La polèmica pel gag de Bricoheroes, que TV3 va decidir no emetre diumenge passat, ha animat els darrers dies el debat al voltant del contingut de l’esquetx i sobre els límits que hauria de tenir o no tenir l’humor. Opinions d’experts recollides per EL MÓN apunten que des d’un punt de vista legal, la part de la broma sexual que afecta Letizia Ortiz entra dins del terreny de la llibertat d’expressió, independentment del rebuig que pugui generar el seu contingut. En canvi, el fragment filtrat en què es menciona la filla, que és menor d’edat, sí podria arribar a ser considerat delictiu. Negar-se a emetre’l, per tant, no seria censura sinó aplicació d’una línia editorial.
“El tema de la legalitat no sempre està al nivell de la correcció ètica perquè legalment pots dir el que vuluguis i els jutges posen els límits”, comenta el professor dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC Francesc Núñez. “En aquests casos, tot i ser un dret fonamental, un tòtem intocable —afegeix el professor—, en segons quins contextos a la llibertat d’expressió se li han de posar límits, com en posem en el comerç i en l’economia”.
El professor de la UOC creu que si no es posen límits es poden produir “situacions d’abús” i fer que persones ho passin malament. Per a Núñez apel·lar a la llibertat d’expressió en el cas de l’humor i el gag en concret qüestionat a TV3 és “qüestió de mala fe i de falta d’intel·ligència per ser capaç d’entendre en quin context i situacions pots dir unes determinades coses o no”. Citant el filòsof Aristòtil, Núñez opina que “el que està bé en un context no ho està en un altre” i per això posa en valor el concepte sofrosine emprat pels grecs antics, que correspon a l’ideal d’excel·lència de caràcter i solidesa de la ment, que permet a l’individu tenir altres qualitats com la temprança, la moderació, la prudència, la puresa i l’autoestima.
Per a aquest professor de la UOC, “tant en política com en la vida social no sempre es pot ser fidel als valors i als principis que un té perquè abans de tot s’ha de ser responsable i responsable és qui sap calcular les conseqüències dels seus actes: has de saber que si fas ús de llibertat sense prudència i saviesa de la vida corres el risc de ficar la pota”.
Des d’un punt de vista legal, la polèmica del Bricoheroes i la forma com es va difondre el gag, que serà investigarà d’ofici el Consell de l’Àudiovisual de Catalunya (CAC), fa necessari distingir algunes qüestions. Tal com explica en declaracions a EL MÓN Gerard de Lucas, advocat de Global Legaldata i membre de la Secció de Drets de Propietat intel·lectual i Drets d’imatge del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB), TV3 no ha comès un presumpte delicte contra l’honor perquè no ha emès el gag. Aquest jurista opina que els humoristes s’equivoquen quan acusen el canal públic de censura. “No es pot parlar de censura, el que hi ha hagut és l’aplicació d’una línia editorial, termes que de vegades es confonen”.
L’ofensa és contra una dona, no contra la monarquia
Pel que fa al debat sobre la necessitat o no d’imposar límits a l’humor, De Lucas creu que, pel que fa a la broma sexual que afecta Letizia Ortiz, es pot considerar “desafortunada o masclista” però opina que “entraria dins de l’àmbit d’allò permès”. “Estic en contra d’impedir l’expressió de l’humor perquè ens pot portar a situacions com la de la revista Charlie Hebdo. Si ho prohibim tot en nom de la monarquia o la religió anem molt malament, acaba convertint-se en un extremisme”. A més a més, afegeix l’advocat, el gag que fa referència a la reina “no és una ofensa contra la monarquia, sinó contra la persona per ser dona; tot i així, des del meu punt de vista, no és delictiu”. Tot i no ser delictiu, TV3 no l’admet per “barroer” i això entra dins de la normalitat i respecte a la línia editorial, defensa el jurista.
El jurista també opina que la part del gag que va ser filtrada posteriorment i que inclou la broma sobre la filla menor dels reis espanyols “sí que contindria un element delictiu” d’acord amb la llei orgànica de protecció del menor, “que amplifica molt la protecció del dret a l’honor dels infants i que, fins i tot, estableix que el perdó de qui fa l’ofensa no val”. Com apuntava el professor de la UOC Francesc Núñez, De Lucas també creu que els límits els acaba posant el jutge en darrer terme. “El dret a l’honor és interpretable i arbitrari perquè correspon al jutge”. Segons la seva opinió, però, “hem de ser tendents a la llibertat, si no ens encaminem cap a una societat on fer una broma és perillós, és millor viure en una societat on es pot fer un gag molt desafortunat que no en una on no es pugui fer”. Ara bé, adverteix el jurista, “això no vol dir que s’hi valgui tot” perquè el dret a la imatge i a l’honor son també drets fonamentals.
