Galícia està passant la mà per la cara a Catalunya en la cursa per arribar al festival d’Eurovisió, encara que només sigui en el terreny de la llengua. El Beniform Fest, el concurs que ha muntat Televisió Espanyola per triar el seu representant a l’històric i revitalitzat festival europeu de cançó, és un èxit. La final se celebra aquest dissabte a la nit i la gran favorita és Rigoberta Bandini, nom artístic per a la música de la cantant i actriu catalana Paula Ribó. També van en bona posició les gallegues Tanxugueiras i, encara que tinguin menys possibilitats d’arribar al festival, ja han guanyat en llengua, perquè la seva cançó, Terra, és en gallec i conté un vers que canten també en català –”No hi ha fronteres–, en basc –”Ez dago mugarik“– i en castellà. En canvi, la peça de Bandini/Ribó, Ay mamá, és íntegrament en castellà.
Aquesta vegada, doncs, Catalunya queda desplaçada d’un debat que durant dècades ha sigut mític, arran de la gran polèmica del 1968, quan Joan Manuel Serrat va renunciar a participar a Eurovisió amb el La, la, la compost pel Duo Dinámico perquè no li permetien cantar en català la cançó triada per Televisió Espanyola.
De fet, fins i tot la va arribar a gravar la cançó en català, però l’estira-i-arronsa va esclatar dotze dies abans del festival i el govern de la dictadura de Franco es va mostrar inflexible i el va vetar. En el seu lloc, hi va anar Massiel, que a més a més va guanyar. De manera que aquell any naixien dos mites: el del cantant català rebel i el de l’espanyola que va aconseguir trencar el malefici del seu país i tombar els resultats pèssims que arrossegava en aquells anys.
Després, la premsa espanyola ha fet córrer tota mena de versions sobre per què va renunciar Serrat realment a Eurovisió, entre les quals hi ha suposades pressions del catalanisme i fins i tot un maletí amb tres milions de pessetes enviat per Banca Catalana per intentar el desafiament. Ell sempre ha defensat que va actuar per coherència i ha apuntat que el règim hauria sortit beneficiat d’aquell senyal d’aperturisme, però l’operació va fracassar. Cinc dècades després, Serrat té problemes amb l’independentisme, i els artistes catalans no han repetit l’intent.
El 1991, el sabadellenc Sergio Dalma va concursar a Eurovisió amb el mític Bailar pegados i va quedar quart, un gran resultat tenint en compte la trajectòria espanyola durant dècades en el certamen. La canó era íntegrament en castellà, igual que la que va cantar al festival de l’any 2003 la bagenca Beth Rodergas –declarada independentista– titulada Dime– després de guanyar Operación Triunfo. El 2019, va ser el terrassenc Miki Núñez qui va representar Espanya a Eurovisió, també després de passar per Operación Triunfo. I aquest 2022 té tots els números per arribar a Eurovisió Paula Ribó, una de les tres cantants de The Mamzelles, el grup que va saltar a la fama per la campanya Envàs on vas, que pretenia ensenyar els catalans a reciclar els residus domèstics.
Tot i que en altres camps artístics utilitza el seu nom real –així se l’ha vist aquesta temporada als crèdits de dos capítols de la sèrie de TV3 L’última nit del karaoke–, en la música és Rigoberta Bandini, i ha tingut un èxit esclatant els últims anys, propulsat definitivament per la cançó de la campanya d’estiu d’Estrella Damm, Aviam què passa, que té una versió en català i una versió en castellà. Ara l’èxit es repeteix amb la feminista Ay mamá per a Eurovisió. En castellà.
