Josep Cuní ha reaparegut a Catalunya Ràdio pel seu 40è aniversari i n’ha parlat en un altre retorn, en aquest cas a TV3. Helena García Melero ha entrevistat l’icònic periodista en una conversa que ha cridat molt l’atenció, ja que s’ha mostrat encantat de trepitjar un programa de la casa i de repassar la seva trajectòria.
El presentador va arribar a l’emissora pública quan només havia passat un any i mig de la seva creació: “Em van trucar perquè van començar amb una programació de les que encara en diríem de fórmula i, al cap d’un temps, van considerar que allò trigaria molt a triomfar i em van venir a buscar. Jo, en aquell moment, treballava a Ràdio Barcelona. Em van explicar que volien fer un canvi. Quan tu inventes un model nou que no té precedent, has de tenir molta paciència. Encara que reclamis que tinguin paciència, no la tenen i es posen nerviosos si no arriba bon feedback. Va haver-hi nervis i van decidir que s’havia de canviar. Em van proposar que fes el programa del matí, ser cap de programes i, després, ser totes dues coses alhora. Vaig aterrar un setembre i vaig demanar tres mesos per fer-me càrrec de la programació i el canvi de rumb. A partir del gener del 1985, vaig fer simultàniament les dues feines”.
I quin era l’objectiu del seu fitxatge? En aquell moment dominaven les cadenes espanyoles i, per això, volien deixar clar que ells no depenien de ningú: “Ens van fer veure que estaria bé posar el meu nom en el programa i aquí va començar El matí de Josep Cuní“. Catalunya Ràdio havia de convertir-se en una ràdio diferent: “Jo venia de Ràdio Barcelona, la primera i número una. La línia havia de ser una molt senzilla, que ens miréssim fit a fit amb les grans emissores espanyoles, RNE i la SER. La meva obsessió era que la nostra ràdio competís amb elles. Havíem de mirar el país amb ulls del món i mirar el món amb ulls del país. Em preguntaven si faria ràdio en català i els deia que sí, que és clar“.
Josep Cuní revela per què va voler marxar cap als Estats Units
Deu anys després, el 1995, va deixar Catalunya Ràdio per marxar als Estats Units: “En aquell moment, tenia el neguit de veure com els americans estaven encarant el futur de la comunicació. Aquí encara s’estava debatent de qüestions tecnològiques i jo veia que allà estaven avançats. Hi havia coses que havien evolucionat i aquí no les incorporaven. Catalunya Ràdio ja havia aconseguit el lideratge i es trobava en una situació molt còmoda sense pràcticament cap competència. Pel sol fet de la diferència lingüística, ja semblava que aquella competència estigués assumida. Jo necessitava altres reptes i altres mirades, una de les satisfaccions íntimes que arrossego és l’any que vaig marxar als Estats Units. No em penedeixo, al contrari, li dec una renovació professional de mi mateix”.
En tornar-hi, va posar en marxa Els Matins de TV3: “Ara m’adono que he estat una mica dinamitzador“. “Si vaig començar a Ràdio Barcelona era perquè volia tornar a començar. Havia marxat d’això de l’última hora i la informació diària, volia fer altres coses per tornar a viatjar i fer reportatges. Ara bé, em van venir a buscar i em van fer un replantejament que em va cridar l’atenció, em va agradar poder fer una anàlisi de l’actualitat al vespre-nit”.
El programa ha volgut recuperar un moment en què Josep Cuní i Helena García Melero van coincidir en un plató de TV3 fa ara 19 anys: “La meva filla tenia tres mesos, pràcticament em vas treure de la baixa maternal i ho vaig fer amb molt de gust”.
3
