Neus Rossell ha concedit una entrevista a Al Cotxe! de l’Eloi Vila per parlar de la publicació del seu llibre sobre educació, Tres mesos de vacances. Comunicadora i també mestra, va fer-se famosa arran de la publicació d’uns vídeos humorístics sobre l’actualitat política. En Peyu va fixar-se en ella, van gravar un spot junts i, a partir d’aquí, la va convidar a participar en el nou programa que preparava amb el Jair Domínguez a Catalunya Ràdio. Ara, El búnquer és tot un èxit fins al punt que han guanyat un premi Ondas. Què ha explicat en aquesta conversa més personal?
Ella treballava com a professora de música en una escola quan va sentir unes declaracions de la diputada Lorena Roldán que la van indignar. Va compartir un vídeo en què se’n mofava i va viralitzar-se ràpidament, per la qual cosa va continuar compartint-ne més: “Vaig conèixer el món hater amb gent que m’insultava gratuïtament, fins al punt de rebre amenaces de mort. En un principi em va sobtar moltíssim i ho vaig portar fatal. No volia problemes”.
La gent va començar a conèixer-la, però ella no n’era del tot conscient. Fins que el Peyu va enviar-li un missatge per convidar-la a l’estrena d’una obra de teatre i allà va veure que hi havia gent que la reconeixia. Després, tot aniria rodat: “El Peyu es devia guardar el meu contacte perquè em va dir que s’ho havia passat bé i que recordava que parlava molt i molt ràpid. Vaig anar a conèixer el seu equip i quan van voler fer El búnquer em va tornar a trucar per oferir-me participar-hi“.
En aquell moment, a ella li havien denegat la plaça de jornada sencera a l’escola i només treballava mitja jornada. Aquesta mala notícia, però, va acabar permetent-la poder col·laborar amb el programa de ràdio del Peyu i el Jair: “Vaig entrar en un món totalment nou gràcies a El búnquer. El programa va molt bé i té molt d’èxit. Jo sabia que estava en molt bones mans pel Peyu”.
El que ha fet ha estat agrair, una altra vegada, la confiança que van tenir en ella: “És molt fort perquè va col·locar allà una noia que no havia fet mai ràdio ni comunicació, va apostar fortíssim per mi i li estic molt agraïda. Em va donar l’oportunitat i és fort. Bricoheros els anava molt bé i ja m’esperava que El búnquer també funcionés, però no tant!”.
I per què creu que funciona tant el programa? Diu que molta gent els assegura que agrada perquè són molt propers i parlen obertament de coses que els hi passen a la vida: “És un programa divertit i, a més a més, hi ha divulgació històrica. No és només divertir per divertir, sinó que aprens”.
La Neus manté una relació sentimental amb el Jair Domínguez, un fet que van haver d’explicar al seu company: “Va ser molt graciós. Ell ara diu que se n’havia adonat abans, però en aquell moment va dir-nos que devia ser broma. Va ser un moment maco. Va ser molt bo perquè em va preguntar per què el Jair i no ell. La veritat és que estic molt còmoda allà amb ells”.
Neus Rossell lamenta que s’hagi col·locat els alumnes en una bombolla
També ha volgut deixar clar és que no és cert que els professors tinguin tres mesos de vacances a l’estiu: “Mare de Déu si m’ho diuen, que no em puc queixar perquè els mestres fem tres mesos de vacances. Aquesta és una cosa que hauríem de portar a dins, a la carrera ens haurien d’ensenyar a suportar aquesta gent que t’ho diu. I és mentida, no tenim tres mesos de vacances”. En el seu llibre, la professora de música lamenta que hagin col·locat els alumnes en una bombolla: “Jo em queixo que no puc suspendre certs infants. Els nens van passant de curs. Tinc la sensació que ara els nens estan col·locats entre cotons”.
Creu que el problema és que la criança respectuosa se n’ha anat de les mans: “Ens ha portat fins a extrems com el que patim ara. No podem posar que un nen ha suspès, sinó que “no ha assolit” els coneixements. Això no és bo per als infants i tampoc per a les famílies, que es troben amb moments que no saben com gestionar”.
Entre altres coses, la Neus també ha confessat que va tenir clar que volia ser professora de música des que tenia 6 anys perquè sempre havia estat fan d’aquesta indústria i tocava el piano des de molt petita. El seu germà també era artista, encara que ell preferia la pintura. Actualment, explica que és professor d’història. Pel que fa als pares, ha tret a la llum que el pare està “molt més estressat” des que s’ha jubilat de la fàbrica de paper en la que treballava. La mare, per la seva banda, va estudiar Psicologia a la UOC quan ja era gran per experimentar un canvi de vida.
