Lluís Sánchez ha estat proclamat com el guanyador de la tercera edició d’Eufòria. El lleidatà no era el preferit de les apostes, però ha anat fent a poc a poc fins a acabar convencent amb una progressió molt bona. Després d’un viatge exprés a Miami per començar a familiaritzar-se amb els estudis de gravació, el cantant ha signat un contracte amb Musica Global. Des del perfil oficial, deixen clar que presentarà novetats musicals ben aviat: “En Lluís està preparat per conquerir nous horitzons amb la seva música i engegar una carrera que promet estar plena d’èxits. Prepareu-vos per a les novetats que estan a punt d’arribar… Us assegurem que en Lluís us sorprendrà amb tot el que té preparat!“.
L’artista protagonitza un reportatge a la revista Enderrock d’aquest juliol, en la qual se sincera sobre la bona etapa que travessa ara mateix. La cançó de l’estiu de TV3 sona amb la seva veu i no pot estar més content amb tot el que li presenta el futur: “Soc molt conscient que haver guanyat és un regal i que hi ha molta gent que ha de lluitar molt i que mataria per estar en la meva posició. No em deixaré emportar pels afalacs perquè no tinc res fet. He guanyat Eufòria, però soc com una taula rasa i ara he de demostrar el meu valor al públic”.
Sobre el seu pas pel concurs, reitera una vegada més que no s’esperava acabar ser-ne el triomfador. No obstant això, va haver-hi un moment concret en el qual va començar a veure la victòria com a una possibilitat real: “Quan van eliminar en Julien em vaig quedar molt seriós perquè tenia un 50% d’opcions de guanyar. M’havia tocat un tema molt bo i, en aquell moment, vaig pensar que podia guanyar”.
El Lluís d’Eufòria parla del seu passat abans d’entrar a formar part del concurs de TV3
En el seu vídeo de presentació, el Lluís presumia de tenir experiència prèvia en la música. Havia tocat en un parell de grups i, a més a més, havia estat músic de carrer una temporada. A aquest tipus de cantants els envolten molts prejudicis, un estigma contra el qual ell vol lluitar: “Sempre m’ha anat molt bé com a músic de carrer. La gent es pensa que soc un mort de fam, però he tingut la sort que els lleidatans són molt generosos i, realment, podia treure’m un sou mitjanament digne. No em puc queixar gens”.
El que no va ser fàcil per a Lluís va ser patir un moment complicat per culpa d’un problema a les cordes vocals. El van haver d’operar i va estar realment angoixat els mesos posteriors: “El resultat no avançava i vaig deixar de confiar. Pensava que m’havia destruït la veu perquè no podia cantar”. Va haver d’esperar set mesos, diu ara, per veure una mica de millora i poder tornar a cantar mínimament. Qui li havia de dir que acabaria guanyant un concurs musical poc després.
