Toni Soler ha celebrat aquesta setmana el cinquè aniversari d’El món d’ahir, una revista d’història d’autor de 200 pàgines que publiquen en paper cada tres mesos. La venen només a llibreries i funciona amb subscripcions, i és una obra de disseny molt cuidat que ha guanyat diversos premis des de la seva publicació. El seu objectiu és apropar la història a apassionats d’aquest món sense la necessitat que siguin entesos o catedràtics. N’ha parlat a La tarda de Catalunya Ràdio, una entrevista en la que ha reconegut per què va engegar aquesta aventura.
El presentador creu que a Catalunya la història no s’explica bé, una mancança que va voler solucionar mínimament amb aquest projecte: “A mi sempre m’ha agradat molt la història i em vaig adonar que es tracta d’un gènere que té un dèficit a Catalunya. Parlem d’un terreny en el que trobem molts més escrits en castellà que en català i encara queden moltes coses a traduir. Aquí tenim un problema que als països anglosaxons no tenen, ja que els llibres americans sobre història es llegeixen com si fossin novel·les. L’objectiu no ha de ser tant el coneixement, com l’entreteniment de la gent apassionada per aquest tema”.
I què proposa? Una revista de lectura pausada: “Sempre he estat fan de les revistes boniques amb bon disseny, bon paper i que fan bona olor. Volia alguna cosa així amb històries en primera persona, perquè crec que és la millor manera que connecti i emocioni els lectors”. Toni Soler creu que la història no només pot estar en mans dels historiadors i dels acadèmics: “Volia crear una revista per a gent que explorés la història a través de la narrativa i del periodisme. Volia que els autors que escriuen, que no tots són historiadors, descobrissin la història simultàniament amb el lector”.
Toni Soler explica per què va crear la revista d’història
Un presentador que reconeix que la seva passió per la història va esdevenir clau en la creació d’aquest projecte, però aquest no va ser l’únic motiu. De fet, ha reconegut que ho va fer perquè estava avorrit: “No és casual que la revista sortís abans que s’estrenés Està Passant… Jo m’estava avorrint una mica en aquella època. Polònia funcionava tot sol i la productora Minoria Absoluta també anava molt bé. Tenia temps lliure, suposo”.
A més a més, ha tingut importància que sigui una persona molt nostàlgica: “Soc malaltissament nostàlgic, és un problema. M’agrada el passat col·lectiu i soc molt sensible a aquesta mena d’emocions. M’encanta veure documentals, fotos antigues i parlar del passat familiar”.
