Manel Alías ha estat el primer convidat de la nova temporada d’Al Cotxe! de l’Eloi Vila, que ha volgut preguntar-lo sobre l’experiència a Rússia i també sobre la nova vida que ha engegat ara que ha tornat a casa. “A Moscou he arribat a estar a -30° C, però el meu rècord el vaig viure al poble més fred del món on vam arribar a -54°. El fred és relatiu, ja que algun ciutadà rus riuria si vingués aquí i sentís que diem que fa fred…”, engegava en una entrevista en la que ha deixat clar que les ha vist de tots colors. El reporter, que ha guanyat dos dels premis nacionals de comunicació més importants per la seva cobertura, s’ha sincerat davant del presentador: “De vegades som molt protestons i quan la vida et posa en una situació límit, que per desgràcia n’he vist moltes, no hi ha més remei que acceptar-ho”.
“En la guerra m’hi he deixat moltes coses… records molt durs que he deixat enrere, però crec que no del tot i això em fa una mica de por. Tinc coses a dins que em podrien fer mal en un futur. Ara noto que ploro amb més facilitat, per exemple. Hi ha una sèrie de fets objectius que et marquen perquè són durs d’assumir, a més a més que he tingut reaccions estranyes com el fet de saltar si sento que una porta es tanca de sobte. Crec que tot això són avisos que demostren que no et pots exposar molt sovint a aquest tipus de coses, ja que després podries tenir uns fantasmes que no marxarien mai”, ha reflexionat.
La pregunta sobre un hipotètic retorn a Rússia era obligada: “Crec que no hi tornaré perquè jo havia tancat una etapa en tornar aquí i aquella havia estat una decisió presa amb molta consciència. Havia fet set anys a Rússia i aquest any que he cobert la guerra ha estat un extra. Si el conflicte m’hagués enxampat a l’inici de la meva corresponsalia, crec que l’hauria cobert d’inici a fi de manera molt intensa. Ara no ho faria perquè per mi la feina és secundària a la vida, ara soc un Manel Alías amb fills i això em dona una altra perspectiva, sobretot quan parlem de guerra. Ara cada cop que estava en perill, el primer que em venia al cap era el meu fill Pau i la meva dona… Pensava que es quedarien sense mi només perquè jo vull fer una crònica i enviar un vídeo que no canviaria la guerra. Em quedava bloquejat allà mateix. Jo em trobava al final d’una etapa i veia que em costava agafar distància. He estat al límit moltes vegades i tot plegat em fa pensar que potser és millor que no hi torni”.
Manel Alías parla de la vida privada amb Eloi Vila
En aquesta entrevista, el periodista també ha parlat de la seva vida privada. La seva dona tenia un fill de set anys quan va començar a sortir amb ella: “El primer dia que l’havia de trobar jo tenia molta por perquè pensava que amb 7 anys ja seria una persona formada i potser em veuria com un intrús a la família. Tenia moltes pors, ja que no sabia si fer un petó a la meva nòvia quan la veiés. Una de les tàctiques que vaig fer servir va ser regalar una samarreta del Barça per al nen perquè sabia que era culer i creia que allò m’obriria les portes. Ell és tancat amb els sentiments i va estar molt contenta amb el regal, el vaig veure il·lusionat i amb ganes de conèixer-me”.
Manel Alías és conscient que les guerres s’han d’explicar perquè hi hauria encara més abusos contra la població civil si poguessin fer la guerra sense periodistes allà denunciant el que està passant: “Vigilo molt amb com explico la cobertura d’una guerra perquè jo te la podria explicar com si fes propaganda de guerra, parlant de la lluita i les armes sense mostrar com afecta aquest atac. No vull contribuir a la imatge de les pel·lícules de guerra on hi ha un heroi, en aquest cas el periodista. No m’agrada, prefereixo anar a les històries humanes. A mi la part que m’interessa és on van a parar els projectils”.
Manel Alías canviarà de vida professional en haver signat un contracte amb Catalunya Ràdio per fer un pòdcast: “Ara tenia una bona imatge creada com a expert en Rússia i podria haver-la seguit, però em venia de gust canviar i em ve de gust fer ràdio”.
2
2
