El famós gag de la Virgen del Rocío del programa televisiu Està passant és únicament un acudit que queda emparat per la llibertat d’expressió. Així ho ratifica la interlocutòria de la secció desena de l’Audiència de Barcelona amb què desestima el recurs interposat per la Fundació Espanyola d’Advocats Cristians contra l‘arxivament de la denúncia que presentada per aquesta entitat ultra pel gag del programa humorístic de TV3.
La resolució, de dotze pàgines i a la qual ha tingut accés El Món, avala la resolució del jutjat d’instrucció número 22, que no hi va veure el suposat delicte d’escarni que reclamava l’acusació. De fet, el ministeri fiscal tampoc hi va veure delicte i es va afegir a l’argumentació de la defensa, dirigida per l’advocat Jaume Alonso-Cuevillas. En aquest sentit, la jutgessa va concloure que el “gag era eminentment satíric i tenia una intenció clarament humorística”.
Cal mirar el programa
Una part substancial de la resolució es troba en la necessitat que els magistrats reclamen a la Fundació d’Advocats Cristians i és haver-se mirat el programa. Seguint aquest fil, els togats recorden que el gag on l’actriu Judit Martín sortia abillada de Virgen del Rocío i fent comentaris sobre la seva manca de sexe en dos-cents anys era un acudit dirigit a un públic general i no a una confessió religiosa concreta. “El programa”, indiquen els jutges, “es caracteritza per un tractament paròdic i satíric de l’actualitat política, cultural, esportiva i social”.
A més, remarquen que el gag “no tenia cap ànim d’ofendre”. “Cal tenir present que la denunciada és actriu còmica de professió i els denunciats comunicadors d’un programa de sàtira i ens situen davant un espectacle humorístic, amb més o menys gràcia, però que, en termes generals, està impregnat d’un animus iocandi i que era dirigit al públic en general”, raona el tribunal. El gag, per als togats, té un “inequívoc sentit satíric, crític i, fins i tot, provocador”, en la mateixa línia també admeten que “pot resultar de mal gust per a algunes persones” però “rebutgem que aquesta conducta sigui ofensiva”. Així mateix, considera que l’Església, com a institució associada al poder, és “objecte de crítica legítima”.
En definitiva, els magistrats entenen que no hi pot haver delicte sense ofensa, o sense la voluntat d’ofensa, i que no val com a prova ni tuits de representants polítics “mostrant la seva indignació” ni considerar que cada “creient” pugui considerar qualsevol comentari humorístic un delicte. Finalment, dediquen tot un fonament a defensar la llibertat d’expressió que defineixen com un “dels fonaments essencials de la societat democràtica i és una condició primordial pel progrés”. “La llibertat d’expressió també empara les informacions o idees, no només compartides, sinó les que xoquen, inquieten o ofenen”, resolen.
