El Benidorm Fest és notícia i no precisament per l’anunci de la guanyadora, Chanel Terrero sinó per la sorpresa del públic i les sospites de que aquesta decisió ha estat condicionada i no presa en valor de la feina feta, en altres paraules, un cop acabada la selecció i anunciada la guanyadora, el públic del festival ha cridat “tongazo“. Terrero, una ballarina i cantant nascuda a Cuba però criada a Catalunya, ha passat per davant de les preferides del públic -les gallegues Tanxugueires i la catalana Rigoberta Bandini- gràcies al vot del jurat.
Si posem una mica de context, el Benidorm Fest té tres vots: el del jurat, el d’una mostra de 300 persones i la votació popular. Doncs bé, el tema de Terrero, SloMo ha estat el guanyador gràcies al vot del jurat, quan el públic aclamava Bandini, que ha quedat en segona posició i Tanxugueires en tercera. No és d’extranyar doncs, que les xarxes s’hagin enfurismat i hagin atacat el jurat, ja que sembla indicar que els vots telemàtics i la mostra no tenen res a fer davant la decisió del jurat. Tot i que les xarxes han carregat en gran part contra Terrero també han obert el debat principal de la polèmica: És just que un jurat tingui la última paraula per davant del vot popular?
Pel que fa a les reaccions de les derrotades han estat menys incendiàries que les dels seus seguidors. Rigoberta Bandini –alter ego de Paula Ribó- ha piulat per calmar els ànims dels seus seguidors: “Tranquil·les, no anirem a Eurovisió (que ens venia de gust, la veritat!!!!) però HEM GUANYAT”. En el cas de les altres preferides del públic i grans competidores per endur-se la victòria, les gallegues Tanxugueires simplement han donat les gràcies amb totes les llengües oficials de les Comunitats Autònomes, una demostració més del vincle que han demostrat amb la llengua i la diversitat cultural de l’estat espanyol.
Una cançó i no un himne
La base principal de la polèmica d’aquesta final per decidir qui representarà a l’estat espanyol a Eurovisió no només gira entorn la tria del jurat, molt allunyada de les dues preferides del públic sinó el missatge darrera les lletres de les finalistes i la guanyadora. Terrero ha guanyat amb un tema molt lligat a l’actualitat i la música llatina, que ha incrementat exponencialment la seva presència a l’estat espanyol en els últims anys. Tot i ser una cançó molt actual, ha estat criticada pel públic perquè “no té res a dir”, és a dir, una cançó sense un missatge reivindicatiu darrera.
Respecte al missatge de la catalana Rigoberta Bandini era una oda als pits de les dones, la maternitat i el feminisme. El missatge de Bandini s’havia convertit en el preferit del públic després d’intentar transgredir i portar el concurs a un nivell molt més reivindicatiu. De fet, Bandini i la seva oda als pits han portat a diferents personalitats a dir públicament que la votarien , entre elles la alcaldessa de Barcelona, Ada Colau: “‘Ay Mamá’ és un homenatge a les nostres mares, àvies i germanes”, recordava Colau.
I és que aquesta semifinal semblava tenir un aire de canvi de paradigma, que ha estat la raó de l’esclat de les xarxes en veure els missatges reivindicatius no anirien a Eurovisió. Tant Bandini com Tanxugueiras, les dues preferides per anar a Eurovisió, canten lletres amb un missatge i no se n’amaguen. De fet, Tanxugueiras feia una piulada agraint als seguidors les ganes de voler enviar un missatge nou a Europa: “Sentim que Espanya, que vosaltres, creieu també que és el moment enviar a Europa un projecte inclusiu, divers i que lluita per totes les llengües i cultures”.
