“3, 2, 1… En situació, silenci a plató i… acció!”. Quan sonen aquestes indicacions, comença la màgia. Com si fos ahir travessa un moment molt dolç que ja dura més de set anys. L’estrena de la vuitena temporada ha vingut acompanyada d’unes xifres d’audiència que han estat encara millors que les de l’anterior. La sèrie dels migdies de TV3 acompanya els teleespectadors cada dia, cosa que suposa una feinada. Des d’El Món entrem a l’estudi un matí de gravació per tafanejar com es viu des de dins. Com són els rodatges? Com s’organitzen?
Sempre s’ha dit que als actors els costa matinar, però aquí no s’hi val aquesta excusa. Cada dia els convoquen a tres quarts de vuit del matí, el moment en què comencen a assajar la primera seqüència del dia. La gravació durarà fins a tres quarts de tres de la tarda i això, de dilluns a divendres. Cal afegir que els dilluns i dimarts, a més a més, compaginen els interiors amb els exteriors amb tota la producció extra que això implica.
Les escenes de Com si fos ahir es graven en ordre cronològic?
Les escenes no es graven en ordre cronològic, sinó que les gravacions s’engloben per espais i van alternant seqüències d’un capítol amb les d’un altre. Potser graven una conversa al bar que a casa veurem dilluns i, tot després, una altra que no arribarà a la pantalla fins dimecres. Enregistren en un escenari concret cada matí, amb només un canvi de plató com a molt per no marejar molt la perdiu. Avui han gravat tot el que passarà al bar Flora, per exemple, amb dos grups d’actors diferents que interpretaven allà diferents moments de la ficció. Tot barrejat. Algun canvi de roba, il·luminació diferent i llestos. Per norma general, el que es gravarà avui no s’emetrà fins quatre setmanes més tard perquè necessiten aquest marge de preparació.
Pot semblar una bogeria, però des de dins no dona gens aquesta impressió. Els engranatges encaixen a la perfecció, fins al punt que les càmeres i els figurants es belluguen en uns moviments apresos i gairebé coreografiats. El repte? Que, amb només deu extres, sembli que n’hi ha trenta. A aquest enrenou cal afegir una altra particularitat d’aquesta sèrie. Com si fos ahir té quatre directors que actuen, alhora, de realitzadors. Es divideixen per blocs setmanals, més o menys, així que cadascú només ha d’encarregar-se d’una part del que passarà.
A plató no coincideixen tots els actors cada dia, per tant. Avui hem vist un parell d’escenes diferents amb l’Elena Gadel, la Sara Espígul i el Dafnis Balduz. Fa gràcia veure entrar la intèrpret de la Noe amb la cremallera sense cordar del tot i encara amb sabatilles, per exemple. No serà fins a l’últim moment que pujarà a les sabates amb talons del seu personatge. Aviat s’ha assegut a taula i s’ha cruspit l’entrepà que li servien, així que el menjar no és de decoració.
Se senten molts riures i aplaudiments entre presa i presa, hi ha bon rotllo entre els actors i això es palpa en l’ambient. Ara bé, també hi ha petites esbroncades de tant en tant: “Aquesta l’heu fet a saco de malament”, les recriminen en un moment donat. “Quan la gravem de nou, sortirà de conya. Vinga que la millorarem segur”, les han animat des de direcció tot just després. El problema? L’Elena i la Sara havien de dissimular mentre criticaven el Dafnis… i no ho han fet tan bé com volia la directora. Elles, amb la lliçó apresa, li han assegurat que ara ho havien entès. La següent prova ha sortit a la perfecció, ara sí. També la noia de lingüística ha estat atenta, ja que s’ha adonat quan a una ha dit bolso en comptes de bossa i ha demanat que ho repetissin. Cada detall compta.
Així és un matí de rodatge en els platós de la sèrie dels migdies de TV3
En el rodatge que hem visitat, la direcció queia en mans de la Sònia Sánchez, a qui vam entrevistar el passat mes de juliol. Ens han explicat com es divideix un matí de rodatge normal. En primer lloc, la lingüista es reuneix amb els actors per fer una última repassada al guió i respondre dubtes. Després, són els operadors de càmera qui prenen el timó i demanen als intèrprets que realitzin un “assaig mecànic” per comprovar si estan controlats tots els moviments de càmera que hi haurà.
Un cop tots donen el vistiplau -amb els últims retocs de perruqueria i vestuari-, passen a realitzar el primer assaig general. La directora i l’ajudant de direcció s’ho miren tot des de la taula de comandament, en la qual compten amb tres pantalles que els mostra com es veu a cadascuna de les càmeres presents a plató. És en aquest moment que prenen notes de tot el que ha fallat o el que voldrien modificar.
Per exemple, hem pogut observar com demanaven que canviessin de postura “uns mil·límetres a l’esquerra”, que retiressin uns papers que “tenien massa presència” o que incorporessin “més dramatisme” a alguna entonació. Quan la càmera prem el botó i la gravació s’atura, arriba la corredissa de la directora per apropar-se als actors de l’escena i donar-los totes les indicacions. Després, graven el mateix dues vegades més fins que consideren que ha estat perfecte.
Normalment, ens diuen que els deixen uns 35-40 minuts per seqüència perquè han de gravar-ne onze cada matí i els tempos són importants. En total, els actors repeteixen el mateix text una vegada i una altra. Quan tot surt bé, se sent un “tallem i és bona” que és mel per a ells. Quan donen per finalitzada una escena, tots els tècnics passen a l’acció i comencen els moviments de taules i de càmeres mentre les actrius canvien de roba. Ens comenta el cap d’il·luminació que donen molta importància a la llum, també, ja que poden passar de gravar alguna escena de nit a una que representa que passa a les dotze del migdia. Tenen en compte, fins i tot, per on hauria de sortir i pondre’s el sol.
Com si fos ahir ha aconseguit una legió de fans molt fidel que segueix les novetats del grup d’amics amb molta atenció. Des de dins presumeixen d’haver sabut reflectir molt bé temes, converses i realitats quotidianes per aportar un toc de realitat que agrada. Des de casa, tota l’acció es veu encadenada perfectament i sense cap fissura. Costa de previsualitzar mentalment aquesta imatge quan et trobes a l’estudi de gravació, però el resultat surt i molt bé gràcies a un equip de 80 persones amb els seus rols perfectament apresos.
