicions menys seguides, el programa de La Marató que menys s’ha vist va ser la del 2016, el que van centrar en l’ictus, les lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques. En aquella ocasió, només el 14% dels teleespectadors catalans van seguir-lo. El 2017 les xifres van millorar una mica amb les malalties infeccioses, però tot i així van quedar lluny dels millors anys amb un 14,9%. Finalment, el programa de les malalties neurològiques degeneratives del 1996 també va obtenir una quota baixa, amb només el 15%.
Comparar l’audiència dels últims anys amb les primeres emissions, perillós
Cristina Muntañola, cap del Departament d’Audiència i Anàlisi de TV3, considera que és “injust” comparar les xifres dels darrers anys amb les de les primeres emissions. Perquè la població catalana creix cada any i, sobretot, perquè l’univers televisiu ha canviat radicalment des de llavors.
El 20% de share de l’última edició té molt més mèrit que el 20% d’una de principis dels anys 2000: “Aquesta dada actual és molt meritòria perquè ara la competència és molt més extrema que la d’abans del 2004, per exemple, quan no existien Cuatro ni La Sexta. No hauria de comparar-se l’audiència d’aquestes edicions de La Marató amb les més antigues perquè l’ecosistema audiovisual ha canviat moltíssim. Ara competim moltes cadenes generalistes, de pagament, plataformes OTT (Netflix, HBO o Amazon Prime) i xarxes socials. Tot això està provocant un descens del consum de televisió que cal com a context per llegir les audiències”, explica a El Món.
En el següent gràfic observem l’evolució de l’audiència de La Marató de TV3 al llarg de la seva història. En col·locar el cursor a sobre de cadascun dels punts grisos, s’indica de quina malaltia van parlar en aquella edició i quina quota de pantalla va aconseguir-hi.
Un abans i un després en ‘La Marató’ després de dos canvis estructurals
Totes aquestes xifres s’han d’analitzar en el marc de l’evolució del programa. Per tal de fer-ho, el director de Continguts i Programació, Cristian Trepat, comenta dos moments que han esdevingut claus a l’hora de poder veure com ha canviat el programa solidari de TV3 al llarg d’aquestes tres dècades.
El format de La Marató ha variat moltíssim. Va començar inspirant-se en les grans maratons americanes i anglosaxones per causes solidàries dels anys 50. La primera edició va ser un programa curt durant el prime time que no tenia res a veure amb la versió actual. Quan van veure que l’entitat creixia, van acabar convertint-lo en un programa de tot un dia. Totes les edicions han tingut elements comuns com la solidaritat, la sensibilització, la divulgació científica i l’entreteniment: “La idea és beure d’aquestes idees, combinar-les i crear un producte televisiu que sigui divulgatiu, que entretingui i que serveixi com a servei públic”, afirma.
La Marató ha experimentat dos canvis molt importants. El primer, el 2004: “A partir d’aquí es va decidir apostar per la figura del presentador únic. Cal recordar que, fins llavors, compartien protagonisme diversos presentadors. Aquesta modificació va ser destacable perquè ho fiaven tot a una única persona que assumiria el rol de les entrevistes, que faria les tasques de conducció i que hauria d’aconseguir emocionar els teleespectadors. Els presentadors ploraven en directe després de tantes hores, després de tantes històries dures… Gràcies a això el programa s’impregnava d’aquell to i personalitzar-ho en una única figura ajudava”. Entre ells van destacar figures tan potents com Antoni Basses, Josep Cuní i Ramón Pellicer.
La fórmula va anar evolucionant i van introduir dos presentadors. Per què? Un dels motius era que van adonar-se que no hi havia tants comunicadors capaços d’assumir aquest rol, de bascular entre l’entreteniment i la informació: “La fórmula es va esgotar perquè no volíem repetir presentador i això era molt difícil. En aquest punt, vam optar per combinacions com Lídia Heredia amb Raquel Sans, Mònica Terribas i Quim Masferrer”. Aquest model el van mantenir durant molts anys, en què l’escaleta era pràcticament igual. Van obtenir molt bons resultats, però les audiències i la recaptació van començar a baixar perquè el format s’estava desgastant.
La Marató quedava envellida, per la qual cosa van decidir-se a fer un altre gran canvi. Era el 2019, quan van adonar-se que un dels elements que necessitaven jubilar era l’espai: “El plató se’ns havia quedat clarament petit. La televisió començava a ser més espectacular i necessitàvem que es deixés de veure tot tan atapeït de gent. Vam fer un canvi de model molt important quan vam deixar de fer la gran majoria del programa a plató. Van introduir un munt de continguts a l’exterior i allò va permetre que el format respirés. Havíem de sortir al carrer i fer territori, més enllà de les connexions”.
Aquest gran canvi va tenir com a conseqüència la remuntada de les audiències i de la recaptació, tal com demostren les gràfiques. Les modificacions van ser el revulsiu que necessitaven per deixar enrere les grans davallades que havien patit. Va ser en aquell moment que La Marató va passar a tenir en Quim Masferrer pujat a l’autobús per Catalunya i allò va agradar molt, ja que el programa es va dotar del dinamisme que li faltava. Ara confien que l’edició d’enguany captivi i obtingui bones xifres, tenint en compte que el tema escollit té incidència, d’alguna manera o d’una altra, en la gran majoria de catalans.
